Alfabet N'ko

Infotaula sistema d'escripturaAlfabet N'Ko
TipusAlfabet
LlengüesLlengua mandenkà
CreadorSolomana Kante
Creació1949
ISO 15924Nkoo Modifica el valor a Wikidata (165 Modifica el valor a Wikidata)
Direcció del textde dreta a esquerra Modifica el valor a Wikidata
Interval UnicodeU+07C0–U+07FF

L'alfabet N'Ko (mandenkà: ߒߞߏ) és un alfabet ideat per Solomana Kante en 1949 com a sistema d'escriptura per als diferents parlars de la llengua mandenkà d'Àfrica Occidental. N'Ko significa ‘Jo dic’, en totes aquestes parles. La seva entitat normativa és la Kurukan fuwa gbara.

El N'Ko va començar a usar-se públicament a Kankan, Guinea, per transcriure la llengua maninka a principis de la dècada de 1950. El 14 d'abril és el Dia de l'alfabet N'Ko, a causa que en aquesta data de 1949 va ser quan es va donar per finalitzat el disseny de l'escriptura.[1]

Té algunes similituds amb l'alifat o alfabet àrab, principalment el sentit de l'escriptura (de dreta a esquerra) i la interconnexió gràfica de les lletres.

La introducció de l'alfabet va venir acompanyada d'un moviment que va promocionar la literatura escrita en N'Ko entre els parlants de la llengua mandenkà d'Àfrica Occidental.

S'usa principalment en Guinea i Costa d'Ivori (per escriure les llengües maninka i julà, respectivament) i també compta amb una activa comunitat d'usuaris a Mali (per escriure en bambara). Els textos publicats en N'Ko inclouen una traducció de l'Alcorà, diversos llibres de text educatius sobre física i geografia, treballs poètics i filosòfics, descripcions de medicina tradicional, un diccionari i nombrosos periòdics locals.[2]

En 2006 va ser aprovada la codificació per al N'Ko en el sistema Unicode 5.0. Posseeix el codi ISO 15924 Nkoo.

Lletres

Vocals

ɔ o u ɛ i e a

Consonants

ra fa cha ja ta pa ba
ma la ka fa gba sa rra
n' ya wa ha na nya

Nombres

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
߀ ߁ ߂ ߃ ߄ ߅ ߆ ߇ ߈ ߉

Referències

  1. Oyler, Dianne White. The History of N'ko and its Role in Mande Transnational Identity: Words as Weapons. Africana Homestead Legacy Publishers, novembre 2005, p. 1. ISBN 0-9653308-7-7. 
  2. Unseth, Peter. «Invention of Scripts in West Africa for Ethnic Revitalization». A: Joshua A. Fishman i Ofelia García. The Success-Failure Continuum in Language and Ethnic Identity Efforts (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 2011, p. 23-32. 

Bibliografia

  • Dalby, David (1969) 'Further indigenous scripts of West Africa: Mandin, Wolof and Fula alphabets and Yoruba 'Holy' writing', African Language Studies, 10, pp. 161–181.
  • Everson, Michael, Mamady Doumbouya, Mamadi Baba Diané, & Karamo Jammeh. 2004. Proposal to add the N'Ko script to the BMP of the UCS
  • Oyler, Dianne White (1994) Mande identity through literacy, the N'ko writing system as an agent of cultural nationalism. Toronto : African Studies Association.
  • Oyler, Dianne White (1997) 'The N'ko alphabet as a vehicle of indigenist historiography', History in Africa, 24, pp. 239–256.
  • Singler, John Victor (1996) 'Scripts of West Africa', in Daniels, Peter T., & Bright, William (eds) The World's Writing Systems, New York, NY: Oxford University Press, Inc. pp. 593–598.
  • Vydrine, Valentin F. (2001) 'Souleymane Kanté, un philosophe-innovateur traditionnaliste maninka vu à travers ses écrits en nko', Mande Studies, 3, pp. 99–131.
  • Wyrod, Christopher (2003) 'The Light on the Horizon: N'ko Literacy and Formal Schooling in Guinea', MA Thesis, George Washington University. link to text
  • B@bel and Script Encoding Initiative Supporting Linguistic Diversity in Cyberspace 12-11-2004 (UNESCO)

Enllaços externs

  • N'Ko Institute
  • Kanjamadi
  • Dades a Omniglot sobre el N'ko
  • Tutorial de N'ko
  • Introducció al N'Ko
  • PanAfriL10n, pàgina sobre el N'Ko
  • Vegeu aquesta plantilla
Informació general
Llistes
  • Sistemes d'escriptura
    • No desxifrats
    • iInventors
    • construïdes
  • Llengües per sistema d'escriptural / per testimoni escrit
  • Numerals
Bràmics
Septentrionals
Meridional
  • Ahom
  • Balinès
  • Batak
  • Baybayin
  • Bhattiprolu
  • Buhid
  • Birmà
  • Chakma
  • Cham
  • Grantha
  • Hanunó'o
  • Javanese
  • Kadamba
  • Kannada
  • Kawi
  • Khmer
  • Kulitan
  • Lanna
  • Lao
  • Lontara
  • Malayàlam
  • Maldives
    • Dhives Akuru
    • Eveyla Akuru
  • Mon
  • Old Sundanese
  • Pal·lava
  • Pyu
  • Rejang
  • Rencong
  • Sinhala
  • Sundanese
  • Tagbanwa
  • Tai Le
  • Tai Tham
  • Tai Viet
  • Tàmil
  • Telugu
  • Thai
  • Tigalari
  • Vatteluttu
    • Kolezhuthu
    • Malayanma
  • Visayan
Altres
  • Taquigrafia sil·làbica Boyd
  • Sil·labari canadenc
  • Sil·labari déné
  • Fox I
  • Ge'ez
  • Braille japonès
  • Kayah Li
  • Kharosthi
  • Mandombe
  • Meroític
  • Miao
  • Mwangwego
  • Sorang Sompeng
  • Pahawh Hmong
  • Tāna
  • Taquigrafia Thomas Natural
Lineals
No lineal
Ideograma/Pictograma (no veritable escriptura)
  • Adinkra
  • Azteca
  • Bliss
  • DanceWriting
  • Dongba
  • Ersu Shaba
  • Emoji
  • IConji
  • Isotipus
  • Kaidā
  • Míkmaq
  • Mixteca
  • New Epoch Notation Painting
  • Nsibidi
  • Jeroglífics ojibwe
  • Siglas poveiras
  • SignWriting
  • Testerian
  • Yerkish
  • Zapoteca
Família xinesa d'escriptures
Escriptura xinesa
d'influència xinesa
Cuneïforme
  • Akkadi
  • Assiri
  • Elamita
  • Hitita
  • Luvià
  • Sumeri
Altres logo-sil·làbiques
Logo-consonàntiques
Numerals
Ple
Redundant
Plantilla:Braille