Henrique Monteagudo

Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaHenrique Monteagudo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 novembre 1959 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
A Insuela (província de la Corunya) (gl) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Santiago de Compostel·la Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Santiago de Compostel·la (1982–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Real Academia Galega Modifica el valor a Wikidata
Participà en
11 juny 2018manifest «Renovar el pacte constitucional» Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDolores Vilavedra Modifica el valor a Wikidata
PareJosé María Monteagudo Romaní (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansInés Monteagudo Romero (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Facebook: henrique.monteagudo Twitter (X): QuiqeMonteagudo Modifica el valor a Wikidata

Xosé Henrique Monteagudo Romero, nascut a Insuela (Esteiro, Muros) el 26 de novembre de 1959, és un sociolingüista gallec, catedràtic de la Universitat de Santiago de Compostel·la des de 1982 i catedràtic de Filologia Gallega des de 2018,[1] vocal titular i vicesecretari de la Real Academia Galega.[2]

Trajectòria

Henrique Monteagudo és llicenciat en Filologia Hispànica (galegoportuguesa) per la Universitat de Santiago de Compostel·la (1981). Investigador a l'⁣Instituto da Lingua Galega des de 1982. L'any 1995 es va doctorar a la Universitat de Santiago de Compostel·la i des de llavors és professor titular de Filologia Gallega a Santiago. També ha impartit classes a les Universitats de Birmingham (com a Assistant Readers), a la City University de Nova York (1996) i a la Universitat de Lisboa (1998). Actualment és coordinador de la Secció de Llengua Gallega del Consell de Cultura Gallega i director de l'Arxiu de Planificació i Normalització Lingüística. Monteagudo és des de l'any 1998 el coordinador de l'Informe sobre Política Lingüística i Normalització a Galícia de la Secció de Llengua Gallega del CCG.[3]

Va ser un dels fundadors de la revista Dorna. Expressió poètica gallega (1982). És membre del consell de redacció de Grial. Revista Galega de Cultura des de 1988, i n'és el codirector des de 2003. També és membre del consell de redacció de la revista científica Estudos de Lingüística Galega (ILG / USC) i del Boletín da Real Academia Galega, i del comitè editorial de les publicacions Treballs de Sociolingüística Catalana, Gragoatá i LaborHistórico. Des de gener de 2019 és catedràtic d'universitat.[3]

El 30 d'abril de 2010 va ser elegit membre numerari de la Reial Acadèmia Gallega,[4] per cobrir la vacant d'⁣Antonio Gil Merino. Del 2013 al 2021 va ser el secretari de la RAG i des del 2021 n'és subsecretari.

Va ser membre del partit polític Compromiso por Galicia.

Publicacions destacades

Ha publicat obres sobre literatura gallega medieval, història externa de la llengua, planificació lingüística i lingüística i lexicografia gallega. Entre les seves publicacions destaquen:

Assaig

Sostenint un exemplar d'As razóns do galego.
  • Ideas e debates sobre a lingua: Alfonso D. Rodríguez Castelao e a tradición galeguista (1995). Vigo: Galaxia. Tesi doctoral.
  • O son das ondas: Mendiño, Martín Codax, Johán de Cangas, xograres da beiramar (1998). Vigo: Galaxia.
  • Historia social da lingua galega (1999). Vigo: Galaxia. 576 páxs. [[:gl:Special:BookSources/9788491510482|ISBN 978-84-9151-048-2]].
  • Castelao: Defensa e ilustración do idioma galego (2000). Vigo: Galaxia. 280 páxs. [[:gl:Special:BookSources/9788482883908|ISBN 978-84-8288-390-8]].
  • O son das ondas. Mendiño, Martín Códax, Johán de Cangas (2001). Vigo: Galaxia. 128 páxs. [[:gl:Special:BookSources/9788482881720|ISBN 978-84-8288-172-0]]. Introducció bàsica però completa i sistemàtica al complex fenomen de la lírica galaicoportuguesa medieval.
  • Letras primeiras. O foral de Caldelas, a emerxencia da escrita en galego e os primordios da lírica trobadoresca (2008). A Coruña: Fundación Barrié. 740 páxs. [[:gl:Special:BookSources/9788495892737|ISBN 978-84-95892-73-7]]
  • Afonso R. Castelao (2008). Xunta de Galicia. [[:gl:Special:BookSources/9788445326701|ISBN 978-8445326701]].
  • As razóns do galego. Apelo á cidadanía (2009). Vigo: Galaxia. 230 páxs. [[:gl:Special:BookSources/9788498652277|ISBN 978-84-9865-227-7]].
  • A nobreza miñota e a lírica trobadoresca na Galicia da primeira metade do século XIII (2014). Noia: Editorial Toxosoutos. [[:gl:Special:BookSources/9788494222498|ISBN 9788494222498]].
  • Carlos Casares, un contador de historias. Vida e obra (2017). Vigo: Galaxia. 180 páxs. [[:gl:Special:BookSources/9788491510390|ISBN 978-84-9151-039-0]].
  • Alfonso R. Castelao. A forxa dun mito (2021). Vigo: Galaxia. 204 páxs. [[:gl:Special:BookSources/9788491517412|ISBN 978-84-9151-741-2]].
  • O idioma galego baixo o Franquismo. Da resistencia á normalización (2021). Vigo: Galaxia. 746 páxs. [[:gl:Special:BookSources/9788491517719|ISBN 978-84-9151-771-9]].[5]

Edicions

  • Cancionero de Payo Gómez Chariño, d'Armando Cotarelo Valledor (1984). Xunta de Galicia.
  • A romaría de Xelmírez, de Ramón Otero Pedrayo (1991). Vigo: Galaxia.
  • Antoloxía da prosa literaria galega medieval (1994). Tórculo Ed.
  • De viva voz Castelao: conferencias e discursos (1996). Fundación Castelao.
  • Os dous de sempre, de Castelao (2001). Vigo: Galaxia.
  • Catálogo de algunos libros curiosos y selectos, para la librería de algún particular, de Frei Martín Sarmiento (2002). Noia: Toxosoutos.
  • Cantigas de Santa María, de Afonso X o Sabio (2003). Santiago: Consello da Cultura Galega.
  • De historia natural y de todo género de erudición: obra de 660 pliegos, de Martín Sarmiento (2008). Santiago: Consello da Cultura Galega.
  • O espertar da conciencia galega. Galeguismo, cultura e identidade: ensaios e artigos dispersos (1950-1990), de Ramón Piñeiro (2009). Vigo: Galaxia.
  • “En cadea sen prijon”. Cancioneiro de Afonso Paez (2013). Xunta de Galicia
  • "Manuscritos poéticos inéditos de Rosalía de Castro", juntament amb María Xesús Lama (2014). Ed. Real Academia Galega.[6]
  • Irmandades da Fala: oratoria e prosa non ficcional. Antoloxía (2016). Real Academia Galega.
  • Rosalía de Castro. Autógrafos poéticos (2017). RAG e Fundación Barrié. [[:gl:Special:BookSources/9788497521543|ISBN 978-84-9752-154-3]].

També ha editat textos de Rosalía de Castro, Castelao i Ramón Otero Pedrayo. Publica treballs en revistes especialitzades com Grial, Verba, Colóquio/Letras (de Lisboa), Signo y Seña (de Buenos Aires), Portuguese Studies (de Cambridge), entre d'altres.

Premis i reconeixements

  • 1r Premi "Ensayo sobre las lenguas y literaturas gallega, vasca y catalana", de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (Madrid), 1998.
  • Premi Antón Losada Diéguez d'investigació (2000).
  • Premi de la Crítica Galicia, en l'apartat de Recerca, l'any 2009, per l'obra Letras primeiras. O Foral de Caldelas. A emerxencia da escrita en galego e os primordios da lírica trobadoresca.

Notes

  1. ↑ Redacción Grial, LVI, 220, outubro-novembro-decembro 2018, pàg. 10.
  2. ↑ «Henrique Monteagudo» (en gallec). Arxivat de l'original el 2021-12-02. [Consulta: 7 febrer 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Membro» (en gallec). [Consulta: 7 febrer 2022].
  4. ↑ "Henrique Monteagudo ingresará na Real Academia Galega", Xornal de Galicia, 1 de maio de 2010.
  5. ↑ «O idioma Galego baixo o franquismo».
  6. ↑ «Manuscritos poéticos inéditos de Rosalía de Castro». Arxivat de l'original el 2016-03-06. [Consulta: 4 febrer 2022].

Bibliografia

  • «Monteagudo Romero, Xosé Henrique. Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada». A: Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada. El Progreso. ISBN 84-87804-88-8. 
  • Fernández del Riego. Diccionario de escritores en lingua galega. Sada: Ediciós do Castro, 1992, p. 282. 

Enllaços externs

  • Xosé Henrique Monteagudo Romero al web de la RAG.
  • Fitxa de l'autor a l'AELG