CW de la Verge

CW de la Verge
Tipus	estel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV
Tipus espectral (estel)	ApEuCrSr[1]
Constel·lació	Verge
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	60,627 pc [2]
Diàmetre	3.030.000 km[3]
Magnitud absoluta	1,15
Magnitud aparent (V)	4,94 (banda V)[4]
Temperatura efectiva	9.200 K[5]
Paral·laxi	16,4943 mas[2]
Moviment propi (declinació)	−23,252 mas/a [2]
Moviment propi (ascensió recta)	44,539 mas/a [2]
Velocitat de rotació estel·lar	14 km/s[5]
Velocitat radial	−7,986 km/s[6]
Gravetat superficial equatorial	4.000 cm/s²[5]
Ascensió recta (α)	13h 34m 7.9312s[2]
Declinació (δ)	3° 39' 32.289''[2]
Metal·licitat	1,1[5]
Catàlegs astronòmics
2MASS J13340794+0339324 (2MASS) SAO 120004 (Catàleg SAO) HD 118022 (Henry Draper Catalogue) HIP 66200 (Catàleg Hipparcos) HR 5105 (Catàleg d'Estrelles Brillants) IRAS 13316+0354 (IRAS) GSC 00310-01430 (GSC) o Vir (nomenclatura de Bayer) PLX 3098 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) BD+04 2764 (Bonner Durchmusterung) FK5 1351 (FK5) GC 18335 (Catàleg General de Boss) GCRV 8035 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) HIC 66200 (Hipparcos Input Catalogue) JP11 2405 (JP11) N30 3093 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30) PMC 90-93 943 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog) PPM 159871 (Catàleg d'estrelles PPM) ROT 1973 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels) TD1 16917 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1) TYC 310-1430-1 (Catàleg Tycho) UBV 12176 (UBV) CW Vir (Catàleg General d'Estrelles Variables) YZ 3 4753 (YZ) PLX 3098.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) uvby98 100118022 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ) WEB 11691 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) Gaia DR2 3712858597278688000 (Gaia Data Release 2) 78 Vir (nomenclatura de Flamsteed) Gaia DR3 3712858597278688000 (Gaia DR3) TIC 365159284 (TESS Input Catalog) AG+03 1726 (AGK3U) UBV M 19512 (UBV) Renson 34020 (General catalogue of AP and AM stars)

CW de la Verge (CW Virginis) és un estel variable a la constel·lació de la Verge (Virgo) de magnitud aparent mitjana +4,91.^[7] Visualment situada 4º al nord d'Heze (ζ Virginis), s'hi troba a 183 anys llum de distància del sistema solar.

CW de la Verge és un estel blanc de tipus espectral A1p classificada com a variable Alpha² Canum Venaticorum. Aquestos són estels de la seqüència principal que es caracteritzen per tenir intensos i variables camps magnètics; en els seus espectres apareixen realçades les línies de certs elements químics, variant la seva intensitat amb la rotació de l'estel. Cor Caroli i CU Virginis —aquesta última també en la constel·lació de la Verge— són dos exemples d'aquest tipus de variables.^[7] En CW Virginis les línies d'estronci, crom i europi són especialment notables; en el cas d'aquest últim element, la seva abundància relativa és 30.000 vegades més elevada que en el Sol.^[8] Així mateix, el contingut relatiu d'oxigen en relació al de magnesi és especialment baix.

La velocitat de rotació projectada de CW de la Verge és de 16 km/s i el seu període de rotació, igual al període de variació, és de 3,722 dies. Tots dos paràmetres permeten determinar la inclinació del seu eix de rotació (34º) respecte a la línia de visió.^[8] La fluctuació de lluentor és petita, entre +4,91 i +4,99 magnituds; aquesta es produeix per l'existència de «taques estel·lars» prop dels pols —on es concentren els elements químics com a conseqüència de l'intens camp magnètic— que entren i surten del camp de visió.^[9] El camp magnètic de CW Virginis és 3.000 vegades major que el camp magnètic terrestre i va ser el primer estel diferent del Sol on es va descobrir (el l1947l) un camp magnètic.^[8] Hom pensa que probablement és una variable magnètica irregular.^[10]

La temperatura superficial de CW de la Verge és de 9.060 K. 29 vegades més lluminosa que el Sol, el seu radi és 2,4 vegades més gran que el del Sol i la seva massa és de 2,16 masses solars. Té una edat de 460 milions d'anys i s'hi troba a mig camí de la seva vida com a estel de la seqüència principal.^[11]

Referències