Casa del Marqués de Benicarló
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Habitatge | |||
| Construcció | 1776 - | |||
| Cronologia | segle xviii | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Barroc | |||
| Material | Maçoneria de pedra i morter de calç. Carreus | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Benicarló (Baix Maestrat)  | |||
| Localització | Carrer Sant Joaquim. Benicarló | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 28 setembre 2007 | |||
| Identificador | RI-51-0012141 | |||
| Codi IGPCV | 12.027-9999-000003[1] | |||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Identificador | RI-51-0012141 | |||
| Codi IGPCV | 12.027-9999-000003[1] | |||
La Casa del Marqués de Benicarló és un palauet barroc situat al centre històric de la ciutat de Benicarló, declarat Bé d'interès cultural, en la categoria de Monument, en 2007.[2]
Història
Antiga seu del comanador de l'Orde de Montesa, durant el segle xviii el seu abandó provocà el deteriorament fins que el 1776 l'Orde decideix permutar-la per un magatzem a Joaquim Miquel. El nou propietari, en aquest lloc, edificà una nova casa.
La casa, en el transcurs del temps, ha tingut diversos noms: Casa dels Miquel, Casa Gran i, des de 1905, Casa del Marqués, per haver-hi obtingut el propietari, Juan Pérez San Millán y Miquel, el títol de Marqués de Benicarló.[3]
En ser una de les cases més grans de la població, l'edifici fou desitjat per la corporació municipal per traslladar-hi l'Ajuntament, i fou obert expedient de compra en els anys 1867-1868, que quasi finalitzat, es tancà pels canvis polítics provocats per la revolució de 1868.[4] En els darrers anys, la corporació municipal ha tornat a estar interessada a adquirir la propietat, en aquest cas per preservar un dels més significatius edificis del patrimoni local; amb tot, l'actual crisi ha posposat la compra, i entretant, la propietat ha canviat de mans.[5][6]
Arquitectura
Edifici cantoner, enclavat en una propietat rectangular d'uns 750 m² que dona a tres carrers, Sant Joaquim, Salines i Sant Jaume, amb un jardí en la part posterior.
La façana principal, simètrica, permet apreciar la jerarquia interior de l'edifici: planta baixa, entresòl, pis principal i segon pis. La porta, amb llinda i brancals de carreus amb una senzilla motllura, està rematada per un escut amb les armes dels Miquel, Lluís i Polo, i als extrems, dues obertures, una finestra a l'esquerra i una porta, que dona a una petita capella, a la dreta; i al damunt, dos petits balcons. Del pis principal surten tres balcons amb tornapuntes, i al damunt, tres ulls de bou, pel segon pis. La façana lateral segueix el mateix esquema, amb finestres, petits balcons, balcons i ulls de bou, que corresponen amb les quatre plantes de l'edifici, i a mesura que avança cap al carrer de Sant Jaume, aquest esquema se simplifica.[7]
En la planta baixa, una àmplia entrada de doble altura dona accés a dependències laterals, les de l'entresòl mitjançant una galeria amb balustrada, i permet l'entrada de carruatges fins a la part posterior, passant entre dues escales simètriques, i altres estances, entre elles, la cuina de diari.[7]
En la planta principal destaquen les tres estances que donen a la façana principal, la central, una àmplia sala, i les laterals, dormitoris, amb un sòl cobert amb ceràmica valenciana del segle xviii, amb motius vegetals. I una estança que dona al carrer Salines, la cuina, amb totes les parets cobertes també de ceràmica valenciana del segle xviii amb motius vegetals i figures, productes i eines pròpies de la cuina d'aquells temps, amb una concepció especular de l'espai, on la cuina real queda reflectida en la cuina pintada.[8][7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 URL de la referència: https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=2306. Data de consulta: 23 agost 2023.
- ↑ Fou incoat expedient com a Conjunt Històric amb la denominació de Carrer Sant Joaquim, el 19 de juny de 1981, i publicat en el BOE el 2 de setembre de 1981. Amb el Decret 169/2007, de 28 de setembre, del Consell[Enllaç no actiu], publicat en el DOGV núm. 5614, pp. 38319-38321, el 5 d'octubre de 2007, l'edifici és declarat Bé d'Interès Cultural amb la categoria de Monument i delimitat l'entorn de protecció.
- ↑ Gil Saura 2004: p. 464.
- ↑ Cid López 2000.
- ↑ Oms 2.009.
- ↑ Clares 2.009.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Pérez de los Cobos 2004: pp. 156-158.
- ↑ Maura 2007-2008.
Bibliografia
- Cid López, Ramón. Apuntes de la historia de Benicarló (II). El Siglo XIX (en castellà). Benicarló: Caixa Rural Benicarló, 2000.
- Clares, Yolanda «La crisis impide retomar el plan de la casa del marqués» (en castellà). Vinaròs News, núm. 327, Del 7 al 20 desembre 2.009.
- Gil Saura, Yolanda. Arquitectura barroca en Castellón (en castellà). Castelló: Diputació provincial, 2004. ISBN 84-89944-93-8.
- Maura, Jordi; Mir, Patricia «Una Capilla Sixtina de la cerámica en Benicarló:la cocina del Palacio del Marqués» (en castellà). Vinaròs News, núm. 278, Del 24 desembre 2.007 al 6 gener 2.008.
- Oms, Noemí «El Consell podría hacerse cargo de la compra de la Casa del Marqués de Benicarló» (en castellà). Vinaròs News, núm. 309, Del 16 al 29 març 2.009.
- Pérez de los Cobos Gironés, Francisco. Palacios y Casas Nobles de la Comunidad Valenciana (en castellà). València: Federico Doménech, 2004. ISBN 84-95031-51-5.
Enllaços externs
- «Casa del Marqués de Benicarló» (en castellà). Fitxa BIC's / Ficha BIC's. Conselleria de Cultura, Educació i Esport. [Consulta: 25 abril 2016].
- «Nucli Antic. La casa del Marqués de Benicarló». ajuntamentdebenicarlo.org. Ajuntament de Benicarló. [Consulta: 25 abril 2016].
