Jaciment arqueològic de Cabezo Lucero

Infotaula de geografia físicaJaciment arqueològic de Cabezo Lucero
Imatge
Localització
Entitat territorial administrativaGuardamar del Segura (Baix Segura) i Rojals (Baix Segura) Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 05′ 23″ N, 0° 41′ 19″ O / 38.08978598°N,0.68851437°O / 38.08978598; -0.68851437
TipusJaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata

El jaciment arqueològic de Cabezo Lucero, l'època del qual correspon al període orientalitzant, ibèric antic i ple (segles VI-III aC), està situat entre Guardamar del Segura i Rojals (Baix Segura, País Valencià), a 2,5 km. de Rojals, al marge dret del Segura.[1][2][3]

El poblat està situat al marge del que en l'antiguitat era una albufera o llacuna. A l'altra riba se situaven els poblats de l'Oral, La Escuera i la Necròpoli del Molar.[1]

Característiques

Dama de Guardamar.

El jaciment arqueològic consta de dues parts, el poblat i la necròpoli. Les restes arquitectòniques són escasses, molt arrasades. Poden identificar-se restes d'una torrassa quadrangular, posada de manifest en les excavacions dels anys 80. Uns 200 metres al sud es localitza la necròpoli, amb una extensió superior als 2500 m². Sobre la superfície, amb una miqueta d'imaginació, és possible observar restes dels túmuls. Cap a l'oest, destaca un cabeç arredonit, el Cabezo Soler, amb restes superficials de ceràmica ibèrica.[2]

La necròpoli se situa a més altura que el poblat, en un cabeç, des d'on es poden apreciar vistes sobre l'antiga llacuna. Les excavacions han proporcionat abundants materials, com ceràmiques d'importació (principalment del segle IV aC), orientalitzants (s. VI-V aC), ibèriques, orfebreria, armes com falcates, punyals i restes d'escultures ibèriques, que inclouen caps d'animals. Són abundants les copes àtiques de peu baix. A partir del 350-330 a. C ., comença la decadència de les importacions.[3]

Una de les troballes més rellevants la constitueix la denominada Dama de Guardamar, reconstruïda a partir de nombrosos fragments i que presenta similituds amb la Dama d'Elx.[4]

Referències

  1. 1,0 1,1 Aranegui, Carmen & Jodin A., Llobregat, E. & Rouillard, P. & Uroz J. La nécropole ibérique de Cabezo Lucero. Guardamar del Segura, Alicante. Madrid-Alicante, 1993.
  2. 2,0 2,1 Llobregat Conesa EA. Contestania Ibérica. Instituto de Estudios Alicantinos, Alicante, 1972.
  3. 3,0 3,1 Llobregat, E. «Cabezo Lucero». A: Arqueología en Alicante 1976-86. Instituto de Estudio Juan Gil Albert, 1986. 
  4. «MARQ - LA DAMA DE GUARDAMAR Y LA NECRÓPOLIS DE CABEZO LUCERO». [Consulta: 20 juny 2020].
  • Vegeu aquesta plantilla
Jaciments arqueològics ibèrics
Part d'{{ibers}}
Occitània
La Bastida de les Alcusses Ullastret
Aragó
  • Cabezo de Alcalá
  • Cabezo de la Guardia
  • El Cabo
  • Loma de los Brunos
  • Sant Antoni
Catalunya
Ciutats
Poblats
Jaciments
Museus
País
Valencià
Poblats
Jaciments
Museus
Múrcia
  • Cabecico del Tesoro
  • El Cigarralejo
  • Coimbra del Barranco Ancho
Cast. La Manxa
  • Alarcos
  • Amarejo, el
  • Bienvenida, la (Sisapo)
  • Cerro de las Cabezas
  • Cerro de los Santos
  • Cerro del Castillo (Libisosa)
  • Llano de la Consolación
  • Necròpolis de Los Villares (Hoya-Gonzalo)
  • Tolmo de Minateda
  • Oreto i Zuqueca
Andalusia
  • Atalayuelas, las
  • Basti
  • Capacheras, las
  • Castillo de Giribaile
  • Cerrillo Blanco (Porcuna)
  • Cerro Colorao
  • Cerro de la Cruz
  • Cerro de la Merced
  • Cerro de los Infantes
  • Cerro del Minguillar
  • Cerrón, el
  • Cortijo del Pajarillo
  • Cueva de los Muñecos
  • Gil de Olid
  • Laderas de Morana
  • Linares (Castulo)
  • Mesa, la
  • Montemayor (Ulia)
  • Plaza de Armas
  • Puente Tablas
  • Ribera de la Algaida, la
  • Torrecillas, las
  • Torreparedones
  • Tutugi (necròpolis)
  • Úbeda (Salaria)
  • Villaricos (Barea)
Vegeu també {{Geografia històrica dels ibers}} i {{Art ibèric}}