Campionat d'Europa d'atletisme de 1938
  | |
| Tipus | Campionat d'Europa d'atletisme |
|---|---|
| Nombre de participants | 351 |
| Localització i Dates | |
| Localització | Estadi Olímpic Yves-du-Manoir (Colombes) Ernst Happel Stadion (Leopoldstadt) |
| Estat | França |
| Interval de temps | 1938 |
| Número d'edició | 2 (1938) |
| Competició | |
| Resultat | Väinö Muinonen |
| 110 m tanques masculins | Donald Finlay |
| 400 m. tanques masculins | Prudent Joye |
| 4x100 metres relleus masculins | Alemanya |
| 4x400 metres relleus masculí | Alemanya |
| Salt d'alçada masculí | Kurt Lundqvist |
| 100 metres masculí | Tinus Osendarp temps de cursa: 00:10,5. |
| 100 metres femení | Stanisława Walasiewicz |
| 200 metres masculins | Tinus Osendarp |
| 10.000 metres masculí | Ilmari Salminen |
| 200 metres femenins | Stanisława Walasiewicz |
| 50 quilòmetres marxa masculí | Harold Whitlock |
| Llançament de disc femení | Gisela Mauermayer |
| Llançament de disc masculí | Wilhelm Schröder |
| Triple salt masculí | Onni Rajasaari |
| Llançament martell masculí | Karl Hein |
| Llançament de pes masculí | Aleksander Kreek |
| Llançament de javelina femení | Lisa Gelius |
| Llançament de javelina masculí | Matti Järvinen |
| Salt de perxa masculí | Karl Sutter |
| Men's decathlon | Olle Bexell |
| Salt d'alçada femení | Ibolya Csák |
| Llançament de pes femení | Hermine Schröder |
| Salt de llargada femení | Irmgard Praetz |
| Salt de llargada masculí | Wilhelm Leichum |
| 3000 m. obstacles masculins | Lars Larsson |
| 400 metres masculí | Godfrey Brown |
| 800 metres masculí | Rudolf Harbig |
| 1500 metres masculins | Sydney Wooderson |
| 5000 metres masculins | Taisto Mäki |
1946 → | |
El Campionat d'Europa d'atletisme de 1938 fou la segona edició del Campionat d'Europa d'atletisme organitzat sota la supervisió de l'Associació Europea d'Atletisme. En aquesta ocasió les dones hi pogueren competir, però de manera separada als homes, motiu pel qual s'establiren dues seus: París (França) entre el 3 i 5 de setembre de 1938 pel que fa a la competició masculina i Viena (Alemanya nazi en aquell moment) entre el 17 i 18 de setembre del mateix any pel que fa a la competició femenina.[1]
Les competicions es disputaren a l'Stade Olympique Yves-du-Manoir de la capital francesa i al Praterstadion de la capital austríaca.
Alemanya liderà el medaller amb dotze medalles d'or i un total de 32 medalles. Finlàndia, amb cinc medalles d'or i onze en total fou segona al medaller, mentre el Regne Unit, amb quatre ors i vuit medalles en total, i Suècia, amb tres ors i un total de tretze medalles els seguiren en el medaller.[2]
Medallistes
Categoria masculina
| Event | Or | Plata | Bronze | |||
| 100 metres |  Tinus Osendarp (NED) | 10.5 CR |  Orazio Mariani (ITA) | 10.6 |  Lennart Strandberg (SWE) | 10.6 |
| 200 metres | Tinus Osendarp (NED) | 21.2 CR |  Jakob Scheuring (GER) | 21.6 |  Alan Pennington (GBR) | 21.6 |
| 400 metres | Godfrey Brown (GBR) | 47.4 CR | Karl Baumgarten (NED) | 48.2 | Erich Linnhoff (GER) | 48.8 |
| 800 metres | Rudolf Harbig (GER) | 1:50.6 CR |  Jacques Levèque (FRA) | 1:51.6 | Mario Lanzi (ITA) | 1:52.0 |
| 1500 metres | Sydney Wooderson (GBR) | 3:53.6 CR |  Joseph Mostert (BEL) | 3:54.5 | Luigi Beccali (ITA) | 3:55.2 |
| 5000 metres |  Taisto Mäki (FIN) | 14:26.8 CR | Henry Jonsson (SWE) | 14:27.4 | Kauko Pekuri (FIN) | 14:29.2 |
| 10.000 metres | Ilmari Salminen (FIN) | 30:52.0 CR | Giuseppe Beviacqua (ITA) | 30:53.2 | Max Syring (GER) | 30:57.8 |
| 110 metres tanques | Donald Finlay (GBR) | 14.3 AR | Håkan Lidman (SWE) | 14.5 | Reindert Brasser (NED) | 14.8 |
| 400 metres tanques | Prudent Joye (FRA) | 53.1 CR |  József Kovács (HUN) | 53.3 | Kell Areskoug (SWE) | 53.6 |
| 3.000 metres obstacles | Lars Larsson (SWE) | 9:16.2 | Ludwig Kaindl (GER) | 9:19.2 | Alf Lindblad (FIN) | 9:21.4 |
| relleus 4×100 metres |  AlemanyaManfred Kersch Gerd Hornberger Karl Neckermann Jakob Scheuring | 40.9 CR |  SuèciaGösta Klemming Åke Stenqvist Lennart Lindgren Lennart Strandberg | 41.1 |  Regne UnitMaurice Scarr Godfrey Brown Arthur Sweeney Ernest Page | 41.2 |
| relleus 4×400 metres | Alemanya Hermann Blazejezak Manfred Bues Erich Linnhoff Rudolf Harbig | 3:13.7 CR | Regne Unit John Barnes Alfred Baldwin Alan Pennington Godfrey Brown | 3:14.9 | Suècia Lars Nilsson Carl Hendrik Gustafsson Börje Thomasson Bertil von Wachenfeldt | 3:17.3 |
| Marató | Väinö Muinonen (FIN) | 2:37:28.8 | Squire Yarrow (GBR) | 2:39:03.0 | Henry Palmé (SWE) | 2:42:13.6 |
| 50 km marxa | Harold Whitlock (GBR) | 4:41:51 | Herbert Dill (GER) | 4:43:54 |  Edgar Bruun (NOR) | 4:44:35 |
| Salt d'alçada | Kurt Lundqvist (SWE) | 1.97 m | Kalevi Kotkas (FIN) | 1.94 m | Lauri Kalima (FIN) | 1.94 m |
| Salt amb perxa | Karl Sutter (GER) | 4.05 m CR | Bo Ljungberg (SWE) | 4.00 m | Pierre Ramadier (FRA) | 4.00 m |
| Salt de llargada | Wilhelm Leichum (GER) | 7.65 m CR | Arturo Maffei (ITA) | 7.61 m | Luz Long (GER) | 7.56 m |
| Triple salt | Onni Rajasaari (FIN) | 15.32 m CR | Jouko Norén (FIN) | 14.95 m | Karl Kotratschek (GER) | 14.73 m |
| Llançament de pes |  Aleksander Kreek (EST) | 15.83 m CR | Gerhard Stöck (GER) | 15.59 m | Hans Woellke (GER) | 15.52 m |
| Llançament de disc | Willy Schröder (GER) | 49.70 m | Giorgio Oberweger (ITA) | 49.48 m | Gunnar Bergh (SWE) | 48.72 m |
| Llançament de martell | Karl Hein (GER) | 58.77 m CR | Erwin Blask (GER) | 57.34 m | Oscar Malmbrandt (SWE) | 51.23 m |
| Llançament de javelina | Matti Järvinen (FIN) | 76.87 m CR | Yrjö Nikkanen (FIN) | 75.00 m | József Várszegi (HUN) | 72.78 m |
| Decatló | Olle Bexell (SWE) | 6870 pts CR |  Witold Gierutto (POL) | 6661 pts |  Josef Neumann (SUI) | 6444 pts |
| AR Rècord del continent | CR Rècord del campionat | NR Rècord nacional | OR Rècord olímpic | PB/PR Millor marca personal/Rècord personal SB Millor marca personal de la temporada | WL Millor marca mundial de l'any | WR Rècord del món
| ||||||
Categoria femenina
| Event | Or | Plata | Bronze | |||
| 100 metres | Stanisława Walasiewicz (POL) | 11.9 | Käthe Krauß (GER) | 12.0 | Fanny Blankers-Koen (NED) | 12.0 |
| 200 metres | Stanisława Walasiewicz (POL) | 23.8 | Käthe Krauß (GER) | 24.4 | Fanny Blankers-Koen (NED) | 24.9 |
| 80 metres tanques | Claudia Testoni (ITA) | 11.6 WR | Lisa Gelius (GER) | 11.7 | Catherina ter Braake (NED) | 11.8 |
| relleus 4×100 metres | Alemanya Josefine Kohl Käthe Krauß Emmy Albus Ida Kühnel | 46.8 |  PolòniaJadwiga Gawronska Barbara Ksiazkiewicz Otylia Kaluzowa Stanisława Walasiewicz | 48.2 |  ItàliaMaria Alfero Maria Apollonio Rosetta Cattaneo Italia Lucchini | 49.4 |
| Salt d'alçada | Ibolya Csák (HUN) | 1.64 m | Nelly van Balen-Blanken (NED) | 1.64 m | Feodora zu Solms (GER) | 1.64 m |
| Salt de llargada | Irmgard Praetz (GER) | 5.88 m | Stanisława Walasiewicz (POL) | 5.81 m | Gisela Voß (GER) | 5.47 m |
| Llançament de pes | Hermine Schröder (GER) | 13.29 m | Gisela Mauermayer (GER) | 13.27 m | Wanda Flakowicz (POL) | 12.55 m |
| Llançament de disc | Gisela Mauermayer (GER) | 44.80 m | Hilde Sommer (GER) | 40.95 m | Paula Mollenhauer (GER) | 39.81 m |
| Llançament de javelina | Lisa Gelius (GER) | 45.58 m | Susanne Pastoors (GER) | 44.14 m | Luise Krüger (GER) | 42.49 m |
| AR Rècord del continent | CR Rècord del campionat | NR Rècord nacional | OR Rècord olímpic | PB/PR Millor marca personal/Rècord personal SB Millor marca personal de la temporada | WL Millor marca mundial de l'any | WR Rècord del món
| ||||||
Medaller
| Posició | País | Or | Plata | Bronze | Total |
|---|---|---|---|---|---|
| 1. | Alemanya | 12 | 11 | 9 | 32 |
| 2. |  Finlàndia | 5 | 3 | 3 | 11 |
| 3. | Regne Unit | 4 | 2 | 2 | 8 |
| 4. | Suècia | 3 | 4 | 6 | 13 |
| 5. | Polònia | 2 | 3 | 1 | 6 |
| 6. |  Països Baixos | 2 | 2 | 4 | 8 |
| 7. | Itàlia | 1 | 4 | 3 | 8 |
| 8. |  França | 1 | 1 | 1 | 3 |
 Hongria | 1 | 1 | 1 | 3 | |
| 10. |  Estònia | 1 | 0 | 0 | 1 |
| 11. |  Bèlgica | 0 | 1 | 0 | 1 |
| 12. |  Noruega | 0 | 0 | 1 | 1 |
 Suïssa | 0 | 0 | 1 | 1 |
Referències
- ↑ History of the European Athletics Championships Arxivat 30 September 2010[Date mismatch] a Wayback Machine.. European Athletics (2006-07-25). Retrieved on 2010-08-21.
- ↑ 2,0 2,1 «European Athletics Championships Zürich 2014 - STATISTICS HANDBOOK» p. 363–367. [Consulta: 13 agost 2014].
Enllaços externs
- (castellà) Medallistes per prova Arxivat 2020-10-26 a Wayback Machine.
- (anglès) Resultats Sport 123
- (anglès) gbrathletics.com (homes)
- (anglès) gbrathletics.com (dones)
Campionat d'Europa d'atletisme | |
|---|---|
| Campionat d'Europa | Torí 1934 · París/Viena 1938 · Oslo 1946 · Brussel·les 1950 · Berna 1954 · Estocolm 1958 · Belgrad 1962 · Budapest 1966 · Atenes 1969 · Hèlsinki 1971 · Roma 1974 · Praga 1978 · Atenes 1982 · Stuttgart 1986 · Split 1990 · Hèlsinki 1994 · Budapest 1998 · Munic 2002 · Göteborg 2006 · Barcelona 2010 · Hèlsinki 2012 · Zuric 2014 · Amsterdam 2016 · Berlín 2018 · París 2020 · Munic 2022 |
| Campionat d'Europa en pista coberta | Dortmund 1966 · Praga 1967 · Madrid 1968 · Torí 1969 · Torí 1970 · Sofia 1971 · Grenoble 1972 · Rotterdam 1973 · Göteborg 1974 · Katowice 1975 · Munic 1976 · San Sebastià 1977 · Milà 1978 · Viena 1979 · Sindelfingen 1980 · Grenoble 1981 · Milà 1982 · Budapest 1983 · Göteborg 1984 · El Pireu 1985 · Madrid 1986 · Liévin 1987 · Budapest 1988 · La Haia 1989 · Glasgow 1990 · Gènova 1992 · París 1994 · Estocolm 1996 · València 1998 · Gant 2000 · Viena 2002 · Madrid 2005 · Birmingham 2007 · Torí 2009 · París 2011 · Göteborg 2013 · Praga 2015 · Belgrad 2017 · Glasgow 2019 · Toruń 2021 |
