Fórmula de Gell-Mann-Nishijima

La fórmula de Gell-Mann–Nishijima (també coneguda com a fórmula GMN) relaciona el nombre bariònic B, l'estranyesa S, i l'isoespín I₃ amb la càrrega elèctrica Q dels hadrons. Fou proposta originalment per Kazuhiko Nishijima i Tadao Nakano el 1953 i va portar a la introducció del concepte d'estranyesa (anomenada inicialment per Nishijima com a "càrrega eta" a partir del mesó eta).[1][2] El 1956, Murray Gell-Mann va proposar la fórmula independentment.[3] La versió moderna de la fórmula relaciona tots els nombres quàntics de sabor (isoespín amunt i avall, estranyesa, encant, bellesa i veritat) amb el nombre bariònic i la càrrega elèctrica.

Fórmula

La forma original de la fórmula de Gell-Mann–Nishijima, basada en observacions empíriques, és:

Q = I 3 + 1 2 ( B + S ) .   {\displaystyle Q=I_{3}+{\frac {1}{2}}(B+S).\ }

Avui en dia es pot explicar matemàticament dins del model de quarks. En particular, la càrrega elèctrica Q d'una partícula es relaciona amb al seu isospin I₃ i la seva hipercàrrega Y per mitjà de la relació:

Q = I 3 + 1 2 Y .   {\displaystyle Q=I_{3}+{\frac {1}{2}}Y.\ }

Amb la descoberta dels quarks encant, fons i cim, la fórmula ha estat generalitzada sota la forma:

Q = I 3 + 1 2 ( B + S + C + B ′ + T ) {\displaystyle Q=I_{3}+{\frac {1}{2}}(B+S+C+B^{\prime }+T)}

on, ara, B és el nombre bariònic, i S, C, B′, T són els nombres d'estranyesa, encant, bellesa i veritat.

Els següents nombres quàntics interns d'una partícula es poden expressar en funció del seu contingut en quarks:

Q = 2 3 [ ( n u − n u ¯ ) + ( n c − n c ¯ ) + ( n t − n t ¯ ) ] − 1 3 [ ( n d − n d ¯ ) + ( n s − n s ¯ ) + ( n b − n b ¯ ) ] {\displaystyle Q={\frac {2}{3}}\left[\left(n_{\text{u}}-n_{\bar {\text{u}}}\right)+\left(n_{\text{c}}-n_{\bar {\text{c}}}\right)+\left(n_{\text{t}}-n_{\bar {\text{t}}}\right)\right]-{\frac {1}{3}}\left[\left(n_{\text{d}}-n_{\bar {\text{d}}}\right)+\left(n_{\text{s}}-n_{\bar {\text{s}}}\right)+\left(n_{\text{b}}-n_{\bar {\text{b}}}\right)\right]}
B = 1 3 [ ( n u − n u ¯ ) + ( n c − n c ¯ ) + ( n t − n t ¯ ) + ( n d − n d ¯ ) + ( n s − n s ¯ ) + ( n b − n b ¯ ) ] {\displaystyle B={\frac {1}{3}}\left[\left(n_{\text{u}}-n_{\bar {\text{u}}}\right)+\left(n_{\text{c}}-n_{\bar {\text{c}}}\right)+\left(n_{\text{t}}-n_{\bar {\text{t}}}\right)+\left(n_{\text{d}}-n_{\bar {\text{d}}}\right)+\left(n_{\text{s}}-n_{\bar {\text{s}}}\right)+\left(n_{\text{b}}-n_{\bar {\text{b}}}\right)\right]}
I 3 = 1 2 [ ( n u − n u ¯ ) − ( n d − n d ¯ ) ] {\displaystyle I_{3}={\frac {1}{2}}[(n_{\text{u}}-n_{\bar {\text{u}}})-(n_{\text{d}}-n_{\bar {\text{d}}})]}
S = − ( n s − n s ¯ ) ; {\displaystyle S=-\left(n_{\text{s}}-n_{\bar {\text{s}}}\right);} C = + ( n c − n c ¯ ) ; {\displaystyle C=+\left(n_{\text{c}}-n_{\bar {\text{c}}}\right);} B ′ = − ( n b − n b ¯ ) ; {\displaystyle B^{\prime }=-\left(n_{\text{b}}-n_{\bar {\text{b}}}\right);} T = + ( n t − n t ¯ ) {\displaystyle T=+\left(n_{\text{t}}-n_{\bar {\text{t}}}\right)}

Per convenció, els nombres quàntics de sabor (estranyesa, encant, bellesa i veritat) porten el mateix signe de la càrrega elèctrica de la partícula. Així doncs, donats que els quarks de tipus "inferior" (avall, estrany i fons) tenen càrrega negativa, els seus nombres quàntics de sabor són −1. Al contrari, els quarks de tipus "superior" (amunt, encant, cim) amb càrrega elèctrica positiva, tenen nombres quàntics de sabor +1.

Referències

  1. ↑ Nakano, T; Nishijima, N «Charge Independence for V-particles». Progress of Theoretical Physics, 10, 5, 1953, pàg. 581. Bibcode: 1953PThPh..10..581N. DOI: 10.1143/PTP.10.581.
  2. ↑ Nishijima, K «Charge Independence Theory of V Particles». Progress of Theoretical Physics, 13, 3, 1955, pàg. 285. Bibcode: 1955PThPh..13..285N. DOI: 10.1143/PTP.13.285.
  3. ↑ Gell-Mann, M «The Interpretation of the New Particles as Displaced Charged Multiplets». Il Nuovo Cimento, 4, S2, 1956, pàg. 848. DOI: 10.1007/BF02748000.