César Antonio Molina Sánchez

Infotaula de personaCésar Antonio Molina Sánchez

(2010) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) César Antonio Molina Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 setembre 1952 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
la Corunya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
25 març 2008 – 13 setembre 2009 – Francisco Xavier Carro Garrote →
Legislatura: novena legislatura espanyola

Circumscripció electoral: la Corunya

Ministre de Cultura
juliol 2007 – abril 2009
← Carmen Calvo Poyato – Ángeles González-Sinde Reig →
Director de l'Institut Cervantes
maig 2004 – juliol 2007
← Jon Juaristi Linacero – Carmen Caffarel Serra → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Santiago de Compostel·la - dret
Universitat Complutense de Madrid - periodisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, jurista, polític, escriptor, crític literari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid
Casa del Lector
Institut Cervantes
Círculo de Bellas Artes Modifica el valor a Wikidata
Partitcap valor
Partit Socialista Obrer Espanyol Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Participà en
18 agost 2020En defensa del regnat de Joan Carles I Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMercedes Monmany Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm2916810 Modifica el valor a Wikidata

César Antonio Molina Sánchez (La Corunya, Galícia 1952) és un escriptor, periodista i professor universitari gallec, que fou Ministre de Cultura durant els governs de José Luis Rodríguez Zapatero.

Biografia

Va néixer el 1952 a la ciutat gallega de La Corunya. Va estudiar dret i ciències de la informació a la Universitat de Santiago de Compostel·la, on es va llicenciar amb un treball d'investigació sobre La prensa literaria española, publicat en tres volums. Posteriorment va ser professor d'humanitats de la Universitat Complutense i de la Universitat Carles III de Madrid. Durant diversos anys va coordinar els cursos d'Humanitats de la Universitat d'Estiu de El Escorial.

Activitat periodística i cultural

Va iniciar la seva activitat periodística l'any 1966 al diari "La Voz de Galicia", i entre 1985 i 1996 va treballar a "Cambio 16" i "Diario 16", del qual en fou Director Adjunt i responsable de les pàgines de cultura i espectacles, així com dels suplements Culturas i Libros. El 1996 es va incorporar al Cercle de Belles Arts de Madrid com a Director-Gerent.

Al maig de 2004 va ser nomenat director de l'Institut Cervantes, des del qual ha iniciat una voluntat expansionista d'aquesta institució esdevenint una ambaixada cultural de la cultura espanyola arreu del món. Al setembre de 2005 el govern de França el nomenà Cavaller de l'Ordre de les Arts i Lletres.

Activitat política

El 6 de juliol de 2007 abandonà l'Institut Cervantes per ser nomenat Ministre de Cultura en substitució de Carmen Calvo, pel govern del socialista de José Luis Rodríguez Zapatero.

En les eleccions generals de 2008 fou escollit diputat al Congrés dels Diputats per la província de La Corunya, sent ratificat per Zapatero en la confecció del seu govern com a Ministre de Cultura. El 7 d'abril de 2009 en la remodelació del govern realitzada per Rodríguez Zapatero s'anuncià el seu relleu al capdavent del ministeri, sent substiuit per Ángeles González Sinde.[1]

Obra literària

Ha publicat més d'una trentena de llibres, especialment, llibres d'assaig, prosa i poesia. La seva obra poètica apareix recollida en nombroses antologies i està traduïda a diversos idiomes.

Prosa i assaig

  • 1974: Épica. A Coruña: Argrove. 45 p. DL C-615-1974
  • 1979: Últimas horas en Lisca Blanca. Lleó. 20 p. ISBN 84-00-04527-0
  • 1984: La revista Alfar y la prensa literaria de su época (1920-1930). A Coruña: NOS. 397 p. ISBN 84-7540-028-0
  • 1987: Derivas. Madrid: Maina. 84 p. ISBN 84-86384-05-2
  • 1988: El fin de Finisterre. Edició bilingüe gallego-castellana. Ferrol (Canalejas, 234-2º): Sociedad de cultura Valle Inclán. 50 p. ISBN 84-86046-31-9
  • 1989: Prensa literaria en Galicia (1809-1920). Vigo: Edicións Xerais. 380p. ISBN 84-7507-395-6
  • 1989: Prensa literaria en Galicia (1920-1960). Vigo: Edicións Xerais. 715 p. ISBN 84-7507-430-8
  • 1990: Medio siglo de Prensa literaria española (1900-1950) [ensayo]. Madrid: Endymion. 394 p. ISBN 84-7731-050-5
  • 1990: Sobre el iberismo y otros escritos de literatura portuguesa. Madrid: Akal. 400p. ISBN 84-7600-501-6
  • 1991: Las ruinas del mundo. Barcelona: Anthropos. 480p. ISBN 84-7658-2870
  • 1994: Para no ir a parte alguna. València: Pre-textos, 85 p. ISBN 84-8191-0171
  • 1995: Sobre la inutilidad de la poesía. Madrid: Huerga & Fierro,. 492p. ISBN 84-88564-11-2
  • 1996: Nostalgia de la nada perdida; ensayo sobre narrativa contemporánea. Madrid: Endymion. 520 p.ISBN 84-7731-222-2
  • 2000: Vivir sin ser visto. Barcelona: Península. 238p. ISBN 84-8307-301-3
  • 2001: A Coruña, agua y luz. Edició bilingüe castellana-anglesa. Barcelona: Lunwerg. 254p. ISBN 84-7782-785-0
  • 2001: Olas en la noche. València: Pre-textos. 87p. ISBN 84-8191-356-1
  • 2003: Regresar a donde no estuvimos. Barcelona: Península. 461 p. ISBN 84-8307-551-2
  • 2003: Viaje a la Costa da morte. Madrid: Huega & Fierro. 315 p. ISBN 84-8374-390-6
  • 2005: En honor de Hermes. Madrid: Huerga & Fierro. 769p. ISBN 84-8374-497-X
  • 2005: Fuga del amor. Barcelona: Destino. 245p. ISBN 84-233-3766-9
  • 2006: El rumor del tiempo. Madrid: Círculo de lectores. ISBN 84-672-1977-7

Poesia

  • 1978: Proyecto preliminar para una arqueología de campo. Barcelona: Antrophos. 103 p. ISBN 84-7457-020-4
  • 1983: La estancia saqueada. Barcelona: Los libros de la frontera. 86 p. ISBN 84-85709-18-7
  • 1984: Antología de la poesía Gallega contemporánea. Madrid: Jucar. 509p. ISBN 84-334-3059-9
  • 1986: Gobierno d'un jardín. Conca: II MENU.
  • 2001: A fin de Fisterra. Pontevedra: Diputación Provincial de Pontevedra. 47. ISBN 84-8457-067-3
  • 2005: En el mar de Ánforas. València: Pre-Textos. 204p. ISBN 84-8191-650-1

Referències

  1. (castellà) Ángel Gabilondo, Trinidad Jiménez y González-Sinde, principales novedades del Gobierno

Enllaços externs

  • (castellà) Fitxa de César Anotnio Molina al Congrés dels Diputats
  • (castellà) César Antonio Molina


Càrrecs públics
Precedit per:
Jon Juaristi
Institut Cervantes

2004 –- 2007
Succeït per:
Carmen Caffarel Serra
Precedit per:
Carmen Calvo Poyato
Ministre de Cultura
Escut de l'estat espanyol

2007 –- 2009
Succeït per:
Ángeles González Sinde
  • Vegeu aquesta plantilla
Primer, segon i tercer Governs de José Luis Rodríguez Zapatero (18 d'abril de 2004 – 15 d'abril de 2008)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresident de govern
María Teresa Fernández de la Vega Sanz (vicepresident 1r i presidència) • Pere Solbes Mira (vicepresident 2n i economia i hisenda)
Ministres
José Antonio Alonso Suárez/Alfredo Pérez Rubalcaba (Interior) • Miguel Ángel Moratinos Cuyaubé (Afers Exteriors) • Juan Fernando López Aguilar/Mariano Fernández Bermejo (Justícia) • José Bono Martínez/José Antonio Alonso Suárez (Defensa) • Magdalena Álvarez Arza (Foment) • María Jesús Sansegundo/Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo (Educació i cultura) • Jesús Caldera (Treball) • Elena Espinosa Mangana (Agricultura, pesca i alimentació) • Jordi Sevilla Segura/Elena Salgado Méndez (Administracions Públiques) • Elena Salgado Méndez/Bernat Sòria Escoms (sanitat i consum) • Cristina Narbona Ruiz (Medi Ambient) • José Montilla i Aguilera/Joan Clos i Matheu (indústria) • Carmen Calvo Poyato/César Antonio Molina Sánchez (cultura) • María Antonia Trujillo Rincón/Carme Chacón Piqueras (habitatge)
(← II AZNAR) Govern anterior •••• Govern següent (← II RODRÍGUEZ ZAPATERO)
  • Vegeu aquesta plantilla
Quart, cinquè i sisè Governs de José Luis Rodríguez Zapatero (14 d'abril de 2008 – 21 de desembre de 2011)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresident de govern
María Teresa Fernández de la Vega Sanz/Alfredo Pérez Rubalcaba (vicepresident 1r) • Pere Solbes Mira (vicepresident 2n i economia i hisenda) • Manuel Chaves González (vicepresident 3r i administració territorial)
Ministres
Alfredo Pérez Rubalcaba/Antonio Camacho Vizcaíno (Interior) • Miguel Ángel Moratinos Cuyaubé/Trinidad Jiménez (Afers Exteriors) • Mariano Fernández Bermejo/Francisco Caamaño Domínguez (Justícia) • Carme Chacón Piqueras (Defensa) • Magdalena Álvarez Arza/José Blanco López (Foment) • Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo/Ángel Gabilondo Pujol (Educació i cultura) • Celestino Corbacho Chaves/Valeriano Gómez Sánchez (Treball) • Elena Espinosa Mangana/Rosa Aguilar Rivero (Medi ambient, medi rural i marí) • Elena Salgado Méndez (Administracions Públiques) • María Teresa Fernández de la Vega Sanz/Ramón Jáuregui Atondo (presidència) • Bernat Sòria Escoms/Trinidad Jiménez/Leire Pajín Iraola (sanitat i consum) • Cristina Garmendia Mendizábal (ciència i innovació) • Miguel Sebastián Gascón (indústria) • César Antonio Molina Sánchez/Ángeles González-Sinde Reig (cultura) • Beatriz Corredor Sierra (habitatge)
Govern anterior Rodríguez Zapatero  · Govern següent Rajoy


Registres d'autoritat
Bases d'informació