Convergència (successió matemàtica)

En anàlisi matemàtica, el concepte de convergència es refereix a la propietat que tenen algunes successions númèriques a tendir a un límit. Aquest concepte és molt general i depenent de la naturalesa del conjunt en què es troba definida la successió, pot adoptar diferents formes.

Definició

Una successió d'elements { x n } {\displaystyle \,\{x_{n}\}} d'un espai mètric ( M , d ) {\displaystyle (M,d)\,} convergeix a un element x M {\displaystyle x\in M} si per a qualsevol nombre real ε > 0 {\displaystyle \varepsilon >0} , existeix un enter positiu N {\displaystyle N\,} (que depèn de ε {\displaystyle \,\varepsilon } ) que

n N d ( x n , x ) < ε . {\displaystyle n\geq N\Rightarrow d(x_{n},x)<\varepsilon .}

S'acostuma a escriure com

lim n x n = x {\displaystyle \lim _{n\to \infty }x_{n}=x}

o també

x n   d   x quan n {\displaystyle x_{n}\ {\stackrel {d}{\longrightarrow }}\ x\quad {\mbox{quan}}\quad n\to \infty }

o simplement

x n x . {\displaystyle x_{n}\to x.}

Intuïtivament, això vol dir que els elements x n {\displaystyle x_{n}\,} de la successió poden ser tan propers a x {\displaystyle x\,} com vulguem si n {\displaystyle n\,} és prou gran, ja que d ( x n , x ) {\displaystyle \,d(x_{n},x)} determina la distància entre x n {\displaystyle \,x_{n}} i x {\displaystyle \,x} . A partir de la definició, es pot demostrar que si una successió convergeix, ho fa cap a un únic límit.

Aquesta definició s'aplica en els casos concrets dels espais vectorials normats i dels espais amb producte intern. En el cas d'un espai normat ( E , ) {\displaystyle (E,\Vert \cdot \Vert )} , la norma {\displaystyle \Vert \cdot \Vert } indueix la mètrica d ( x , y ) := y x {\displaystyle d(x,y):=\Vert y-x\Vert } per cada x , y E {\displaystyle x,y\in E} ; en el cas dels espais amb producte intern ( E , , ) {\displaystyle (E,\langle \cdot ,\cdot \rangle )} , el producte intern , {\displaystyle \langle \cdot ,\cdot \rangle } indueix la norma x = x , x {\displaystyle \Vert x\Vert ={\sqrt {\langle x,x\rangle }}} per cada x E {\displaystyle x\in E} .

Exemples

  • Successions a R {\displaystyle \mathbb {R} } o C {\displaystyle \mathbb {C} }

Els conjunts dels nombres reals R {\displaystyle \mathbb {R} } i dels nombres complexos C {\displaystyle \mathbb {C} } es construeixen en un espai mètric per mitjà del valor absolut: per a cada parella d'elements x , y R {\displaystyle x,y\in \mathbb {R} } o C {\displaystyle \mathbb {C} } , la funció d ( x , y ) := | y x | {\displaystyle d(x,y):=\vert y-x\vert } determina una mètrica.

Per tant, una successió { x n } {\displaystyle \,\{x_{n}\}} en M = R {\displaystyle M=\mathbb {R} } convergeix a un x R {\displaystyle x\in \mathbb {R} } si per qualsevol ε > 0 {\displaystyle \varepsilon >0} , existeix un enter N {\displaystyle \,N} tal que

n N | x n x | < ε . {\displaystyle n\geq N\Rightarrow \vert x_{n}-x\vert <\varepsilon .}

Alguns exemples poden ser:

  • La successió constant definida per x n := c {\displaystyle \,x_{n}:=c} per a tots els valors de N {\displaystyle \,N} , on c R {\displaystyle c\in \mathbb {R} } . Aquesta successió convergeix a c {\displaystyle \,c} ja que:
| x n c | = | c c | = 0 < ε {\displaystyle \vert x_{n}-c\vert =\vert c-c\vert =0<\varepsilon }
  • La successió x n := 1 / n {\displaystyle \,x_{n}:=1/n} . Aquesta successió convergeix a zero, ja que per la propietat arquimediana dels nombres reals, per cada ε > 0 {\displaystyle \varepsilon >0} , existeix un nombre natural N {\displaystyle \,N} tal que N ε > 1 {\displaystyle N\varepsilon >1} , i per tant, si n > N , 1 / n < 1 / N {\displaystyle n>\,N,1/n<1/N} i llavors:
| x n 0 | = | 0 | = 1 / n < 1 / N < ε . {\displaystyle \vert x_{n}-0\vert =\vert 0\vert =1/n<1/N<\varepsilon .}
  • La successió de l'exemple anterior és un cas particular d'un resultat més general. Si p > 0 , {\displaystyle \,p>0,}
lim n 1 n p = 0 , lim n p n = 1 , lim n n n = 1 {\displaystyle \lim _{n\to \infty }{\frac {1}{n^{p}}}=0,\quad \lim _{n\to \infty }{\sqrt[{n}]{p}}=1,\quad \lim _{n\to \infty }{\sqrt[{n}]{n}}=1}
  • Si | a | < 1 {\displaystyle \vert a\vert <1} , llavors a n 0. {\displaystyle a^{n}\to 0.}
  • La successió z n := e i π n {\displaystyle \,z_{n}:=e^{i\pi n}} . En aquest cas no convergeix, sinó que els valors oscil·len en 1 , 1 , 1 , 1 , {\displaystyle \,-1,1,-1,1,\ldots }
  • Donat que c {\displaystyle \mathbb {c} } (en particular R {\displaystyle \mathbb {R} } ) està dotat de l'operació suma (cosa que no passa en tots els espais mètrics), a cada successió { a n } {\displaystyle \{a_{n}\}\,} a c {\displaystyle \mathbb {c} } (en particular R {\displaystyle \mathbb {R} } ) és possible associar-li la successió de sumes parcials
s n := a 1 + a 2 + + a n = k = 1 n a k . {\displaystyle s_{n}:=a_{1}+a_{2}+\cdots +a_{n}=\sum _{k=1}^{n}a_{k}.}
La successió { s n } {\displaystyle \{s_{n}\}\,} s'expressa com
k = 1 a k {\displaystyle \sum _{k=1}^{\infty }a_{k}}
i se l'anomena sèrie infinita. En el cas que la successió de sumes parcials convergeixi, s n s {\displaystyle s_{n}\to s} , es diu que és una sèrie convergent i s'escriu
k = 1 a k = s . {\displaystyle \sum _{k=1}^{\infty }a_{k}=s.}
En cas contrari, pot ser una sèrie divergent o bé una sèrie oscil·latòria. Exemples clàssics de sèries convergents, divergents i oscil·latòries són
n = 1 a n = a 1 a , ( | a | < 1 ) , n = 1 1 n = , n = 1 k ( 1 ) n = { 1 , si  k  imparell 0 , si  k  parell {\displaystyle \sum _{n=1}^{\infty }a^{n}={\frac {a}{1-a}},(\vert a\vert <1),\quad \sum _{n=1}^{\infty }{\frac {1}{n}}=\infty ,\quad \sum _{n=1}^{k}(-1)^{n}={\begin{cases}-1,&{\mbox{si }}k{\mbox{ imparell}}\\\quad 0,&{\mbox{si }}k{\mbox{ parell}}\end{cases}}}