Fernando Belaúnde Terry
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Fernando Sergio Marcelo Marcos Belaúnde Terry 7 octubre 1912 Lima (Perú) |
Mort | 4 juny 2002 (89 anys) Lima (Perú) |
Senador del Perú | |
28 juliol 1985 – 5 abril 1992 | |
President de la República del Perú | |
28 juliol 1980 – 28 juliol 1985 ← Francisco Morales Bermúdez Cerruti – Alan García Pérez → | |
42è President de la República del Perú | |
28 juliol 1963 – 3 octubre 1968 ← Nicolás Lindley – Juan Velasco Alvarado → | |
Membre de la cambra de diputats del Perú | |
28 juliol 1945 – 29 octubre 1948 Circumscripció electoral: Lima | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Miami Universitat Nacional d'Enginyeria Universitat de Texas a Austin Colegio Alexander von Humboldt (en) |
Activitat | |
Ocupació | polític, arquitecte, professor d'universitat |
Ocupador | Pontifícia Universitat Catòlica del Perú Universitat Nacional d'Enginyeria |
Partit | Acció Popular Frente Nacional de Juventudes Democráticas Front Democràtic Nacional |
Família | |
Cònjuge | Violeta Correa (1970–) |
Fills | Rafael Belaúnde Aubry |
Pare | Rafael Belaúnde Diez Canseco |
Germans | Francisco Belaúnde Terry |
Parents | Mariano A. Belaúnde (avi patern) Pedro Diez Canseco (pare de la mare del pare) Víctor Andrés Belaúnde (oncle patern gran) Martín Belaúnde Moreyra (cosí germà patern) Antonio Belaúnde Moreyra (cosí germà patern) José Antonio García Belaúnde (nebot segon) Víctor Andrés García Belaúnde (nebot segon) Javier Correa Elías (sogre) |
Premis
| |
Signatura | |
Fernando Belaúnde Terry (Lima, 7 d'octubre de 1912 - Lima, 4 de juny de 2002) fou un arquitecte i polític peruà que fou President del Perú dos cops, de 1963 a 1968 i de 1980 a 1985.
Va fundar el partit Frente Democrático Nacional (1942) i el Partido de Acción Popular (1956). Elegit president el 1963, formà un govern de coalició amb la democràcia cristiana i amb un programa molt moderat. Hagué d'enfrontar-se a un període de fortes tensions socials, especialment amb l'aparició de guerrilles i aixecaments camperols. Fou deposat pel cop d'Estat del general Juan Velasco Alvarado el 1968, quan va jurar com a Ministre de Guerra, i fou exiliat a l'Argentina fins al 1976.
Durant la Guerra de les Malvines, fou el principal aliat de l'Argentina contra el Regne Unit. Quan Augusto Pinochet recolzà la invasió, Belaúnde s'hi va oposar i cridà a la integritat Sud-americana. Establerta de nou la democràcia al Perú, fou elegit president novament, però el seu mandat (1980-1985) es veié erosionat per la crisi econòmica i el desenvolupament de la guerrilla maoista Sendero Luminoso. Des de l'oposició a Alan García, el 1988 fou un dels artífexs de la coalició de dreta Frente Democrático, que, amb Mario Vargas Llosa de candidat a la presidència del país, concorregué a les eleccions del 1990, però que fou derrotat per Alberto Fujimori.
El seu fill Rafael Belaúnde intentà presentar-se a la presidència del Perú el 2006, però retirà la candidatura.