Fortalesa de Diyarbakır
(tr) Diyarbakır Kalesi | ||||
Tipus | Fortalesa i muralla urbana | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Diyarbakır Fortress and Hevsel Gardens Cultural Landscape (en) | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Província de Diyarbakır (Turquia) | |||
| ||||
Format per | Goat Tower (en) | |||
Dades i xifres | ||||
Patrimoni de la Humanitat | ||||
Tipus | Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord | |||
Data | 2015 (39a Sessió), Criteris PH: (iv) | |||
Identificador | 1488 | |||
Patrimoni de la Humanitat | ||||
Goat Tower (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg | ||||
Tipus | → Europa-Amèrica del Nord | |||
Data | ? | |||
La Fortalesa de Diyarbakir és una fortalesa històrica que es troba a Sur, Diyarbakir, Turquia. Es compon de fortalesa interior i fortalesa exterior.[1]
Les principals portes de la fortalesa són: Donağ (muntanya), Urfa (per la ciutat), Mardin (per la ciutat) i Yeni (nova).[1]Els murs provenen de l'antiga ciutat romana de Amida i es van construir en la seva forma actual a mitjan segle iv per l'emperador Constanci II. Són les parets defensives més amples i més llargues del món després de la Gran Muralla Xinesa.[2][3]
La UNESCO va afegir l'edifici a la seva llista de peticions l'any 2000,[1] i apareix ja com patrimoni mundial a partir de l'any 2015, juntament amb els jardins de Hevsel.[4]
El lloc va ser un centre important des dels períodes hel·lenístic, romà, sassànida i romà d'Orient i, més endavant, otomà i islàmic fins a l'actualitat. El lloc comprèn el castell d'Amida, anomenat İçkale (castell interior), les muralles de Diyarbakir, de 5.800 metres de longitud, nombroses torres, portes, contraforts i 63 inscripcions que daten de diferents períodes històrics i, finalment, els fèrtils jardins d'Hevsel, que uneixen la ciutat al riu Tigris, que proveeixen a la ciutat de queviures i d'aigua.[4]
Referències
Enllaços externs
- Web de la UNESCO
- Sur Tour Guide Arxivat 2021-05-13 a Wayback Machine. – Web de Sur
- Van Berchem, Max, & Josef Strzygowski (1910). Amida: Materiaux pour l'épigraphie et l'histoire Musulmanes du Diyar-Bekr