Batalla de Darbesac
| Expansió dels turcs per Anatòlia i Síria | |||
|---|---|---|---|
  Darbesac | |||
 Imatge del desastre de Mari en "Le Royaume Armenien de Cilicie", edició del s.XV | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 24 d'agost del 1266 | ||
| Coordenades | 36° 31′ 53″ N, 36° 21′ 51″ E / 36.531389°N,36.364167°E / 36.531389; 36.364167 | ||
| Lloc | Mari, al costat de Darbesac | ||
| Estat | Regne Armeni de Cilícia | ||
| Resultat | Victòria dels mamelucs. | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
La batalla de Darbesac o batalla de Mari, fou una enfrontament armat entre els mamelucs d'Egipte i l'exèrcit del Regne Armeni de Cilícia, el 24 d'agost del 1266, que resultà desastrós per als armenis.
Context
El conflicte començà quan el soldà mameluc Bàybars demanà al rei armeni Hethum I que trenqués la seva aliança amb els mongols, i se sotmetés com a vassall seu; a més li exigia que lliurés tots els territoris i fortaleses que Hethum havia adquirit durant la seva campanya amb els mongols. Després d'aquestes amenaces, Hethum I anà a la cort mongola de l'Il-kanat per obtenir suport militar. Durant la seva absència, els mamelucs enviaren un exèrcit a Armènia Menor comandat per Al-Mansur Alí i Qalàwun.
Batalla
Els dos fills de Hethum I, Lleó i Toros s'encarregaren de la defensa alertant les fortaleses situades a l'entrada del país. Els mamelucs, no obstant, evitaren de passar per aquestes fortaleses, triant altres camins per les muntanyes i es trobaren amb els armenis a Mari, al costat del castell de Darbesac el 24 d'agost del 1266. La batalla fou ràpida i els armenis foren derrotats. Lleó fou capturat i Toros morí durant el combat. El fill d'Sembat el Conestable, que era armeni per part de pare i mongol per part de mare, anomenat Vasil Tatar, també fou capturat pels mamelucs. Sembla que els dos cap van ser tractats dignament durant la captivitat.[1]
Conseqüències
Després de la victòria els mamelucs envaïren Armènia Menor, assolaren les grans ciutats de la plana: Mamistra, Adana i Tars, i a més el port d'Ayas. Un altre grup de mamelucs, comandats per Mansur s'apoderaren de la capital, Sis. El pillatge durà 20 die i 40.000 armenis van ser fets presoners.
Quan Hethum I arribà amb tropes mongoles, es va trobar el país devastat. Hethum I es veié obligat a negociar per recuperar el seu fill Lleó, el qual fou alliberat a canvi de la donació de les fortaleses frontereres als mamelucs. El 1269, Hethum I abdicà a favor del seu fill i es feu monjo, però morí poc després.[2] Lleó es trobà en la difícil situació de refer el seu reialme, que seguia subjecte a l'Imperi Mongol, alhora que hauria de pagar tribut als mamelucs.[3]
Referències
- ↑ Stewart, 2001, p. 49.
- ↑ Mutafian, 1993, p. 60.
- ↑ Bournotian, 2002, p. 101.
Bibliografia
- Bournoutian, George A. A Concise History of the Armenian People: From Ancient Times to the Present. Mazda Publishers, 2002. ISBN 1-56859-141-1.
- Mutafian, Claude. Le Royaume Armenien de Cilicie. CNRS Éditions, 1993.
- Stewart, A.D.. The Armenian Kingdom and the Mamluks: War and diplomacy during the reigns of Het'um II (1289-1307). BRILL, 2001. ISBN 90-04-12292-3.
