Österreichische Galerie Belvedere

Infotaula d'organitzacióGaleria Belvedere
Österreichische Galerie Belvedere

Vista nocturna del Palau Belvedere
Dades
Tipusmuseu d'art Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1903
FundadorEugeni de Savoia Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment significatiu
2001 restitució de l'art saquejat pels nazis
2006 restitució de l'art saquejat pels nazis Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitMuseu de art públic
Visitants anuals343.064 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
  • Prinz Eugen-Strasse 27, Viena, Àustria Àustria
DirectoraAgnes Husslein-Arco
Propietari de
Birch Forest (en) Tradueix (1945–2006)
Houses at Unterach on the Attersee (en) Tradueix (1948–2006)
Farmhouse with birch trees (Bauernhaus mit Birken) (en) Tradueix (1961–2000) Modifica el valor a Wikidata
Format per
Lower Belvedere (en) Tradueix
Upper Belvedere (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Part dePalau Belvedere Modifica el valor a Wikidata
Altres
Número de telèfon+43 1 795 57-0 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webwww.belvedere.at
Twitter (X): belvederewien Instagram: belvederemuseum Modifica el valor a Wikidata

Österreichische Galerie Belvedere (ó de forma abreujada des de 2007, El Belvedere) és un museu d'art situat en el Palau Belvedere a Viena, Àustria. La seva col·lecció, inclou obres mestres que van des de l'Edat Mitjana i el Barroc, fins al segle xxi, encara que està enfocat principalment en pintors austríacs de fi de segle i del modernisme (Jugendstil), incloent obres de Gustav Klimt, Egon Schiele, Oskar Kokoschka i Max Oppenheimer.

Història

La Österreichische Galerie Belvedere va ser oberta l'any 1903 sota el nom de Moderne Galerie provisionalment en el Baix Belvedere amb una tendència artística vienesa contemporània, a instàncies dels artistes de la Secessió de Viena, entre ells el pintor Carl Moll. A partir de 1921 va rebre la seva actual denominació.[1]

Quadres

Aquestes són algunes de les pintures més conegudes que es poden trobar al llarg de les sales de la Galeria Belvedere. Una de les més famoses és, sens dubte, l'obra El petó de Gustav Klimt, que va ser comprat en 1908.

  • Rudolf von Alt: Catedral de Sant Esteban, 1832 (1832)
    Rudolf von Alt: Catedral de Sant Esteban, 1832 (1832)
  • Hans Makart: Dama a l'espineta (1871)
    Hans Makart: Dama a l'espineta (1871)
  • Gustav Klimt: Judith (1901)
    Gustav Klimt: Judith (1901)
  • Claude Monet: Sendera en el jardí (1902)
    Claude Monet: Sendera en el jardí (1902)
  • Albin Egger-Lienz: La dansa de la mort d'any nou (1906-1908)
    Albin Egger-Lienz: La dansa de la mort d'any nou (1906-1908)
  • Gustav Klimt: El petó (1907-1908)
    Gustav Klimt: El petó (1907-1908)
  • Egon Schiele, Autoretrat amb el cap baix (1912)
    Egon Schiele, Autoretrat amb el cap baix (1912)
  • Egon Schiele, L'abraçada (1917)
    Egon Schiele, L'abraçada (1917)

Escultures

Aquestes són algunes de les escultures més conegudes que es poden trobar a la Galeria Belvedere. Les més famoses són els retrats d'expressió de l'escultor Franz Xaver Messerschmidt.

  • Escultura religiosa del Barroc, Johann Jacob Schoy: Apotheose donis hl. Johannes von Nepomuk (1724)
    Escultura religiosa del Barroc, Johann Jacob Schoy: Apotheose donis hl. Johannes von Nepomuk (1724)
  • F.X.Messerschmidt: Charakterkopf (17--)
    F.X.Messerschmidt: Charakterkopf (17--)
  • F.X.Messerschmidt: Charakterkopf (17--)
    F.X.Messerschmidt: Charakterkopf (17--)
  • F.X.Messerschmidt: Charakterkopf (17--)
    F.X.Messerschmidt: Charakterkopf (17--)
  • F.X.Messerschmidt: Charakterkopf (17--)
    F.X.Messerschmidt: Charakterkopf (17--)
  • F.X.Messerschmidt: Charakterkopf (17--)
    F.X.Messerschmidt: Charakterkopf (17--)
  • F.X.Messerschmidt: Charakterkopf (17--)
    F.X.Messerschmidt: Charakterkopf (17--)

Referències

  1. Gerbert Frodl, Fundación Juan March. «Al Tiempo, su Arte; y al Arte, su Libertad: El Palacio Belvedere y las colecciones de la Österreichische Galerie». Arxivat de l'original el 2013-06-15.

Bibliografia

  • Vives Chillida, Julio, El petó (els enamorats) de Gustav Klimt. Un assaig d'iconografia; Editorial Lulu.com, juny de 2008, ISBN 978-1-4092-0530-2.
Registres d'autoritat