Airbus A319

Infotaula d'aeronauAirbus A319
TipusAirbus A320 Modifica el valor a Wikidata
FabricantAirbus Modifica el valor a Wikidata
Primer vol25 agost 1995 Modifica el valor a Wikidata
Dimensions11,76 (alçària) × 33,84 (longitud) m
Abast6.900 km Modifica el valor a Wikidata
Úsaviació comercial Modifica el valor a Wikidata
Operador/s
   British Airways
   American Airlines
   Qatar Airways Modifica el valor a Wikidata

L'Airbus A319 és un avió civil de passatgers d'Airbus. És un model escurçat derivat de l'Airbus A320, amb canvis mínims.[1] Com que té els mateixos dipòsits de combustible, però menys passatgers (124 en configuració de 2 classes), el seu abast es veu augmentat fins a 7.200 km, el major de la seva classe.[2] Igual que l'A320, té control per senyals elèctrics i usa els mateixos motors. Va ser certificat el 1996, el mateix any en què va entrar en servei amb Swissair.[3]

Variants

  • A319CJ: És una versió executiva de l'A319. Té tancs addicionals de combustible instal·lats a la bodega de càrrega, la qual cosa augmenta la seva autonomia fins als 12.000 km.[4][5] Pot ser reconvertit a un A319 de passatgers traient-li els tancs extra, el que augmenta el seu valor de revenda. També és conegut com a ACJ (Airbus Corporate Jet). Pot portar fins a 39 passatgers i pot ser dissenyat pels seus propietaris en gairebé qualsevol configuració. Competeix amb altres jets privats com el Gulfstream V, el Boeing BBJ o el Bombardier Global Express. Porta els mateixos motors que l'A320. És l'avió d'ús oficial del President de la República Francesa,[6] i el president d'Ucraïna(Empresa estatal d'aviació "Ucraïna").
  • A319LR: és la versió de llarg abast de l'A319. L'autonomia típica de l'A319LR augmenta fins a 8.300 km en comparació amb l'A319 estàndard.[7] Qatar Airways va ser el client de llançament, rebent dos A319-100LRs,  PrivatAir va rebre dos A319LR el 2003,[8]  i Eurofly en va adquirir dos el 2005.[9]

Referències

  1. ↑ Norris & Wagner 1999, p. 53
  2. ↑ «A319 Dimensions & key data». Airbus. Arxivat de l'original el 15 febrer 2012. [Consulta: 25 juliol 2016].
  3. ↑ Norris & Wagner 1999, p. 55
  4. ↑ ACJ Specifications Arxivat 8 October 2013 a Wayback Machine., airbus.com
  5. ↑ "ACJ Analysis" Business & Commercial Aviation Magazine– July 2002, Page 44
  6. ↑ «Il portale dell'Aeronautica Militare – Airbus A319CJ». Arxivat de l'original el 10 gener 2015. [Consulta: 26 desembre 2014].
  7. ↑ «PrivatAir and Qatar opt for long-range A319s». Flight International, 18-03-2003. Arxivat de l'original el 31 març 2017. [Consulta: 30 març 2017].
  8. ↑ «PrivatAir receives its first Airbus A319». Arxivat de l'original el 12 desembre 2019. [Consulta: 12 desembre 2019].
  9. ↑ «Eurofly Orders Airbus A319 Long Range Aircraft». Arxivat de l'original el 21 desembre 2016.

Bibliografia

  • Civil Aircraft Today. Londres: Amber Books, 2008. ISBN 978-1-905704-86-6. 
  • Gunston, Bill. Airbus: The Complete Story. Sparkford, Yeovil, Somerset, UK: Haynes Publishing, 2009. ISBN 978-1-84425-585-6. 
  • Norris, Guy; Wagner, Mark. Airbus. St. Paul, Minnesota: MBI Publishing, 1999. ISBN 978-0-7603-0677-2.