Bufassa
Onopordum acanthium  | |
|---|---|
 cardot gros a Castelltallat | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Tribu | Cynareae |
| Gènere | Onopordum |
| Espècie | Onopordum acanthium L., 1753 |
La bufassa,[1] pet d'ase[2] o cardiga[3] (Onopordum acanthium) és un card de fins a 3 m d'alçada que pertany a la família asteràcia. És originari d'Europa i Àsia occidental des de la península Ibèrica fins al Kazakhstan, i cap al nord fins al centre d'Escandinàvia, s'ha naturalitzat a molts llocs més. A Austràlia és una espècie invasora[4][5][6] És una planta biennal amb espines fortes i tiges alades.[7]
El nom científic prové del grec amb el significat d'aliment espinós dels ases.
Aquesta espècie de card és l'emblema nacional d'Escòcia des del segle xiii.
Morfologia
És un card normalment ramificat des de la base i més o menys grisenc. Les fulles inferiors fan de 20 a 40 x 10 a 20 cm. Les flors són capítols de 25 a 50 mm de diàmetre i la corol·la és purpúria o blanquinosa. Els aquenis fan de 4 a 5 mm i els papus de 7 a 9 mm.[8]
Ecologia
Cardassars i herbassars poc humits en sòls calcaris rics en nitrogen principalment a l'estatge montà i les contrades mediterrànies del nord prefereix les terres de clima continental. No es troba a les Illes Balears.
Les llavors germinen a la tardor o al llarg de l'any romanent en el banc de llavors del sòl com a mínim durant set anys,
Subespècies o races hibridogèniques
- Onopordum acanthium subsp. acanthium. A la majoria de la seva distribució.
- Onopordum acanthium subsp. gautieri (Rouy) Franco. França i Espanya.
- Onopordum acanthium subsp. parnassicum (Boiss. & Heldr.) Nyman. Grècia.
Referències
- ↑ «bufassa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ DCVB
- ↑ «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 7 novembre 2022].
- ↑ Stace, C. A. (1997). New Flora of the British Isles, second edition. Cambridge University Press ISBN 0-521-58935-5
- ↑ Den virtuella floran: Onopordum acanthium (en suec amb mapes)
- ↑ Flora Europaea: Onopordum acanthium
- ↑ Tutin, T. G. et al., eds. (1976). Flora Europaea vol. 4. Cambridge University Press ISBN 0521087171
- ↑ Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans Barcelona 1990
Bibliografia
- Grieve, M. 1971. A Modern Herbal: The Medicinal, Culinary, Cosmetic and economic Properties, Cultivation and Folk-Lore of Herbs, Grasses, Fungi, Shrubs & Trees with Their Modern Scientific Uses. Dover Publications, Inc., New York.
- Mucina, L. 1989. Syntaxonomy of the Onopordum acanthium communities in temperate and continental Europe. Vegetatio 81:107-115.
- Strong, D. 1997. ECOLOGY: Enhanced: Fear No Weevil? Science 22 August 1997: 1058-1059.
- Tucci, G., M.C. Simeone, C. Gregori, and F. Maggini. 1994. Intergenic spacers of rRNA genes in three species of the Cynareae (Asteraceae). Plant Systematics and Evolution 190: 187-193.
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |
