Cho Oyu

Infotaula de geografia físicaCho Oyu
Imatge
TipusMuntanya Modifica el valor a Wikidata
Part deHimàlaia Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc Nacional del Sagarmatha Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativazona del Sagarmatha (Nepal) Modifica el valor a Wikidata
Map
 28° 05′ 39″ N, 86° 39′ 39″ E / 28.0942°N,86.6608°E / 28.0942; 86.6608
SerraladaMahalangur Himal Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud8.188 m Modifica el valor a Wikidata
Prominència2.344 m Modifica el valor a Wikidata
Isolament29 km Modifica el valor a Wikidata
Classificació de col·lecció de cimsvuit mil Modifica el valor a Wikidata

El Cho Oyu és la sisena muntanya més alta del món. Està situada a l'Himàlaia, uns 20 km a l'oest de l'Everest. Cho Oyu significa Deessa Turquesa en tibetà.[1][2]

El Cho Oyu fou escalat per primera vegada el 19 d'octubre de 1954 per part de Herbert Tichy, Joseph Joechler i el xerpa Pasang Dawa Lama, formant part d'una expedició austríaca. El primer intent de pujar el Cho Oyu fou el 1952 per part d'una expedició dirigida per l'anglès Eric Shipton, però es van haver de fer enrere a més de 6.650m.[3]

Pocs kilòmetres a l'oest del Cho Oyu es troba el Nangpa La (5.716m), un pas gelat que serveix de ruta comercial entre el Tibet i la zona del Khumbu. Gràcies a la proximitat del Cho Oyu amb aquest pas els escaladors consideren el Cho Oyu com el vuitmil més fàcil de pujar.

El Cho Oyu fou el cinquè vuitmil en ser escalat, després de l'Annapurna (juny de 1950), Everest (maig de 1953), Nanga Parbat (juliol de 1953) i K2 (juliol de 1954).[4]

Primera ascensió

Aquesta muntanya havia passat inadvertida i fins al 1952 no se'n farà el primer reconeixement de la cara nord-oest. Edmund Hillary, Eric Shimpton i W. Lowe arribaren a 6.800 m.[5]

El 19 d'octubre de 1954 Joseph Joechler, Pasang Dawa Lama i Herbert Tichy van aconseguir la primera ascensió per l'aresta i la cara oest. Formaven part d'una petita expedició austríaca. Aconseguiren fer el cim a les tres de la tarda, després d'haver pujat 1.220 metres de desnivell des del camp IV, d'on havien marxat a les 6 del matí. Era la primera ascensió d'un vuit mil un cop finalitzat el monsó i la primera realitzada per una expedició tan petita.

Altres ascensions

  • 1958 - Una expedició índia realitza la segona ascensió. El xerpa Pasang Dawa Lama Arriba al cim per segona vegada. Primer mort al Cho Oyu.
  • 1959 - Quatre persones moren a causa d'una allau durant una expedició internacional formada per dones.
  • 1964 - Controvertit tercer ascens per part d'una expedició alemanya perquè no s'aportaren proves d'haver assolit el cim. Dos mutanyencs moriren d'esgotament al camp 4, a 7.600 metres d'altura.
  • 1978 - Els escaladors austriacs Koblmuller i Furtner fan cim per la dificilíssima cara sud-est.
  • 1982 - Mort de l'alemany Reinhard Karl durant una temptativa per la cara sud-est.
  • 1983 - En Reinhold Messner fa cim en companyia de l'italià Hans Kammerlander i de l'alemany Michel Dacher per la cara sud-oest.
  • 1984 - Primera ascensió femenina a càrrec de les txeques Vera Komarkova i Margita Dina Sterbova.
  • 1984 - Primera ascensió catalana per Antoni Llasera i Carles Vallès per la via normal, seguits a un dia per Jordi Pons amb el francès Jean Clemerson.
  • 1985 - El 12 de febrer, una expedició polonesa, amb Jerzy Kukuczka, aconsegueix fer la primera ascensió hivernal.
  • 1989 - Primera ascensió femenina catalana per Mònica Verge Folia i Magda Nos Loppe amb el nepalès Ang Phurri per la via normal. És el primer vuit mil femení català.
  • 1992 - El 30 de setembre en Tolo Quetglas aconsegueix la primera ascensió mallorquina
  • 2004 - El 26 de setembre Emili Duran i Daniel Duran aconsegueixen el cim, convertint-se en el primer pare i fill que assoleixen junts aquest cim a tot l'estat i els segons en la història d'aquesta muntanya

Referències

  1. ↑ «Cho Oyu | Map, Height, & Facts» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 6 abril 2024].
  2. ↑ «Cho Oyu» (en anglès). NASA Earth Observatory, 17-12-2013. [Consulta: 7 abril 2024].
  3. ↑ Hillary, Edmund. High Adventure (en anglès). Oxford University Press, 2003, p. 49. ISBN 978-0-19-516734-4. 
  4. ↑ «Goddess of Turquoise: my attempt on Cho Oyu» (en anglès britànic). markhorrell.com, 27-08-2010. [Consulta: 7 abril 2024].
  5. ↑ Barnett, Shaun. Story: Hillary, Edmund Percival. TEARA: Dictionary of New Zealand Biography›, 2010. 
Vista del Cho Oyu des de l'aire treta per un avió sobrevolant el Himàlaia.
Chomo LonzoMakaluEverestMeseta TibetanaRíu RongChangtseGlacera RongbukCara Nord de l'EverestGlacera Rongbuk EsteColl Nord en la ruta nord de l'EverestLhotseNuptseColl Sud, en la ruta sud de l'EverestGyachung KangCho OyuArxiu:Himalaya annotated.jpg
Cho Oyu (derecha) – amb les rutes d'ascens a l'Everest per les cares nord i sud, tal como se va des de l'Estació Espacial Internacional. (Els noms en la foto són enllaços a les corresponents pàgines dels cims.)

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Els catorze "Vuit Mils"
Everest (8 848 m) • K2 (8 611 m) • Kanchenjunga (8 586 m) • Lhotse (8 516 m) • Makalu (8 463 m) • Cho Oyu (8 201 m) • Dhaulagiri (8 167 m) • Manāslu (8 163 m) • Nanga Parbat (8 125 m) • Annapurna (8 091 m) • Gasherbrum I (8 068 m) • Broad Peak (8 047 m) • Gasherbrum II (8 035 m) • Shisha Pangma (8 027 m)
Registres d'autoritat
Bases d'informació