Eleccions al Parlament Europeu de 2024
Aquest article o secció tracta sobre unes eleccions actualment en curs. La informació que conté pot estar obsoleta. Si us plau, no hi introduïu especulacions i recordeu-vos de posar referències a fonts publicades per donar més detalls. |
← 2019 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Data | juny 2024 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Tipus | eleccions al Parlament Europeu | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Càrrec a elegir | 720 diputat al Parlament Europeu ≈ X legislatura del Parlament Europeu. Durada del mandat: 5 anys | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Lloc web | elections.europa.eu | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Resultat de la votació | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Elecció del president de la Comissió Europea 2024 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Les eleccions al Parlament Europeu de 2024 van tenir lloc entre el 6 i el 9 de juny de 2024 a tots els estats membres de la Unió Europea, per donar lloc a la X legislatura europea.[1] S'hi van triar per sufragi universal, directe, lliure i secret els eurodiputats que integraran l'Eurocambra i que representaran els ciutadans europeus en el període comprès des de 2024 a 2029. Aquesta cambra serà la responsable de nomenar el president de la Comissió Europea, a proposta del Consell Europeu en funció dels resultats de les eleccions, per majoria qualificada.[2]
El nombre de diputats previstos per a la X legislatura del Parlament Europeu es de 720 escons, repartint-se els 73 que tenia el Regne Unit, després de la seva sortida de la Unió Europea, entre diversos països com Espanya, França, Itàlia i Països Baixos i reservant-se 31 escons per a futures ampliacions de la Unió.[3][4]
El PPE s'hi va imposar globalment a la Unió, Espanya, Illes Balears i País Valencià. El PSE va quedar segon i es va imposar a Catalunya, mentre que l'extrema dreta d'ID Parti amb Reagrupament Nacional ho va fer a França i Catalunya del Nord.[5][6]
Aspectes rellevants
Nova llei electoral europea
El 7 de juny de 2018, el Consell Europeu va acordar canviar la llei electoral de la Unió Europea i resignar les velles normatives electorals, datades de 1976. L'objectiu de la reforma era augmentar la participació en les eleccions, la comprensió de la seva importància i rellevància en l'àmbit europeu i evitar vots irregulars sense menyscabar les tradicions constitucionals i electorals dels estats membres.[7][8][9]
Les disposicions incloïen un llindar obligatori d'entre el 2% i el 5% per a les circumscripcions amb més de 35 escons, normes per evitar que els votants poguessin votar a diversos països, introducció del vot pels ciutadans europeus que visquin fora de les fronteres de la unió i visualització dels partits polítics europeus, així com l'establiment d'un termini de 12 setmanes perquè proclamin els seus candidats.
Si bé, les eleccions europees de 2019 es van dur a terme d'acord amb les regles anteriors, ja que no tots els estats membres van ratificar la nova normativa, entre ells els afectats pel llindar mínim. De cara a les eleccions del 2023, la reforma encara ha de ser ratificada per Espanya mentre que Alemanya ha aprovat el llindar del 2% de cara a la contesa electoral de 2029.[10][11]
Això sí, el Parlament Europeu vol ampliar encara més la reforma de 2018, i va proposar una nova llei electoral que contindria, entre les seves disposicions, la tria de 28 escons en llistes transnacionals dels partits polítics europeus. Si bé, aquesta normativa encara ha de ser ratificada per unanimitat pel Consell Europeu.[12]
Dubtes amb el sistema del Spitzenkandidat
En el període previ a les eleccions al Parlament Europeu de 2014 es va presentar un nou sistema informal per a la selecció del president de la Comissió Europea que dictava que el grup del partit que obtingués més escons faria que el seu candidat principal esdevingués president de la Comissió. Aquell any, el candidat del Grup del Partit Popular Europeu, Jean-Claude Juncker, va ser nomenat i elegit president de la Comissió Europea.
A les eleccions del 2019, es va intentar mantenir el sistema, amb el nomenament de Manfred Weber com a candidat del Partit Popular Europeu i Frans Timmermans com a candidat del Partit dels Socialistes Europeus, fins i tot amb debats televisats entre ells. Si bé, una vegada constituït el Parlament Europeu, el Consell Europeu, liderat pel president francès Emmanuel Macron, es va negar a proposar al candidat popular, així com als candidats socialista i liberal, per proposar a l'alemanya Ursula von der Leyen, que ni tan sols es va presentar a les eleccions.[13]
Després d'aquest fracàs, diversos sectors dels partits europeus i el Parlament Europeu van suggerir canviar el sistema de cara a les eleccions del 2023, si bé, no es va fer cap aprovació que possibilites el canvi en aquesta contesa electoral. Per tant, i amb el mateix sistema, el Partit Popular Europeu,[14] el Partit dels Socialistes Europeus,[15] el Partit Verd Europeu,[16] el Partit de l'Esquerra Europea i l'Aliança Lliure Europea van anunciar que nomenarien al seu candidat,[17][18] mentre el Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus i el Partit Identitat i Democràcia van rebutjar fer-ho.[19]
Desacords al Partit Popular per la relació amb conservadors i extrema dreta
S'espera que les eleccions d'aquest mandat siguin una de les eleccions més polèmiques en la història del Parlament Europeu, donat l'augment dels partits d'extrema dreta en les enquestes. Davant aquest escenari, una part del Partit Popular Europeu va decidir apostar per apropar posicions amb el Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus, liderat per la presidenta italiana Giorgia Meloni.[20]
Aquest sector del Partit Popular Europeu, així com la mateixa Meloni, plantejava la possibilitat d'un acord preelectoral, o una vegada passades les eleccions, entre el Partit Popular i els Conservadors per repartir-se la major part del pastís europeu, que necessitaria els liberals o de l'extrema dreta d'Identitat i Democràcia, amb una única línia vermella del seu president Manfred Weber, que donin suport a Israel i Ucraïna en les seves guerres.[21][22]
Si bé, una altra part dels partits integrats a la família popular ho rebutjava, ja que incomoda la presència als Conservadors d'alguns partits considerats antidemocràtics per una part dels populars, com el polonès Llei i Justícia. Aquests partits aposten per mantenir el llarg equilibri que han suposat els acords postelectorals entre populars, socialistes i liberals per la presidència de la Comissió Europea i del Parlament Europeu, entre altres nomenaments.[23]
Petició de retirar a Hongria els seus drets de vot a la Unió
El 18 de gener de 2024, el plenari del Parlament Europeu va votar a favor d'una resolució no vinculant que exigeix a la Comissió Europea que consideri retirar a Hongria els seus drets de vot de la Unió Europea, amb 305 vots a favor i 104 en contra.[24] En aquesta resolució es considera a Hongria com un "règim híbrid d'autocràcia electoral" des de 2022 i adverteix que, d'acord amb l'article 7.1 del Tractat de la Unió Europea, es corre el risc clar d'una violació greu del mateix tractat.[25][26]
Guerres a Ucraïna i Gaza
L'escalada en la Guerra russo-ucraïnesa que va suposar la Invasió russa d'Ucraïna del 2022, començada l'any 2022, i la guerra entre Israel i Gaza, iniciada el 2023, van ser un dels temes d'actualitat més importants de les eleccions europees. Mentre el suport a Ucraïna ha sigut quasi unànime dins la Unió Europea, que va sancionar a Vladímir Putin i els seus aliats i va accelerar els processos d'adhesió a la Unió Europea de països propers al conflicte,[27][28][29] el suport a Israel no ha sigut tan contundent, i si bé a l'inici del conflicte si va ser majoritari,[30] el pas de les setmanes va fer créixer la solució de dos estats, especialment en països com Espanya o Bèlgica.[31][32][33] Pocs dies abans de l'inici de la campanya electoral, Espanya, Noruega i Irlanda van anunciar que donarien reconeixement a l'estat palestí.[34]
Ambdós conflictes també van ser crucials dins les famílies europees en els mesos previs a les eleccions. Per al Partit Popular Europeu, el suport a Israel i Ucraïna era una línia vermella per qualsevol pacte posterior a les eleccions,[22] mentre el Partit dels Socialistes Europeus va advertir de sanció o expulsió al partit eslovac Direcció - Socialdemocràcia, liderat per Robert Fico, per les seves proclames contra el suport a Ucraïna i els seus posicionaments xenòfobs i homòfobs, en la línia dels països que donen suport a Rússia en el conflicte.[35]
El 15 de maig de 2024, a les portes de la campanya electoral oficial a tots els estats membre de la Unió Europea, Robert Fico fou ferit de gravetat per una arma de foc a Handlová per un escriptor eslovac Juraj Cintula en un atemptat amb motivació política.[36] Tots els líders europeus, inclosa la presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen, van condemnar l'atemptat i van expressar el suport a Fico.[37]
Escàndol de la influència russa
El 27 de març de 2024, Txèquia va sancionar el lloc de notícies "La veu d'Europa", afirmant que el lloc forma part d'una xarxa d'influència prorussa.[38] L'endemà, el primer ministre belga Alexander De Croo, referint-se a les sancions durant un debat al parlament belga, va dir que Rússia havia assenyalat als diputats, però que també els hi va pagar.[39] El 2 d'abril, el portal de notícies txec "Denik N" va informar, citant diversos ministres, que hi havia enregistraments d'àudio del polític alemany d'extrema dreta Petr Bystron, d'Alternativa per Alemanya (AfD), amb incriminació d'haver acceptat diners.[40]
El 12 d'abril, es va saber que la fiscalia belga estava investigant si els polítics europeus van ser pagats per difondre la propaganda russa. A més de Bystron, la investigació també era dirigida a l'eurodiputat holandès Marcel de Graaff (FvD) i a l'eurodiputat alemany Maximilian Krah (AfD). Es creu que el polític i empresari ucraïnès Viktor Medvedchuk, que seria molt proper al president rus Vladímir Putin, és la persona darrere del portal de notícies "La Veu d'Europa".[41]
Escàndol de corrupció de Qatar
L'escàndol de corrupció del Qatargate, que va començar el desembre de 2022, va desestabilitzar el Parlament Europeu després de la detenció de diversos diputats, entre ells Marc Tarabella, Andrea Cozzolino i Eva Kaili, que va ser desposseïda de la seva vicepresidència a la càmera. Altres sospitosos en el cas van ser Francesco Giorgi, l'assistent parlamentari de l'eurodiputat Andrea Cozzolino, Pier Antonio Panzeri, fundador de l'ONG Fight Impunity, Niccolo Figa-Talamanca, de l'ONG No Peace Without Justice, i Luca Visentini, cap de la Confederació Internacional de Sindicats.[42][43][44][45]
Conflicte amb el Dia de Portugal
Les dates escollides per a les eleccions van entrar en conflicte amb un cap de setmana llarg a Portugal, on el 10 de juny se celebra el Dia de Portugal, festa nacional, que s'espera que faci baixar la participació, que ja va ser baixa a les Eleccions al Parlament Europeu de 2019 on es va situar en el 30,75% del total del cens.[46] Malgrat l'intent dels líders portuguesos de trobar un compromís, no es va fer cap canvi a la data predeterminada del 6 al 9 de juny, ja que requeria la unanimitat per canviar-la.[47]
Sistema electoral
373 milions de votants van poder triar 720 eurodiputats, repartits en funció de la població de cada estat, sent el de més escons Alemanya, amb 96 escons, seguit de França amb 81, mentre que Malta, Xipre i Luxemburg només n'obtenen sis cadascun.[48] Els estats membre de la Unió Europea van triar, segons les seves lleis nacionals, quin sistema electoral usaven per a repartir els escons que tenien assignats. Per exemple, països com Espanya, Portugal, Alemanya o Grècia realitzen una circumscripció única mentre el Irlanda, França, Bèlgica o Itàlia dividien el seu territori en diverses circumscripcions per a elegir als candidats.
L'edat mínima de votació se situava en els 18 anys en gran part de la Unió Europea, amb l'excepció d'Alemanya, Àustria, Bèlgica i Malta, que la fixaven en 16 anys, Croàcia i Eslovènia que també la situaven en 16 anys si estaven treballant, Hongria en cas de tenir 16 anys i estar casat, i Grècia que la situava en 17 anys.[49][50] Per a ser candidat, la xifra també se situava en els 18 anys excepte a Bèlgica, Bulgària, Txèquia, Irlanda, Letònia, Lituània, Polònia, Eslovàquia, Estònia i Xipre que la fixaven en 21 anys, Romania que la fixava en 23 anys i Grècia i Itàlia que la situava en 25 anys.
Finalment, la barrera electoral també era diferent segons el país. 10 països no fixaven límit, Xipre el marcava en l'1,8%, Grècia en el 3%, Països Baixos en el 3,2% aproximadament, Àustria, Itàlia i Suècia en el 4%, Bèlgica, França, Txèquia, Letònia, Lituània, Polònia, Eslovàquia, Hongria, Romania i Croàcia el situaven en el 5% i Bulgària en el 5,9% aproximadament.
Estat membre | Edat de votació | Vot obligatori | Vot dels absents | Edat de candidatura | Circunsc. | Llindar mínim | Sistema electoral | |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Llistes | Repartiment | |||||||
Alemanya | 16 | No | Correu | 18 | 1 | Tancada | Sainte-Laguë | |
Àustria | 16 | No | Correu | 18 | 1 | 4% | Semioberta | D'Hont |
Bèlgica | 16 | Sí | Correu i per representació | 21 | 3 | 5% | Semioberta | D'Hont |
Bulgària | 18 | No | 21 | 1 | ~5.9% | Semioberta | Hamilton | |
Croàcia | 18 | No | 18 | 1 | 5% | Semioberta | D'Hont | |
Dinamarca | 18 | No | Correu | 18 | 1 | Oberta | D'Hont | |
Eslovàquia | 18 | No | 21 | 1 | 5% | Semioberta | Hamilton | |
Eslovènia | 18 | No | Correu | 18 | 1 | Semioberta | D'Hont | |
Espanya | 18 | No | Correu | 18 | 1 | Tancada | D'Hont | |
Estònia | 18 | No | Correu i per representació | 21 | 1 | Oberta | D'Hont | |
Finlàndia | 18 | No | Correu | 18 | 1 | Oberta | D'Hont | |
França | 18 | No | Correu | 18 | 1 | 5% | Tancada | D'Hont |
Grècia | 17 | Sí | 25 | 1 | 3% | Oberta | Hamilton | |
Hongria | 18 | No | Correu | 18 | 1 | 5% | Tancada | D'Hont |
Irlanda | 18 | No | 21 | 3 | Vot únic transferible | |||
Itàlia | 18 | No | 25 | 5 | 4% | Oberta | Hamilton | |
Letònia | 18 | No | Correu | 21 | 1 | 5% | Oberta | Sainte-Laguë |
Lituània | 18 | No | Correu | 21 | 1 | 5% | Oberta | Hamilton |
Luxemburg | 18 | Sí | Correu | 18 | 1 | Panachage | D'Hont | |
Malta | 16 | No | 18 | 1 | Vot únic transferible | |||
Països Baixos | 18 | No | Correu i per representació | 18 | 1 | ~3,2% | Semioberta | D'Hont |
Polònia | 18 | No | 21 | 1 | 5% | Oberta | D'Hont | |
Portugal | 18 | No | 18 | 1 | Tancada | D'Hont | ||
Romania | 18 | No | 23 | 1 | 5% | Tancada | D'Hont | |
Suècia | 18 | No | Correu | 18 | 1 | 4% | Semioberta | Sainte-Laguë modificat |
Txèquia | 18 | No | 21 | 1 | 5% | Semioberta | D'Hont | |
Xipre | 18 | Sí | 21 | 1 | 1,8% | Oberta | Hamilton |
Nombre d'escons per elegir
Les eleccions de 2024 van repartir 720 diputats al Parlament Europeu en els 27 estats membres de la Unió Europea, 15 escons més dels que hi havia al final de la IX Legislatura del Parlament Europeu.[4]
Distribució d'escons en les eleccions al Parlament Europeu de 2024 (en comparació amb la distribució post-Brexit) | ||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Estat membre | Escons | Dif. | Estat membre | Escons | Dif. | Estat membre | Escons | Dif. | ||
Alemanya | 96 | Grècia | 21 | Irlanda | 14 | 1 | ||||
França | 81 | 2 | Hongria | 21 | Croàcia | 12 | ||||
Itàlia | 76 | Portugal | 21 | Lituània | 11 | |||||
Espanya | 61 | 2 | Suècia | 21 | Letònia | 9 | 1 | |||
Polònia | 53 | 1 | Àustria | 20 | 1 | Eslovènia | 9 | 1 | ||
Romania | 33 | Bulgària | 17 | Estònia | 7 | |||||
Països Baixos | 31 | 2 | Finlàndia | 15 | 1 | Xipre | 6 | |||
Bèlgica | 22 | 1 | Dinamarca | 15 | 1 | Luxemburg | 6 | |||
Txèquia | 21 | Eslovàquia | 15 | 1 | Malta | 6 | ||||
Total: | 720 | 15 |
Dates de les eleccions
Les eleccions es van celebrar en diverses dates en els diversos estats membres de la Unió Europea, sempre dins del rang de quatre dies que acorda el Parlament Europeu, i que en aquesta ocasió va ser del dijous 6 al diumenge 9 de juny.[1] Aquest va ser el calendari per a les eleccions de 2024:
6 de juny | 7 de juny | 8 de juny | 9 de juny |
---|---|---|---|
Països Baixos. | Txèquia. | Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França metropolitana, Grècia, Hongria, Lituània, Luxemburg, Polònia, Portugal, Romania, Suècia i Xipre. | |
Irlanda. | Circumscripció Ultramar de França, Letònia, Malta i Eslovàquia. | ||
Itàlia. |
Escrutini
Fins a l'hora de tancament dels punts de votació del darrer estat de la Unió Europea, no es van poder donar a conèixer els resultats, encara que els col·legis electorals haguessin tancat dies abans.
Candidatures europees i candidats a la Comissió Europea
Els partits dels estats membre de la Unió Europea solen organitzar-se a través de partits polítics europeus. Per a ser un partit oficial, les agrupacions han de tenir una representació significativa en almenys una quarta part dels estats (actualment 7 països), respectar els valors i principis sobre els quals es funda la Unió Europea i haver participat en les eleccions europees, o haver manifestat la seva intenció de fer-ho.
Al final de la IX legislatura del Parlament Europeu, tenien presència un total de 15 partits polítics europeus, o aliances informals de partits polítics de la Unió Europea. El Partit Popular Europeu era el que més presència tenia, seguit del Partit dels Socialistes Europeus i del Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa. Uns altres, com Animal Politics EU, tenien només un representant.
A més, els partits polítics europeus formen els grups del Parlament Europeu. No obstant això, aquests grups no sempre corresponen totalment amb els partits, ja que sovint diversos partits polítics formen un únic grup o diputats d'un mateix partit formen part de grups diferenciats. Si bé, en aquestes eleccions el Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa i el Partit Demòcrata Europeu, que formen part del grup Renovar Europa, junt amb el francès Renaixement, van decidir generar fer campanya conjunta sota el nom "Renovar Europa Ara".
La majoria dels partits polítics europeus van nomenar candidats a president del Consell Europeu. Els dos principals partits, i els que més opcions tenien d'aconseguir la presidència, van nomenar l'actual presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen, per part dels populars,[51] i a Nicolas Schmit, per part dels socialistes.[52] Uns altres van preferir nomenar dos candidats, com el Partit Verd Europeu amb Bas Eickhout i Terry Reintke o l'Aliança Lliure Europea amb Maylis Roßberg i Raül Romeva, o inclús un equip com Renovar Europa Ara, amb Marie-Agnes Strack-Zimmermann, Valérie Hayer i Sandro Gozi.
Partit Popular Europeu
- Candidata a presidenta: Ursula von der Leyen.
- Grup parlamentari: Grup del Partit Popular Europeu.
- Manifest: La nostra Europa.
El Partit Popular Europeu (PPE) agrupava final de legislatura a 84 partits d'estats membres de la Unió Europea i de fora d'aquesta, amb ideologies entorn de la democràcia cristiana, el conservadorisme, el conservadorisme liberal, el conservadorisme social, l'humanisme cristià i l'europeisme. La Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya, el Partit Popular d'Espanya i la Plataforma Cívica de Polònia van ser les principals forces del partit en la legislatura 2019-2024 del Parlament Europeu.[53][54]
Quant a la candidatura per a presidir la Comissió Europea, la família popular va apostar dijous 7 de març de 2024, amb un 82% dels vots emesos, per l'actual presidenta de la Comissió Ursula von der Leyen.[51] L'elecció no va estar exempta de polèmica per les tensions internes al Partit Popular Europeu sobre l'agenda verda de la Unió Europea i els possibles pactes amb els partits ultraconservadors i d'ultradreta.[55]
Partit dels Socialistes Europeus
- Candidat a president: Nicolas Schmit.
- Grup parlamentari: Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates.
- Manifest: L'Europa que volem.
El Partit dels Socialistes Europeus (PSE) agrupava en 2024 a 62 partits d'estats membres de la Unió Europea i de fora d'aquesta, amb ideologies socialdemòcrates, socialistes i laboristes. En la legislatura 2019-2024, el Partit Socialista Obrer Espanyol, el Partit Socialdemòcrata d'Alemanya i el Partit Democràtic d'Itàlia van portar el pes del partit en el Parlament Europeu.[53][54]
Si bé, des del 13 d'octubre de 2023, els partits Direcció - Socialdemocràcia i Veu - Socialdemocràcia d'Eslovàquia van ser suspesos de militància al partit, i expulsats del Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, pel seu acord amb el Partit Nacional Eslovac, considerat ultranacionalista i d'extrema dreta, per a la constitució d'un nou govern a l'estat.[56]
Per a la presidència de la Comissió Europea, la família socialista va triar el 2 de març de 2024, a la ciutat italiana de Roma, al comissari europeu d'ocupació i drets socials, el luxemburguès Nicolas Schmit. El polític i economista, nascut a Differdange, és membre del Partit Socialista dels Treballadors i entre el desembre del 2013 fins al desembre del 2018, va ser ministre de Treball, Ocupació i Solidaritat al govern dirigit per Xavier Bettel, i va ser eurodiputat a la IX legislatura, des de la constitució i fins al seu nomenament com a comissari l'1 de desembre de 2020.[52]
Renovar Europa
- Candidats a president: Equip Europa (Marie-Agnes Strack-Zimmermann, Valérie Hayer i Sandro Gozi).
- Grup parlamentari: Renovar Europa.
- Manifest: Renovar Europa ara (ALDE: La teva Europa, la teva llibertat | PDE: Reinventar Europa).
Els partits integrats al grup Renovar Europa, el Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa i el Partit Demòcrata Europeu, junt amb el francès Renaixement d'Emmanuel Macron, van decidir conformar una candidatura o campanya conjunta sota el nom "Renovar Europa Ara".[57] Dins les seves files es troben partits amb corrents ideològics com el socioliberalisme, el radicalisme, el liberalisme clàssic, el centrisme, el liberalisme conservador i el federalisme europeu.[53][54]
Per a les institucions europees, no només per a la presidència de la Comissió Europea, es va proposar l'Equip Europa amb tres persones: la diputada alemanya del Bundestag i membre del Partit Democràtic Lliure Marie-Agnes Strack-Zimmermann per l'Aliança dels Liberals i Demòcrates, l'eurodiputada francesa Valérie Hayer per Renaixement, i l'eurodiputat italià Sandro Gozi pel Partit Demòcrata.[57]
Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus
- Candidat a president: sense candidat.
- Grup parlamentari: Conservadors i Reformistes Europeus.
- Manifest: Manifest del partit.
Partit Verd Europeu
- Candidats a president: Bas Eickhout i Terry Reintke.
- Grup parlamentari: Els Verds/Aliança Lliure Europea.
- Manifest: Coratge per canviar.
Identitat i Democràcia
- Candidat a president: sense candidat.
- Grup parlamentari: Identitat i Democràcia.
- Manifest: sense manifest conjunt.
Partit de l'Esquerra Europea
- Candidat a president: Walter Baier.
- Grup parlamentari: L'Esquerra en el Parlament Europeu.
- Manifest: El nostre moment.
Ara la Gent
- Candidat a president: sense candidat.
- Grup parlamentari: L'Esquerra en el Parlament Europeu.
- Manifest: Europa per la gent.
Aliança Lliure Europea
- Candidat a president: Maylis Roßberg i Raül Romeva.
- Grups parlamentaris: Els Verds/Aliança Lliure Europea i Conservadors i Reformistes Europeus.
- Manifest: Una Europa per a tots.
Moviment Polític Cristià Europeu
- Candidat a president: Valeriu Ghilețchi.
- Grups parlamentaris: Grup del Partit Popular Europeu i Conservadors i Reformistes Europeus.
- Manifest: elevar. apoderar. involucrar.
Partit Pirata Europeu
- Candidat a president: Marcel Kolaja i Anja Hirschel.
- Grup parlamentari: Els Verds/Aliança Lliure Europea.
- Manifest: Programa comú europeu.
Aliança de l'Esquerra Verda Nòrdica
- Candidat a president: sense candidat.
- Grup parlamentari: L'Esquerra en el Parlament Europeu.
- Manifest: sense manifest.
Volt Europa
- Candidat a president: Damian Boeselager i Sophie in 't Veld.
- Grups parlamentaris: Els Verds/Aliança Lliure Europea i Renovar Europa.
- Manifest: Programa electoral "Moonshot".
Animal Politics EU
- Candidat a president: sense candidat.
- Grup parlamentari: L'Esquerra en el Parlament Europeu.
- Manifest: sense manifest.
Campanya electoral
Alternativa per Alemanya (AfD) fou expulsat el 23 de maig del grup paneuropeu Identitat i Democràcia al Parlament Europeu després d'una sèrie d'escàndols que han danyat la seva popularitat.[58]
Debats
El dijous 23 de maig es va celebrar a l'hemicicle del Parlament Europeu de Brussel·les el debat amb els cinc candidats a presidir la Comissió Europea: l'alemanya Ursula von der Leyen pel Partit Popular Europeu, el luxemburguès Nicolas Schmit pel Partit dels Socialistes Europeus, l'italià Sandro Gozi per Renovar Europa, l'alemany Terry Reintke pel Partit Verd Europeu i l'austríac Walter Baier pel Partit de l'Esquerra Europea, amb interpretació a les llengües oficials de la UE i a la llengua de signes internacional.[59]
Resultats
El PPE s'hi va imposar globalment a la Unió, Espanya, Illes Balears i País Valencià. El PSE va quedar segon i es va imposar a Catalunya, mentre que l'extrema dreta d'ID Parti amb Reagrupament Nacional ho va fer a França i Catalunya del Nord.[5][6]
Eleccions al Parlament Europeu de 2024 | ||||
---|---|---|---|---|
Candidatura | Sufragis | Escons[60] | +/– | |
Partit Popular Europeu | 185 | ▲9 | ||
Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates | 137 | ▼2 | ||
Renovar Europa | 79 | ▼23 | ||
Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus | 73 | ▲4 | ||
Partit Identitat i Democràcia | 58 | ▲9 | ||
Partit Verd Europeu | 52 | ▼19 | ||
Partit de l'Esquerra Europea | 36 | ▼1 | ||
No Inscrits | 46 | ▲9 | ||
Altres | 54 | ▲54 |
Conseqüències
L'ascens de Reagrupament Nacional a França va provocar que Emmanuel Macron dissolgués l'Assemblea Nacional convocant eleccions legislatives per al 30 de juny, en primera volta, i el 7 de juliol, en segona.[61]
A Bèlgica, el primer ministre Alexander De Croo va dimitir pels mals resultats en les eleccions federals, regionals i europees del seu partit, el Vlaamse Liberalen en Democraten.[62]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Martinez, Silvia. «Les pròximes eleccions europees ja tenen data: del 6 al 9 de juny del 2024». El Periódico, 17-05-2023. [Consulta: 11 desembre 2023].
- ↑ «Versió consolidada del Tractat de Funcionament de la Unió Europea» (en anglès). EUR-Lex, 26-10-2012. [Consulta: 24 novembre 2023]. «Article 17.7»
- ↑ «El Parlament Europeu reduirà la seva grandària després de les eleccions de 2019» (en anglès). Parlament Europeu, 13-06-2018. [Consulta: 24 novembre 2023].
- ↑ 4,0 4,1 «2024 European elections: 15 additional seats divided between 12 countries» (en anglès). Parlament Europeu, 13-09-2023. [Consulta: 17 desembre 2023].
- ↑ 5,0 5,1 «Los populares europeos y los socialdemócratas resisten el envite ultra» (en castellà). Euronews, 10-06-2024. [Consulta: 10 juny 2024].
- ↑ 6,0 6,1 «[MAPA Qui ha guanyat les eleccions europees a cada municipi?]». Vilaweb, 09-06-2024. [Consulta: 10 juny 2024].
- ↑ «Eleccions al Parlament Europeu: el Consell arriba a un acord sobre un conjunt de mesures per modernitzar la legislació electoral de la UE» (en anglès). Consell Europeu, 07-06-2018. [Consulta: 24 novembre 2023].
- ↑ «Reforma de la llei electoral europea: nou llindar mínim per a accedir al PE» (en castellà). Parlament Europeu, 28-06-2018. [Consulta: 24 novembre 2023].
- ↑ «Reforma de la llei electoral de la UE» (en anglès). Parlament Europeu, 20-11-2019. [Consulta: 24 novembre 2023].
- ↑
- ↑ Metz, Johanna. «Majoria de dos terços per al llindar mínim de la UE» (en alemany). DasParlament. [Consulta: 12 desembre 2023].
- ↑ Jack, Victor. «La majoria dels països dubten sobre la reforma de la llei electoral de la UE» (en anglès). Politico, 05-07-2023. [Consulta: 12 desembre 2023].
- ↑ de Miguel, Bernardo. «El sistema del Spitzenkandidat agonitza davant la indiferència de Brussel·les» (en castellà). El País, 03-10-2023. [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ Vasques, Eleonora. «El PPE dona suport a Spitzenkandidat, mentre altres parts de la dreta abandonen el procés» (en anglès). Euroactiv, 05-05-2023. [Consulta: 12 desembre 2023].
- ↑ Vanttinen, Pekka. «Rumores en Finlandia de que los socialistas presionan a Sanna Marín como jefa de la Comisión» (en anglès). Euroactiv, 20-01-2023. [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ «Els Verds Europeus es preparen per a les eleccions europees» (en anglès). Partit Verd Europeu, 02-12-2023. [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ Vasques, Eleonora. «L'Esquerra tindrà un Spitzenkandidat per a les eleccions de la UE de 2024» (en anglès). Euroactiv, 19-06-2023. [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ Fageda, Gerard. «Romeva serà candidat de l'Aliança Lliure Europea a les eleccions europees». Diari Ara, 13-10-2023. [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ Wax, Eddy. «Liberals dividits sobre l'estratègia de campanya electoral de la UE per a 2024» (en anglès). Politico, 05-07-2023. [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ Buj, Anna. «Feijóo diu que seria desitjable per a la UE que Meloni entrés en el PPE» (en castellà). La Vanguardia, 21-07-2023. [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ Savio, Irene. «Giorgia Meloni flirteja amb el PP europeu de cara a les eleccions de 2024» (en castellà). El Periódico de España, 15-07-2023. [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ 22,0 22,1 Gil, Andrés. «El líder del PP europeu posa com a requisit per a pactar amb l'extrema dreta que sigui "proisraeliana"» (en castellà). eldiario.es, 12-12-2023. [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ Castro, Irene. «Les bandades del PP europeu: de cortejar a Meloni a reivindicar l'aliança amb socialistes i liberals» (en castellà). eldiario.es, 17-09-2023. [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ Wax, Eddy. «El Parlament de la UE demana despullar a Hongria del dret de vot en el xoc per l'Estat de Dret» (en anglès). Politico, 18-01-2024. [Consulta: 27 gener 2024].
- ↑ «INFORME PROVISIONAL sobre la proposta de decisió del Consell per la qual es determina, de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 7 del Tractat de la Unió Europea, l'existència d'un risc clar d'una violació greu per part d'Hongria dels valors en els quals es basa la Unió» (en anglès). Parlament Europeu, 25-07-2022. [Consulta: 27 gener 2024].
- ↑ «El govern hongarès amenaça els valors, les institucions i els fons de la UE, diuen els eurodiputats» (en anglès). Parlament Europeu, 18-01-2024. [Consulta: 27 gener 2024].
- ↑ «La nueva ronda de sanciones de la UE contra Rusia se centra en la importación de diamantes, hasta ahora intocables» (en castellà). Euronews, 15-11-2023. [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ «EU sanctions against Russia explained» (en anglès). Consell Europeu. [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ Sahuquillo, María R. «La invasión de Rusia en Ucrania impulsa el apoyo mayoritario de los europeos a la ampliación de la UE» (en castellà). El País, 06-12-2023. [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ «El Parlament Europeu condemna a Hamàs, demana la seva "eliminació" i fa costat a Israel gairebé per unanimitat» (en castellà). El Español, 19-10-2023. [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ «Sánchez obre una crisi diplomàtica amb Israel en parlar del reconeixement de l'estat palestí». 3/24, 24-11-2023. [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ Pita, Carlos E. Cué, Antonio. «Israel obre una crisi diplomàtica amb Espanya i Bèlgica en acusar a Sánchez i De Croo de “donar suport al terrorisme”» (en castellà). El País, 24-11-2023. [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ Luque, Elisa. «Israel acusa el govern espanyol de “donar suport al terrorisme” malgrat la moderació de Sánchez en les seves crítiques al genocidi». Esquerra Diari, 24-11-2023. [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ «Espanya reconeixerà l'estat de Palestina el 28 de maig». RAC1, 22-05-2024. [Consulta: 25 maig 2024].
- ↑ Castro, Irene. «La 'família socialista' no vol un Orbán: farà fora al guanyador d'Eslovàquia si passa de la “retòrica a l'acció”» (en castellà). eldiario.es, 03-10-2023. [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ Bruna, R. «L'atemptat contra Fico va ser obra d'un "llop solitari" amb motivació política», 16-05-2024. [Consulta: 16 maig 2024].
- ↑ Gómez, Manuel V. «Els líders de la UE condemnen consternats l'intent d'assassinat al cap de Govern eslovac» (en castellà). El País, 15-05-2024. [Consulta: 11 juny 2024].
- ↑ Vinocur, Nicholas; Haeck, Pieter; Wax, Eddy. «L'escàndol de la influència russa esclata a la UE» (en anglès). Politico, 29-03-2024. [Consulta: 10 juny 2024].
- ↑ Haeck, Pieter. «La xarxa de propaganda russa pagava eurodiputats, diu el primer ministre belga» (en anglès). Politico, 28-03-2024. [Consulta: 10 juny 2024].
- ↑ Prchal, Lukáš. «"Les gravacions d'àudio haurien de ser la prova." El que Koudelka li va dir al govern sobre la xarxa prorussa i la política alemanya a Bystroň.» (en txec). Denin K, 02-04-2024. [Consulta: 10 juny 2024].
- ↑ Santens, Tobias. «Un nou escàndol al voltant de la influència russa de 'La Veu d'Europa' arriba al Parlament Europeu: s'esmenten aquests noms» (en neerlandès). VRT, 12-04-2024. [Consulta: 10 juny 2024].
- ↑ Sagrera, Berto. «Escorcollen el Parlament Europeu per l'escàndol de corrupció vinculat a Qatar». El Nacional, 12-12-2022. [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ Fageda, Gerard. «Qatargate: radiografia d'un escàndol al cor d'Europa». Diari Ara, 17-12-2022. [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ Baraza Curtichs, Pol. «Qui és qui en l'escàndol de suborns de Catar al Parlament Europeu?». Vilaweb, 13-12-2022. [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ «L’escàndol del ‘Qatargate’ al Parlament Europeu esquitxa també el Marroc». El Periódico, 14-12-2022. [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ Wax, Eddy; Wheaton, Sarah. «EU riles Portugal by teeing up June dates for 2024 elections» (en anglès). Politico, 10-05-2023. [Consulta: 11 desembre 2023].
- ↑ «El Consell confirma del 6 al 9 de juny de 2024 com a dates per a les pròximes eleccions al Parlament Europeu» (en anglès). Consell Europeu. [Consulta: 11 desembre 2023].
- ↑ Wax, Eddy. «What is the EU election? A beginner’s guide» (en anglès). Politico, 27-05-2024. [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ Sánchez Hidalgo, Emilio. «Països en els quals sí que es pot votar abans dels 18 anys, com proposa Podem» (en castellà). El País (Verne), 06-04-2019. [Consulta: 25 novembre 2023].
- ↑ «Diferències en les lleis electorals dels diferents Estats de la UE» (en castellà). Oficina a Espanya del Parlament Europeu, 07-05-2019. Arxivat de l'original el 21-05-2019. [Consulta: 25 novembre 2023].
- ↑ 51,0 51,1 «El PP europeu tria a Von der Leyen candidata a presidir la Comissió Europea després de les eleccions de juny» (en castellà). Europa Press, 07-03-2024. [Consulta: 11 juny 2024].
- ↑ 52,0 52,1 «Els socialistes trien al comissari luxemburguès Nicolas Schmit com a candidat principal a les eleccions europees» (en castellà). Europa Press, 02-03-2024. [Consulta: 11 juny 2024].
- ↑ 53,0 53,1 53,2 Nordsieck, Wolfram. «Partits i eleccions a Europa: la base de dades sobre les eleccions parlamentàries i partits polítics a Europa» (en anglès). Parties and Elections. [Consulta: 11 juny 2024].
- ↑ 54,0 54,1 54,2 Colomer, Josep M. Política europea comparada (en anglès). Tercera edició. Regne Unit: Taylor & Francis, 2008-07-24, p. 286 en endavant. ISBN 978-0-203-94609-1 [Consulta: 11 juny 2024].
- ↑ Castro, Irene. «Un Partit Popular Europeu escorat a la dreta entronitza a Von der Leyen com a candidata a les europees» (en castellà). El Diario, 07-03-2024. [Consulta: 11 juny 2024].
- ↑ Villamor, Javier. «El Partit Socialista Europeu expulsa als seus membres eslovacs per pactar amb la dreta» (en castellà). El Debate, 13-10-2023. [Consulta: 11 juny 2024].
- ↑ 57,0 57,1 «Agirregoitia celebra l'aposta de Renew Europe per una diversitat integral que inclou a Euskadi i per un desenvolupament econòmic amb model social» (en castellà). EAJ-PNV, 21-03-2024. [Consulta: 11 juny 2024].
- ↑ Pauline von Pezold, Eddy Wax, Nicholas Vinocur. «Far-right ID group expels Alternative for Germany» (en anglès). Politico, 23-05-2024. [Consulta: 25 maig 2024].
- ↑ «Així ha anat el debat dels candidats a la presidència de la Comissió Europea». Nació Digital, 23-05-2024. [Consulta: 23 maig 2024].
- ↑ «European Union | European Parliament».
- ↑ «Macron convoca legislatives a França després de la victòria de Le Pen a les europees». Nació, 09-06-2024. [Consulta: 10 juny 2024].
- ↑ «Dimiteix el primer ministre de Bèlgica després dels resultats». 324, 09-06-2024. [Consulta: 10 juny 2024].
Enllaços externs
- Eleccions al Parlament Europeu de 2024 - Lloc web oficial