Emil du Bois-Reymond
Nom original | (de) Emil Heinrich Du Bois-Reymond |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 7 novembre 1818 Berlín |
Mort | 26 desembre 1896 (78 anys) Berlín |
Sepultura | Französischer Friedhof (Berlín) 52° 31′ 42″ N, 13° 23′ 05″ E / 52.528373°N,13.384780°E / 52.528373; 13.384780 |
Dades personals | |
Grup ètnic | Hugonot |
Formació | Universitat de Berlín |
Director de tesi | Johannes Peter Müller |
Activitat | |
Camp de treball | Electrofisiologia i fisiologia |
Lloc de treball | Berlín |
Ocupació | Fisiologia Electrofisiologia |
Organització | Universitat de Berlín |
Membre de | Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1892–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1886–) Berlin Society for Anthropology, Ethnology, and Prehistory (en) (membre fundador) (1869–) Accademia Nazionale dei Lincei (membre corresponent) (1853–) Acadèmia Prussiana de les Ciències (membre ordinari) (1851–) Deutsche Physikalische Gesellschaft (membre fundador) (1845–) Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia de Ciències d'Hongria Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Acadèmia de Ciències de Rússia Royal Society |
Alumnes | Isidor Rosenthal i Eduard Hitzig |
Obra | |
Estudiant doctoral | Karl Wilhelm von Kupffer |
Família | |
Pare | Felix-Henri du Bois-Reymond (en) |
Germans | Paul du Bois-Reymond |
Premis
|
Emil Heinrich du Bois-Reymond (1818-1897) va ser un metge alemany conegut pels seus estudis del potencial elèctric dels actes nerviosos.
Vida i Obra
Du Bois-Reymond va estudiar medicina a la universitat de Berlín, essent deixeble de Johannes Peter Müller, de qui finalment va ser successor en la càtedra de fisiologia. Gràcies als seus contactes amb Helmholtz, Brücke i altres intel·lectuals influents, va aconseguir fundar, el 1877, l'institut de fisiologia de Berlín,[1] institució que va dirigir durant més de vint anys.[2]
Era germà del matemàtic Paul du Bois-Reymond.
És considerat fundador de l'electrofisiologia, juntament amb Carlo Matteucci, l'obra del qual va estudiar molt atentament, tot i que la va considerar fraudulenta.[3] A partir de 1840, va començar una recerca intensiva sobre l'electricitat animal, tan nerviosa com muscular,[4] sobre la qual va publicar el seu primer treball el 1843: Vorläufiger Abriss einer Untersuchung über den sogenannten Frosch Strom und über die elektromotorischen Fische (Exposició preliminar d'una recerca sobre la granota comú i el peix elèctric). Els seus llibres principals sobre el tema es van publicar el 1849 (Untersuchungen über thierische Elektricität (Estudis sobre l'electricitat animal)) i el 1875-77 (Gesammelte Abhandlungen zur allgemeinen Muskel- und Nervenphysik (Recull d'assaigs sobre la física general dels muscles i els nervis)).
Referències
- ↑ Dierig, 2000, p. 9.
- ↑ Pearce, 2001, p. 620.
- ↑ Finkelstein, 2013, p. 79.
- ↑ Finkelstein, 2013, p. 58.
Bibliografia
- Dierig, S. «Urbanization, Place of Experiment And How the Electric Fish Was Caught by Emil Du Bois-Reymond» (en (anglès)). Journal of the History of the Neurosciences, Vol. 9, Num. 1, 2000, pàg. 5-13. DOI: 10.1076/0964-704X(200004)9:1;1-2;FT005. ISSN: 0964-704X.
- Finkelstein, Gabriel. Emil Du Bois-Reymond: Neuroscience, Self, and Society in Nineteenth-Century Germany (en (anglès)). MIT Press, 2013. ISBN 978-0-262-01950-7.
- Pearce, J.M.S. «Emil Heinrich Du Bois-Reymond (1818-96)» (en (anglès)). Journal of Neurology, Neurosurgery, and Psychiatry, Vol. 71, Num. 5, 2001, pàg. 620. DOI: 10.1136/jnnp.71.5.620.
- Veit-Brause, Irmline «Scientists and the cultural politics of academic disciplines in late 19th-century Germany» (en (anglès)). History of the Human Sciences, Vol. 14, Num. 4, 2001, pàg. 31-56. DOI: 10.1177/095269510101400402. ISSN: 0952-6951.
Enllaços externs
- Rothschuh, K.E. «Dubois-Reymond, Emil Heinrich». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 11 maig 2017].