Arnau de Gurb
  | |||||
| Biografia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | c. 1210 Gurb | ||||
| Mort | 23 setembre 1284 (73/74 anys) | ||||
| Sepultura | Catedral de Barcelona | ||||
| |||||
| Dades personals | |||||
| Religió | Església Catòlica | ||||
| Activitat | |||||
| Ocupació | sacerdot, diplomàtic, bisbe catòlic | ||||
Arnau de Gurb fou bisbe de Barcelona de 1252 a 1284.[1]
Era fill del castlà Ramon de Gurb i d'Adelaida de Mont-ral. Abans havia estat canonge de la catedral de Vic, essent bisbe Bernat Calvó i el 1248 ja era ardiaca major de Barcelona. Va ampliar el palau episcopal, si bé bona part de l'obra que hi va fer ha estat destruïda per reformes posteriors, i va fer construir la capella de Santa Llúcia, actualment part de la catedral i aleshores part del palau episcopal.
Amb Jaume I, va participar en la conquesta del regne de Múrcia i va ser ambaixador a la cort de França, per a negociar amb el rei d'aquest país el tractat de Corbeil. Va tenir molta relació amb Sant Ramon de Penyafort i va promoure el culte a la Immaculada Concepció i el 1281 decretà de precepte la festa al bisbat.
Protegí els ordes religiosos, organitzà els béns eclesiàstics i donà forma a la Pia Almoina.
El seu sepucre es troba a la capella de Santa Llúcia i queda un dels rars sepucres ben conservats del segle xiii.[2]
Referències
Bibliografia
- Blanxart, María Teresa Matas i «El bàcul del bisbe Arnau de Gurb: una peça litúrgica o funerària?» (pdf). Lambard: Estudis d'art medieval, 9, 1996, pàg. 167–173. Arxivat de l'original el 2019-08-17. ISSN: 0214-4573 [Consulta: 17 agost 2019].
- Martín i Ros, Rosa María «Teixit del sepulcre del bisbe Arnau de Gurb». Lambard: Estudis d'art medieval, 6, 1991, pàg. 179–188. ISSN: 0214-4573.
| Precedit per: Pere de Centelles | Bisbe de Barcelona 1252-1284 | Succeït per: Guerau de Gualba |
