Centaures del desert
The Searchers | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | John Ford |
Protagonistes | John Wayne Jeffrey Hunter Vera Miles Ward Bond John Qualen Harry Carey Jr. Ken Curtis Natalie Wood Pippa Scott Antonio Moreno Patrick Wayne Lana Wood Olive Carey Henry Brandon Hank Worden Dorothy Jordan Peter Mamakos Mae Marsh Jack Pennick Chuck Roberson Chief Thundercloud Nacho Galindo |
Producció | Merian C. Cooper i Cornelius Vanderbilt Whitney |
Dissenyador de producció | James Basevi |
Guió | Frank S. Nugent |
Música | Max Steiner |
Fotografia | Winton C. Hoch |
Muntatge | Jack Murray |
Productora | Warner Bros. |
Distribuïdor | Warner Bros. i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 13 març 1956 |
Durada | 119 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Rodatge | Califòrnia, Colorado, Arizona i Utah |
Color | en color |
Pressupost | 3.750.000 $ |
Descripció | |
Gènere | western, drama, cinema bèl·lic i pel·lícula basada en una novel·la |
Lloc de la narració | Texas |
Centaures del desert (títol original en anglès: The Searchers)[1] és una pel·lícula de western dirigida per John Ford l'any 1956.
Importància de la pel·lícula
Per a diversos crítics, se la considera com el millor western de la història del cinema i com una de les millors creacions cinematogràfiques de tots els temps. Va ser rodada en exteriors naturals de gran bellesa.
Un home parteix a la recerca dels indis que es van emportar a la seva neboda. Aquest és el -aparentment- simple argument d'un viatge al centre de l'odi i la intolerància a càrrec del millor John Wayne. El mestre Ford va tornar a demostrar per què és un dels millors directors de la història del cinema en un genial relat ple de força, amargor, poesia i perfecció. Una obra d'art.
Centaures del desert és una pel·lícula de l'oest diferent a totes, fins i tot a les anteriors realitzades per John Ford, perquè impugna el substrat mitològic del gènere. A diferència de, per exemple, Stagecoach (1939) o La legió invencible (1949), aquí no es tracta de parlar del sagrat o de l'èpic; tampoc no s'aborda la mítica cosmogònica o fundacional de The Iron Horse (1924) o Drums Along the Mohawk (1939).
En realitat, és un conte sinistre que explora els límits de la consciència nord-americana, el seu costat més fosc, tractant temes com la família, la moral, les relacions entre sexes o la violència, de manera gens tranquil·litzadora, qüestionant arquetips, fórmules.
L'heroi de la cinta, Ethan Edwars (John Wayne), és un heroi malalt i repel·lent, un maníac devorat per un odi irracional envers els comanxes i, més concretament -molt important-, cap al seu cap, Scar (Henry Brandon), responsable de matar el seu germà Aaron (Walter Coy), de violar i assassinar la seva cunyada Martha (Dorothy Jordan) i a la seva neboda més gran, Lucy (Pippa Scott), així com d'arrasar el ranxo d'aquests.
Argument[2]
Ethan (John Wayne) torna a casa seva després d'haver estat a la guerra de Secessió i al cap de poc tota la seva família és assassinada pels comanxes, i la seva neboda raptada. Jura rescatar la seva neboda i matar tots els indis que hagin intervingut en aquests actes criminals. Durant cinc llargs anys persegueix els comanxes, acompanyat del seu nebot Martin (Jeffrey Hunter).
Repartiment
- John Wayne: Ethan Edwards
- Jeffrey Hunter: Martin Pawley
- Vera Miles: Laurie Jorgensen
- Ward Bond: Capità reverend Samuel Clayton
- Natalie Wood: Debbie Edwards
- John Qualen: Lars Jorgensen
- Olive Golden (aka Olive Carey): Mrs. Jorgensen
- Harry Carey Jr.: Brad Jorgensen
- Henry Brandon: el cap Scar
- Ken Curtis: Charlie McCorry
- Antonio Moreno: Emilio Figueroa
- Hank Worden: Mose Harper
- Lana Wood: Debbie de petita