Emili Brugalla i Turmo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 setembre 1901  Barcelona |
| Mort | 1r abril 1987 (85 anys) |
| Sepultura | cementiri de Montjuïc |
| Activitat | |
| Ocupació | enquadernador |
| Membre de | |
Premis
| |
Emili Brugalla i Turmo (Barcelona, 4 de setembre de 1901 - 1 d'abril de 1987)[1][2]fou un relligador i enquadernador català.[3]
Biografia
El 1913 començà com a aprenent als tallers Gibert Reig i Trillas, alhora que estudiava a l'Institut Català de les Arts del Llibre amb Ramon Miquel i Planas i a l'Escola d'Arts i Oficis i Belles Arts, on aprèn la dauradura a mà i la relligadura de bibliòfil del mestre Hermenegild Alsina i Munné.[4]
El 1921 marxà a estudiar a París amb el seu mestre. El 1923 va tornar i organitzà una secció d'enquadernació d'art a la llibreria Subirana, especialitzada en llibres religiosos, que li va permetre obtenir el gran premi a l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929. El 1931 va instal·lar el seu propi taller i es proposà divulgar els valors de la relligadura artística, alhora que feia classes a l'Escola Industrial de Barcelona i a l'Escola de Bibliotecàries.[5] Va fer conferències al Foment de les Arts Decoratives de Barcelona i també a Madrid. El 1945 va obtenir la medalla de plata del Primer Certamen d'Art Decoratiu celebrat a Palma; posteriorment va intervenir al congrés de relligadors d'Estocolm de 1966 i al d'Ascona (Suïssa) el 1967 amb treballs publicats i glossats per destacades autoritats en revistes especialitzades com La Reliure, Craft Horizon, The Penrose Anual, Allegemeniner zur Buch-Binderein i Bokbinderi Idkaren.
Fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1966), acadèmic de l'Academia de Bellas Artes de San Fernando (1978) i membre d'honor del Designer Bookbinders de Londres el 1937. El 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi.[6]
Obres
- Tres ensayos sobre el arte de la encuadernación (1945)
- La encuadernación en París en las avanzadas del Arte Moderno (1954)
- El Arte en el Libro y en la Encuadernación (1977)
Bibliografia
- Emili Brugalla enquadernador: commemoració del centenari del seu naixement. 2001[7]
Referències
- ↑ «Llistat de tots els socis des de la fundació«, Associació de Bilbiòfils de Barcelona [consulta l'1 de febrer de 2014–
- ↑ «esquela d'Emili Brugalla i Turmo». La Vanguardia, 02-04-1987, pàg. 26.
- ↑ Enciclopedia de la encuadernación. Madrid: Ollero & Ramos Editores, 1998, p. 49-51. ISBN 84-7895-105-9.
- ↑ «Emili Brugalla i Turmo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ "Emili Brugalla i Turmo". Dins: A. Estivill, Qui era qui a l'Escola de bibliotecàries, Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016 (Biblioteca universitària), p. 114-115
- ↑ (castellà) Emili de Brugalla, Maestre de Maestros Arxivat 2012-06-16 a Wayback Machine. Biografia
PDF - ↑ Aitor Quiney, Vinyet Panyella, Biblioteca de Catalunya, 2001, 361 pàgines, ISBN 9788478451470
Enllaços externs
- El fons personal d'Emili Brugalla es conserva a la Biblioteca de Catalunya
