Bignoniàcies

Bignoniàcies
Bignoniaceae
Amphitecna macrophylla
Planta
Tipus de fruit	càpsula i baia

Taxonomia

Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Lamiales
Família	Bignoniaceae Juss., 1789

Tipus taxonòmic	Bignonia

Nomenclatura
Estatus	Nomen conservandum
Sinònims	Crescentiaceae Dum.

Les bignoniàcies (Bignoniaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les lamials (Lamiales),^[1] dins del clade de les làmides, un subclade de les astèrides.^[2] Agrupa unes 800 espècies amb una distribució cosmopolita, però essencialment concentrades a les zones tropicals.^[3]

Són plantes llenyoses, predominantment lianes, però també poden ser arbustives i arbòries. Entre les bignoniàcies arbòries cal mencionar els ipés del Brasil (Tabebuia sp) i el majestuós arbre xicranda (Jacaranda sp), amb les seves abundants flors violetes.

Descripció

Les bignoniàcies són arbres, arbusts i lianes amb fulles sempre oposades, pinnades o simples. Les flors són hermafrodites, zigomorfes, sempre grans i vistoses, i sovint de colors vius. Les inflorescències són en panícules o en raïms. Els fruits són en càpsula, amb formació, o sense, de síliqua o fruit indehiscent i bacciforme (amb aspecte de baia).^[4]^[5]

Taxonomia

Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789 a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836),^[6] sota el nom Bignoniae.^[7]

Gèneres

Dins d'aquesta família es reconeixen els següents gèneres:^[8]

Adenocalymma Mart. ex Meisn.
Amphilophium Kunth
Amphitecna Miers
Anemopaegma Mart. ex Meisn.
Argylia D.Don
Astianthus D.Don
Bignonia L.
Callichlamys Miq.
Campsidium Seem.
Campsis Lour.
Catalpa Scop.
Catophractes D.Don
Chilopsis D.Don
Colea Bojer ex Meisn.
Crescentia L.
Cuspidaria DC.
Cybistax Mart. ex Meisn.
Delostoma D.Don
Deplanchea Vieill.
Dinklageodoxa Heine & Sandwith
Dolichandra Cham.
Dolichandrone (Fenzl) Seem.
Eccremocarpus Ruiz & Pav.
Ekmanianthe Urb.
Fernandoa Welw. ex Seem.
Fridericia Mart.
Godmania Hemsl.
Handroanthus Mattos
Heterophragma DC.
Hieris Steenis
Incarvillea Juss.
Jacaranda Juss.
Kigelia DC.
Lamiodendron Steenis
Lundia DC.
Manaosella J.C.Gomes
Mansoa DC.
Markhamia Seem. ex Baill.
Martinella Baill.
Mayodendron Kurz
Millingtonia L.f.
Neosepicaea Diels
Newbouldia Seem. ex Bureau
Nyctocalos Teijsm. & Binn.
Oroxylum Vent.
Pachyptera DC. ex Meisn.
Pajanelia DC.
Pandorea Spach
Paratecoma Kuhlm.
Parmentiera DC.
Pauldopia Steenis
Perianthomega Bureau ex Baill.
Perichlaena Baill.
Phyllarthron DC.
Phylloctenium Baill.
Pleonotoma Miers
Podranea Sprague
Pyrostegia C.Presl
Radermachera Zoll. & Moritzi
Rhigozum Burch.
Rhodocolea Baill.
Romeroa Dugand
Roseodendron Miranda
Santisukia Brummitt
Sparattosperma Mart. ex Meisn.
Spathodea P.Beauv.
Spirotecoma (Baill.) Dalla Torre & Harms
Stereospermum Cham.
Stizophyllum Miers
Tabebuia Gomes ex DC.
Tanaecium Sw.
Tecoma Juss.
Tecomanthe Baill.
Tecomaria Spach
Tecomella Seem.
Tourrettia Foug.
Tynanthus Miers
Xylophragma Sprague
Zeyheria Mart.

Utilitats

Les espècies d'aquesta família tenen diversos usos per la nostra societat a banda dels cultius.^[9] Diverses espècies van ser de gran importància per als pobles indígenes dels tròpics americans.^[10] Fridericia elegans, Tanaecium bilabiata i Tanaecium excitosum són verinosos per al bestiar i han causat pèrdues greus.^[10]

Referències

↑ Byng et alii., 2016, p. 20.
↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
↑ «BIGNONIACEAE Jussieu» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, juliol 2017. [Consulta: 26 juliol 2023].
↑ «bignoniàcies». Gran Enciclopèdia Catalana - Història Natural dels PPCC, 01-12-1986. [Consulta: 10 abril 2022].
↑ Olmstead, Richard G.; Zjhra, Michelle L.; Lohmann, Lúcia G.; Grose, Susan O.; Eckert, Andrew J. «A molecular phylogeny and classification of Bignoniaceae» (en anglès). American Journal of Botany, 96, 9, 2009-09, pàg. 1731–1743. DOI: 10.3732/ajb.0900004. ISSN: 0002-9122.
↑ «Bignoniaceae Juss.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 2 agost 2023].
↑ Jussieu, 1789, p. 137.
↑ «Bignoniaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 28 juliol 2023].
↑ Gentry, Alwyn H. «Bignoniaceae: Part I (Crescentieae and Tourrettieae)». Flora Neotropica, 25, 1, 1980, pàg. 1–130. ISSN: 0071-5794.
↑ ^10,0 ^10,1 Gentry, A. H. «A Synopsis of Bignoniaceae Ethnobotany and Economic Botany». Annals of the Missouri Botanical Garden, 79, 1, 1992, pàg. 53–64. DOI: 10.2307/2399809. ISSN: 0026-6493.

Bibliografia

Jussieu, Antoine-Laurent. Genera Plantarum, secundum ordines naturales disposita juxta methodum in Horto Regio Parisiensi exaratam (en llatí i francès), 1789.