Cynanchum acutum
Estat de conservació | |
---|---|
Risc mínim | |
UICN | 19181578 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Gentianales |
Família | Apocynaceae |
Tribu | Asclepiadeae |
Gènere | Cynanchum |
Espècie | Cynanchum acutum L., 1753 |
Cynanchum acutum, el matacà —entre altres nombrosos noms comuns—, és una espècie de planta enfiladissa del gènere Cynanchum de la família Apocynaceae.
Descripció
És una herba perennifòlia trepadora de fins de 4 m d'altura amb tiges peloses i volubles. Les fulles, de 2-8 per 1-6 cm, són oposades, triangulars, basalment cordades o lobades, amb lòbul basal de 0,5-3 cm, senceres, peloses i amb un pecíol d'1-2,5 cm. Les inflorescències són cims axil·lars, amb 15-30 flors, amb peduncles de 12-20 mm, pelosos. Les bràctees, d'uns 1-2 per 0,2-0,4 mm són linears, promptament caduques. Les flors tenen pedicels de 4-8,5 mm. El calze presenta 5 lòbuls d'1-2,5 per 0,4-1,5 mm, triangular-lanceolats, escassament pelosos. La corol·la té 5 pètals de 5-7 per 2-3 mm, triangular-lanceolats, erectes, glabres o amb pèls escampats en la seva cara adaxial, blanc-rosats; la corona, doblement pentàmera, és de color rosat o purpúries, amb apèndixs estaminals de 4,5-7 mm, parcialment adnats als filaments estaminals i acabats en un apèndix agut, amb altres interestaminals de 2,5-4 mm, fusionats. Els fruits són fol·licles, de 8-20 per 7-9 mm, fusiformes, pènduls, inermes (però una mica tomentosos quan immadurs), marrons en la maduració, amb llavors de 6-7 per 2,5-4 mm, piriformes, aplanades, alades, marrons, de superfície crispada, i amb vilà apical d'uns 3 mm, sedós, de color blanc.[1]
Hàbitat i distribució
És una espècie nativa del Mediterrani fins als Urals[2] el subcontinent indi.[3] En la península ibèrica, està repartida en tot el territori, sobretot al Nord i la costa del Mediterrani, i és molt estranya a l'Oest[4][1]
Abunda en llocs humits i arenals, hortes, pujols i litorals. Floreix de juny fins a setembre, del nivell de la mar fins a 900 m d'altitud.[5]
Usos i propietats
El làtex conté cinancol, mescla de cinancocerina i cinanchina; es qualla en una massa brunenca que té propietats purgants.[6]
Taxonomia
Cynanchum acutum va ser descrita per Carl von Linné i publicat en Species Plantarum 1: 212. 1753.[7]
- Etimologia
Cynanchum: nom genèric que prové del llatí cynánchum, -i, derivat del grec κύναγχον, kýnanchon que, segons Dioscòrides, és un altre nom per al ἀπόκυνον, apókynon del qual les fulles «pastades amb ensunya (substància greixosa) i donades a menjar als gossos, a les panteres, als llops, a les guilles, els maten»; del Grec κυνο-, kyno- "gos" i el verb ἄγχω, ánkhō "escanyar, ofegar", és a dir Matacà, que és un dels noms vernaculars de l'espècie C. acutum en català, espècie corrent a Catalunya i la península ibèrica.[1]
- Tàxons infraespecífics acceptats
- Cynanchum acutum subsp. sibiricum (Willd.) Rech.f. - sense.: Cyathella cathayensis (Tsiang & H.T.Zhang) C.I.Wu & D.z.li,
- Sinonímia
- Cynanchum excelsum Desf.
- Cynanchum fissum Pomel
- Cynanchum hastatum Lam.
- Cynanchum maritimum Salisb.
- Cynanchum monspeliacum L.
- Solenostemma acutum (L.) Wehmer
- Vincetoxicum acutum (L.) Kuntze
- Vincetoxicum excelsum (Desf.) Kuntze[8]
- Citologia
Nombre de cromosomes: 2n = 18.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Cynanchum acutum en Flora Ibérica, RJB/CSIC, Madrid.
- ↑ Cynanchum, acutum en The Euro+Med PlantBase - the information resource for Euro-Mediterranean plant diversity
- ↑ «Cynanchum acutum en USDA-GRIN Taxonomy for Plants». Arxivat de l'original el 2013-10-21. [Consulta: 27 febrer 2022].
- ↑ Cynanchum acutum en Anthos, Sistema de información sobre las plantas de España, Real Jardín Botánico, Madrid (requiere búsqueda).
- ↑ Cynanchum acutum en Flora Vascular
- ↑ Font quer, P., Plantas medicinales - El Discórides renovado, Editorial Labor, Barcelona, 1980, p. 736.
- ↑ «Cynanchum acutum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 21 agost 2014].
- ↑ Cynanchum acutum en The Plant List
Bibliografia
- Flora of China Editorial Committee. 1995. Flora of China (Gentianaceae through Boraginaceae). 16: 1-479. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Pequín & St. Louis.
- Leger, P. V. 1913. Recherches sud la structure anatomique du tégument séminal des Apocynacées et des Asclépiadacées. 1–76.
- Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.