Joaquim Gili i Morós
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1916  Barcelona |
| Mort | 1984 (67/68 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
Joaquim Gili i Morós (Barcelona, 1916 - 1984) va ser un arquitecte català que formà part del Grup R.
Fill del pintor Baldomer Gili i Roig, es titulà en arquitectura el 1947 a Barcelona. Formà part del Grup R des del 1953, que va agrupar els millors arquitectes catalans de la dècada del 1950 que van propugnar una renovació a partir de tendències italianes.[1] Durant aquesta època Gili va ajudar a reunir material relacionat amb edificis catalans amb influències mediterrànies per les publicacions d'Alberto Sartoris.[2] Va participar en la construcció de l'edifici racionalista de la Seu de l'Editorial Gustavo Gili entre els anys 1954 i 1961, en col·laboració amb Francesc Bassó.[3]
Referències
- ↑ Vitra Design Museum. Photography, Modern Architecture, and Design: The Alberto Sartoris Collection : Objects from the Vitra Design Museum. EPFL Press, 2005, p. 120–. ISBN 978-2-940222-07-0.
- ↑ Ignasi López Trueba. Modelos alemanes e italianos para España en los años de la postguerra: actas preliminares : Pamplona, 25/26 marzo 2004, Escuela Técnica Superior de Arquitectura, Universidad de Navarra. Servicio Publicaciones ETSA, 2004, p. 76–. ISBN 978-84-89713-79-6.
- ↑ «Joaquim Gili i Morós». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
