Íñigo Cavero Lataillade

Íñigo Cavero

(1981)
Biografia
Naixement	1r agost 1929 Sant Sebastià (Guipúscoa)
Mort	25 desembre 2002 (73 anys) Madrid
Ministre de Cultura i Benestar
9 de setembre de 1980 – 2 de desembre de 1981
← Ricardo de la Cierva Soledad Becerril →
Ministre de Justícia[1]
6 d'abril de 1979 – 9 de setembre de 1980
← Landelino Lavilla Alsina Francisco Fdz. Ordóñez →
Ministre d'Educació
4 de juliol de 1977 – 5 d'abril de 1979
← nou càrrec José Manuel Otero Novas →
President del Consell d'Estat
29 de maig de 1996 – 25 de desembre de 2002
← Fernando Ledesma Bartret José Manuel Romay Beccaría →
Dades personals
Formació	Universitat Complutense de Madrid Universitat de Deusto Universitat d'Estrasburg Colegio Nuestra Señora del Recuerdo
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, advocat, jurista
Ocupador	Universitat Complutense de Madrid
Partit	UCD / CDS / PP
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Família
Fills	Pablo Cavero Martínez de Campos
Premis (1994)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (1989)  Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort (1981)  Gran Creu de l'Orde de Carles III
Diputat al Congrés dels Diputats 11 juliol 1986 – 2 setembre 1989 Legislatura: tercera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1986 Diputat al Congrés dels Diputats 15 març 1979 – 18 novembre 1982 Legislatura: primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Illes Balears Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979 Diputat al Congrés dels Diputats 29 juny 1977 – 2 gener 1979 Legislatura: legislatura constituent d'Espanya Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977 Ministre de Justícia President del Consell d'Estat

Íñigo Cavero Lataillade, Baró de Carondelet i de la Torre i Marquès d'Aysa, (Sant Sebastià, 1 d'agost de 1929 - Madrid, 25 de desembre de 2002) fou un polític, advocat i noble basc, que fou ministre i president del Consell d'Estat.

Biografia

Va néixer l'1 d'agost de 1929 a la ciutat de Sant Sebastià. Va estudiar dret a la Universitat de Deusto, on es va llicenciar, i posteriorment realitzà el seu doctorat a la Universitat de Madrid. Va ampliar aquest estudis a la Universitat de Toulouse i la Universitat d'Estrasburg.

Va ser professor de dret polític i de dret Constitucional a la Universitat Complutense de Madrid. Va morir el 25 de desembre de 2002 a la seva residència de Madrid a conseqüència d'un infart de miocardi provocat per un vessament cerebral.

Activitat professional

Va començar la seva activitat professional l'any 1963 com a auditor de l'Acadèmia de Dret Internacional de La Haia. Després es va incorporar a l'empresa privada on va ocupar càrrecs de direcció a Barreiros-Diésel, S.A. i Chrysler-Espanya, S. A., quan la multinacional nord-americana es va instal·lar a Espanya, a més de ser vocal en la Comissió d'Educació del Pla de Desenvolupament impulsat durant el govern franquista per Laureano López Rodó.

Activitat política

En el terreny polític va militar en organitzacions vinculades a la democràcia cristiana des de la seva joventut, assistint l'any 1962 al Congrés del Moviment Europeu de Múnic on es va iniciar un moviment de resistència a la dictadura franquista, que fou conegut amb el nom de Contuberni de Múnic per part la propaganda franquista). Al seu retorn fou desterrat durant sis mesos a l'illa d'El Hierro.

Es va incorporar al Partit Demòcrata Cristià encapçalat per José María Gil-Robles, per a passar poc després a Izquierda Democrática, abandonant-la el 1975 quan la formació es va integrar en la Coordinació Democràtica. Al costat de Fernando Álvarez de Miranda va fundar el Partit Popular Demòcrata Cristià que es va integrar en la Unió de Centre Democràtic (UCD) a les eleccions generals realitzades el 15 de juny de 1977. En aquestes eleccions fou escollit diputat al Congrés per la província de Madrid i nomenat Ministre d'Educació en el primer gabinet d'Adolfo Suárez.

En la I Legislatura va ser novament elegit diputat, en aquesta ocasió en representació de les Illes Balears, i nomenat Ministre de Justícia, per a passar a dirigir el Ministeri de Cultura el 1980. Amb la crisi de la UCD l'any 1981 i després del Cop d'estat del 23 de febrer, fou escollit de forma provisional President del partit i després Secretari General, però el desastre electoral de 1982 el va dur a dimitir i es va apartar de l'activitat política fins al 1985 que es va integrar en el Partit Demòcrata Popular (PDP) d'Óscar Alzaga que, en coalició amb Aliança Popular, es va presentar a les eleccions generals de 1986 (Coalició Popular). Íñigo Cavero fou escollit novament diputat per Madrid, integrant-se en el Grup Mixt del Congrés després de la ruptura entre Aliança Popular i el PDP, per a incorporar-se més tard al renovat intent d'Adolfo Suárez per tornar a la vida política amb la creació del Centre Democràtic i Social (CDS). Finalment, l'any 1991 es va afiliar al Partit Popular,2019^{[cal citació]} sent escollit el 27 de maig de 1996 President del Consell d'Estat,^[2] càrrec que desenvolupà fins a la seva mort el 2002.

Referències

Enllaços externs

• (castellà) Informació d'Íñigo Cavero al Congrés dels Diputats
• (castellà) Informació d'Íñigo Cavero a elpais.com

Càrrecs públics
Precedit per: Aurelio Menéndez	Ministre d'Educació 1977 – 1979	Succeït per: José Manuel Otero Novas
Precedit per: Landelino Lavilla Alsina	Ministre de Justícia 1979 – 1980	Succeït per: Francisco Fdz. Ordóñez
Precedit per: Ricardo de la Cierva	Ministre de Cultura i Benestar 1980 – 1981	Succeït per: Soledad Becerril
Precedit per: Fernando Ledesma Bartret	President del Consell d'Estat 1996 – 2002	Succeït per: José Manuel Romay Beccaría
Premis i fites
Precedit per: Luis Díez del Corral i Pedruzo	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 25 2000-2002	Succeït per: Landelino Lavilla Alsina