Herman Boerhaave
 Herman Boerhaave (1668–1738)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 desembre 1668 Voorhout |
| Mort | 23 setembre 1738 (69 anys) Leiden |
| Sepultura | Pieterskerk (en)  |
| Rector Magnífic de la Universitat de Leiden | |
| | |
| Dades personals | |
| Residència | Països Baixos |
| Nacionalitat |  Països Baixos |
| Formació | Universitat de Leiden |
| Director de tesi | Burchard de Volder (en) i Wolferdus Senguerdius (en) |
| Es coneix per | Fudador de l'ensenyament clínic |
| Activitat | |
| Camp de treball | Medicina, química i botànica |
| Lloc de treball | Leiden (1685–1738) |
| Ocupació | Metge |
| Organització | Universitat de Leiden |
| Membre de | |
| Professors | Wolferdus Senguerdius (en) |
| Alumnes | Georg Gottlob Richter, John Pringle, William Brownrigg (en) , William Cadogan (en) , Nathaniel Cotton (en) , Thomas Dale (en) , Frederik Winter, Alexander Monro (en) , John Innes (en) , Andrew St. Clair (en) , John Rutherford, Johann Christoph Bohl, Matthias Ernst Boretius (en) , Henry Pemberton (en) , Augustus Johannes Hugo (en) i Johann Thomas Soemmerring (en) |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Gerard Van Swieten |
| Abrev. botànica | Boerh. |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Maria Drolenvaux (en) |
| Fills | Johanna Maria Boerhaave (en) |
Premis | |
Signatura  | |
  | |
Herman Boerhaave (Voorhout, 31 de desembre de 1668 – Leiden, 23 de setembre de 1738),[1] va ser un metge i botànic neerlandès. El seu principal assoliment va ser el de demostrar la relació entre els símptomes i les lesions.[2]
Biografia
Va estudiar a la Universitat de Leiden on es graduà en filosofia el 1689, amb una dissertació De distinctione mentis a corpore (sobre la diferència del cos i la ment), on atacava les doctrines d'Epicur, Thomas Hobbes i Spinoza. Es graduà en medicina el 1693 a l'antiga Universitat de Harderwijk actualment Gelderland.
El 1709 va passar a ser professor de botànica i medicina millorant el Jardí botànic de Leiden, i descrivint nombroses plantes. Va ser escollit membre de l'Acadèmia francesa de Ciències i el 1730 de la Royal Society. El tsar Pere el Gran de Rússia va rebre lliçons de Boerhaave en la visita a Holanda l'any 1716. Linnaeus i Voltaire el van anar a veure. Actualemt hi ha un museu amb el seu cognom a Leiden situat on ell feia les operacions. Boerhaave va ser el primer a descriure la Síndrome de Boerhaave que afecta l'esòfag.[3]
De 1950 a 1970 la seva efígie apareixia a bitllets de banc neerlandesos.
Obres
- Het Nut der Mechanistische Methode in de Geneeskunde (Leiden, 1703)
- Institutiones medicae (Leiden, 1708)
- Libellus de materie medica et remediorum formulis quae serviunt Aphorismis de cognoscendis et curandis morbis, (Leiden, 1709) am comentaris de Gerard van Swieten (1700–1772)
- Elementa chemiae (Paris, 1724).
-
Historia plantarum quae in Horto Academico Lugduni-Batavorum crescunt, 1727 -
Aphorismi de cognoscendis et curandis morbis, 1728 -
Elementa Chemiae, 1732
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a Herman Boerhaave
- Samuel Johnson, «Herman Boerhaave», 1739
- Museum Boerhaave, Museu Nacional de la Història de la Ciència i de la Medicina a Leiden
- «Boerhaave's Syndrome» a the New England Journal of Medicine, n°344, gener 2011, pàgines 138-139
- Obres de Herman Boerhaave al Projecte Gutenberg.
- A New Method of Chemistry (1741 & 1753) (traducció anglesa per Peter Shaw d’Elementa Chemiae) Arxivat 2008-06-12 a Wayback Machine.
Referències
- ↑ Asimov, Isaac. «Boerhaave, Hermann». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 132. ISBN 8429270043.
- ↑ «Herman Boerhaave». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Boerhaave H. Atrocis, nec descripti prius, morbii historia: secundum medicae artis leges conscripta. Leiden, Països Baixos, Lugduni Batavorum Boutesteniana, 1724
