Castellà riuplatenc

Castellà riuplatenc

Epònim	Riu de la Plata
Tipus	dialecte
Ús
Estat	Argentina i Uruguai
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües iberoromàniques llengües íbero-occidentals llengües castellanes castellà castellà d'Amèrica castellà llatinoamericà castellà sud-americà
Codis
Glottolog	riop1234
Linguasphere	51-AAA-bi

Lingüística castellana
Dialectes Divisió dialectal del castellà-espanyol EUROPEU a) Castellà septentrional    1. Castellà aragonès    2. Castellà català    3. Castellà valencià    4. Castellà burgalès (Desaparegut) b) Castellà meridional    1. Castellà andalús         1. Andalús cecejat         2. Andalús sesejat    2. Castellà murcià AFRICÀ a) Castellà canari b) Castellà sahrauí c) Castellà equatoguineà ASIÀTIC a) Castellà filipí NORD-AMERICÀ a) Castellà mexicà b) Castellà estatunidenc    1. Castellà noumexicà c) Castellà caribeny d) Castellà centreamericà SUD-AMERICÀ a) Castellà de terres altes    1. Castellà colombià    2. Castellà veneçolà    3. Castellà equatorià    4. Castellà peruà    5. Castellà bolivià b) Castellà riuplatenc    1. Castellà paraguaià    2. Castellà argentí    3. Castellà uruguaià c) Castellà xilè DIALECTES NO CLASSIFICATS a) Lunfardo b) Llanito c) Spanglish d) Catanyol e) Portunyol LLENGÜES DERIVADES a) Judeocastellà a) Chavacano b) Papiament
Gramàtica Accentuació Alfabet Conjugació verbal Verbs irregulars Ortologia Ortografia Fonètica Llista de falsos amics del català amb el castellà
Literatura Mio Cid Gonzalo de Berceo Joan Manuel de Castella Garcilaso de la Vega Miguel de Cervantes - Don Quixot Calderón de la Barca Quevedo Gaspar Melchor de Jovellanos Benito Pérez Galdós
Història Segle XIII - xv: Mester de Clerecia Segle XVII: Segle d'or espanyol Segle XIX: Generació del 98 Segle XX: Generació del 27
Institucions Real Academia Española Institut Cervantes Asociación de Academias de la Lengua Española

El castellà riuplatenc (castellano rioplatense o español rioplatense)^[1] és una variant dialectal del castellà, parlada principalment a la regió del Riu de la Plata, en bona part de l'Argentina i l'Uruguai per, aproximadament, unes vint milions de persones.^[2] És significativa la influència del lunfardo en la composició del lèxic. Amb alguns localismes, és també el castellà parlat a la resta de l'Argentina i el Paraguai.

Un dels trets distintius - encara que no exclusiu - d'aquesta forma dialectal, és l'ús del voseo.^[3]

Exemples:

• Tuteo → "Si tú quieres, lo puedes hacer"
• Voseo → "Si vos querés, lo podés hacer"

• Tuteo → "Haz lo que te mandaron"
• Voseo → "Hacé lo que te mandaron"

El castellà riuplatenc també té com característica la influència dels immigrants italians que van arribar a la regió.^[4][5] Moltes paraules italianes (o derivades de l'italià) són freqüents en el llenguatge quotidià.^[6] L'ús de la interjecció "che" també es troba molt en aquesta variant del castellà del Riu de la Plata.

• Conjugació del verb castellà amar

¹ En algunes regions de l'Uruguai.^[7]

Referències

Enllaços externs

• (castellà) Acadèmia Argentina de Lletres Arxivat 2008-12-18 a Wayback Machine.
• (castellà) Acadèmia Nacional de Lletres de l'Uruguai Arxivat 2009-05-28 a Wayback Machine.
• (castellà) Diccionari de les variants dialectals del castellà Arxivat 2009-06-19 a Wayback Machine.