Ciutat de les Estrelles
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Rússia | |||
| Óblast | óblast de Moscou | |||
| Districte urbà | Zvyozdny gorodok Urban Okrug (en)   | |||
| Capital de | Zvyozdny gorodok Urban Okrug (en) | |||
| Població humana | ||||
| Població | 5.350 (2019) (1.725,81 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 3,1 km² | |||
| Creació | 2009 | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 141160 | |||
| Fus horari | UTC+03:00 | |||
| Prefix telefònic | 498 950 | |||
| Identificador OKTMO | 46774000051 | |||
| Identificador OKATO | 46574000000 | |||
| Lloc web | zato-zvezdny.ru | |||
La Ciutat de les Estrelles (rus: Звёздный Городо́к, Zviozdni Gorodok) és un assentament de tipus urbà tancat (ZATÓ, per les seves sigles en rus), construït a principis de l'era espacial, el 1963, per allotjar el personal del Centre de Formació de Cosmonautes (TsPK, per les seves sigles en rus). Es troba a prop de la ciutat de Sxólkovo, a 25 quilòmetres al nord-est de Moscou. Administrat durant molt de temps per militars, i amb accés estrictament controlat, es va convertir en civil el 2009.
El nom oficial del municipi és Unitat administrativa-territorial tancada del districte urbà de Zviozdni Gorodok de l'óblast de Moscou, rus: Закры́тое администрати́вно-территориа́льное образова́ние городской округ Звёздный Городо́к Московской области Zakrítoie administrativno-territoriàlnoie obrazovánie gorodskoi okrug Zviozdni Gorodok Moskovskoi óblasti.
Història
A principis dels anys seixanta, els responsables soviètics van decidir desenvolupar un programa espacial tripulat. Per preparar-se per a missions espacials, van crear un centre d'entrenament per a cosmonautes als afores de Moscou. Compost per alguns edificis quan es va crear, el complex s'expandí per acollir els primers 20 cosmonautes que postulaven per a la missió Vostok 1. Els cursos s'impartien amb guix i els equips d'entrenament no eren molt sofisticats. El complex incloïa no només equips per a la formació d'astronautes, sinó també edificis d'apartaments per acollir famílies de personal i cosmonautes. Després s'obriren instal·lacions addicionals: negocis, escola, església, etc. Durant diverses dècades, el programa espacial soviètic i rus fou completament gestionat pels militars, que van mantenir les seves activitats completament secretes. La Ciutat de les Estrelles està completament aïllada i envoltada per una tanca enmig d'un bosc. L'accés, controlat per posts de guàrdia militar, només és permès als residents.
El primer astronauta no originari d'un país comunista que va accedir a la Ciutat de les Estrelles fou el francès Jean-Loup Chrétien el 1980. En un context de relativa obertura del règim a principis dels anys noranta, el programa espacial rus va adoptar una organització més similar a la que existeix a Europa i els Estats Units. La Ciutat de les Estrelles es va situar el 1996 sota la doble supervisió del Ministeri de Defensa i de l'agència espacial russa Roscosmos, que s'havia creat uns anys abans.
Des del 1994, com a part del Programa Transbordador–Mir després de la construcció de l'Estació Espacial Internacional, molts astronautes, especialment de nacionalitat estatunidenca, van arribar a entrenar-se per familiaritzar-se amb els mòduls russos de les estacions espacials i la nau espacial Soiuz. La NASA feu construint xalets per allotjar els seus astronautes. L'octubre de 2008 l'estatut de la Ciutat de les Estrelles esdevingué totalment civil. Està classificada com a assentament de tipus urbà (estructura administrativa del nivell inferior a la de la ciutat). En l'actualitat, l'únic criteri necessari per a viure a la Ciutat de les Estrelles és tenir la nacionalitat russa.[1] · [2]
Monuments
La ciutat, que estava al centre del programa espacial soviètic i rus, té diversos monuments commemoratius. Al final de l'Avinguda dels Herois acull un petit museu. S'hi celebra una cerimònia a cada sortida d'una tripulació cap a l'espai, així com al seu retorn. El primer cosmonauta, Iuri Gagarin, és recordat a través de diversos monuments. La gossa Laika també hi té la seva estàtua.
Instal·lacions espacials
Les instal·lacions espacials del Centre de Formació de Cosmonautes, inclouen en particular una centrifugadora, que fan servir els cosmonautes per acostumar-se a les acceleracions sofertes durant el llançament, una piscina de grans dimensions (hidrolab) en què els cosmonautes repeteixen les operacions realitzades durant els passeigs espacials, simuladors de naus espacials i models a escala 1 de naus espacials i estacions espacials.
Ciutats agermanades
Slovenske Konjice, Eslovènia (des del 2016)
Narian-Mar, Rússia (des del 2017)
Vegeu també
- Centre de Formació de Cosmonautes Iuri Gagarin
- Estació Espacial Internacional
- Programa espacial soviètic
