Batalla de Jugla

Infotaula de conflicte militarBatalla de Jugla
Primera Guerra Mundial

Les tropes alemanyes entren a Riga el 3 de setembre de 1917
Tipusconflicte i batalla Modifica el valor a Wikidata
Data1-3 de setembre de 1917
Coordenades56° 58′ 10″ N, 24° 19′ 24″ E / 56.9694°N,24.3233°E / 56.9694; 24.3233
ResultatVictòria alemanya i ocupació de Riga
FrontFront oriental
Bàndols
Rússia República Russa Imperi Alemany
Comandants
Rússia Dmitri Parsky Oskar von Hutier
Baixes
25000 5000

La Batalla de Jugla va ser una batalla defensiva de la República Russa (embrió de la RSFS de Rússia) entre l'1 i el 3 de febrer, pocs mesos després de la Revolució Russa.

Antecedents

En l'ofensiva alemanya anomenada batalla del Golf de Riga de 1915 l'objectiu era destruir la flota russa ancorada al golf i facilitar la caiguda de la ciutat de Riga com a part de l'ofensiva alemanya en el front oriental. La flota alemanya no va aconseguir els seus objectius i amb l'anul·lació de l'ofensiva terrestre va preferir retirar-se.

Després de la revolució de febrer, l'emperador Nicolau II de Rússia va abdicar i es va formar un govern provisional, sota el lideratge del príncep Gueorgui Lvov. Al Bàltic, l'objectiu principal de l'exèrcit rus era evitar que els alemanys creuessin el Dvinà Occidental, l'última barrera natural que els separava de Riga.[1]

La batalla

Mapa de l'ofensiva alemanya

La batalla va iniciar-se l'1 de setembre quan els alemanys van construir tres pontons per travessar el riu prop d'Ikšķile. La seva major potència d'artilleria, combinada amb suport aeri, llançaflames i atacs químics els va permetre portar la iniciativa de la batalla. Les defenses russes i letones van resistir unes 26 hores, cosa que va permetre una retirada ordenada de la ciutat de Riga. La batalla va causar moltes baixes, especialment entre tropes letones que, no obstant això, aconseguiren protegir la retirada de l'exèrcit rus i letó cap a noves posicions defensives a Vidzeme, Sigulda o Olaine.

Conseqüències

Els alemanys ocuparen Riga el 3 de setembre.[1][2] La flota russa, amb la moral baixa des de l'esclat de la Revolució Russa, va ser expulsada del golf de Riga al finalitzar la batalla de Muhu i totes les seves unitats es van replegar al golf de Finlàndia. Les hostilitats van cessar oficialment amb el Tractat de Brest-Litovsk del 3 de març de 1918, encara que algunes activitats navals van continuar fins a principis d'abril següent.

Referències

  1. 1,0 1,1 Buttar, Prit. Russia's last gasp : the eastern front, 1916-17, 2016. ISBN 978-1-4728-1276-6. 
  2. «Der 1. Weltkrieg - 5. September 1917». [Consulta: 22 maig 2022].
  • Vegeu aquesta plantilla
Teatres d'operacions de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
Àfrica · Balcans · Europa Occidental · Europa Oriental · Itàlia · Orient Mitjà
Oceà Atlàntic · Oceà Pacífic · Mar Bàltica · Mar Mediterrània · Mar Negra · Mar del Nord
Vegeu també: Aviació · Campanya d'U-Boot · Operacions navals · Gas verinós · Conseqüències
  • Vegeu aquesta plantilla
Front d'Europa Oriental (1914-1918)
1914
Prússia Oriental (8-1914) · Galítzia (8-1914) · Przemyśl (9-1914) · Vístula (9-1914) · Łódź (11-1914) · Limanowa (12-1914)
1915
Bolimov (1-1915) · 2ª Llacs Masurians (2-1915) · Gorlice-Tarnów (5-1915) · Gran retirada (6-1915) · Novogeorgievsk (8-1915) · Sventiany (9-1915)
1916
Llac Narotch (3-1916) · Brussílov (6-1916) · Baranovichi (7-1916) · Kostiuchnówka (7-1916) · Kowel (7-1916) · Nadal (12-1916)
1917
Kérenski (7-1917) · Zborov (7-1917) · Tarnopol (7-1917) · Jugla (9-1917)
1918
Faustschlag (2-1918) · Bakhmach (3-1918)
Vegeu també: Mar Bàltica · Tractat de Brest-Litovsk