John Stevens Henslow

Infotaula de personaJohn Stevens Henslow

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 febrer 1796 Modifica el valor a Wikidata
Rochester (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 maig 1861 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Hitcham (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatAnglesa
ReligióAnglicanisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióSt John's College, Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perMentor de Charles Darwin
Activitat
Camp de treballGeologia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióGeologia, Botànica
OcupadorUniversitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Obra
Abrev. botànicaHensl. Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHarriet Jenyns (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsGeorge Henslow, Anne Henslow Barnard, Frances Hooker, Leonard Ramsay Henslow (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesJohn Prentis Henslow (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Francis Stevens (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsJoseph Dalton Hooker (gendre)
John Henslow (en) Tradueix (avi) Modifica el valor a Wikidata

IPNI: 3859-1

John Stevens Henslow (1796 – 1861) va ser un clergue, botànic i geòleg anglès. És principalment recordat com amic i mentor del seu alumne Charles Darwin.

Henslow era fill de John Prentis Henslow i net de Sir John Henslow.[1]

Henslow es va graduar a 16th wrangler el 1818,[2] el mateix any en el qual Adam Sedgwick va esdevenir Professor Woodwardianà de Geologia.[1] al qual va acompanyar el 1819 en una expecidió geològica a l'illa de Wight. També estudià química sota James Cumming i mineralogia sota Edward Daniel Clarke.

A la mort de Clarke, el 1822, va ser nomenat professor de mineralogia a la Universitat de Cambridge. La botànica, però, va capturar la seva atenció i el 1829 va esdevenir professor de botànica. Va mantenir correspondència amb John James Audubon.[1]

Des de 1821 Henslow va organitzar un herbari de la flora britànica incloent aportacions de William Jackson Hooker i de John Hutton Balfour

L'estiu de 1831 oferiren a Henslow un lloc com a naturalista en el viatge del Beagle, però va preferir que hi anés el jove Charles Darwin.

Obres

  • Henslow, John Stevens, and Skepper, E. (1866). Flora of Suffolk
  • Henslow, John Stevens. (1856). A Dictionary of Botanical Terms. Groombridge (reissued by Cambridge University Press, 2009; ISBN 978-1-108-00131-1)
  • Henslow, John Stevens. (1846). The Teaching of Science in Cambridge. Metcalfe and Palmer (reissued by Cambridge University Press, 2009; ISBN 978-1-108-00200-4)
  • Henslow, John Stevens. (1835). The Principles of Descriptive and Physiological Botany. Longman, Rees, Orme, Brown & Green (reissued by Cambridge University Press, 2009; ISBN 978-1-108-00186-1)
  • Henslow, John Stevens. (1823). A Syllabus of a Course of Lectures on Mineralogy. Deighton (reissued by Cambridge University Press, 2009; ISBN 978-1-108-00201-1)
  • Henslow, John Stevens. (1829; 2nd ed. 1835). A Catalogue of British Plants.
L'abreviació botànica estandarditzada per citar un tàxon descrit per aquest autor és Hensl..[3]

Notes

  1. 1,0 1,1 1,2 Chisholm, 1911.
  2. Plantilla:Acad
  3. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)

Referències

  • Leonard Jenyns 1862. Memoir of the Rev. John Stevens Henslow. John Van Voorst, London.
  • Spencer-Thomas, Owen. «John Stevens Henslow 1796–1861». Diocese of Ely. Arxivat de l'original el 7 de juliol 2010. [Consulta: 5 novembre 2010]. («alternative site». Arxivat de l'original el 2016-03-11. [Consulta: 15 setembre 2015].)
  • S.M. Walters and E.A. Stow (2001) Darwin's mentor: John Stevens Henslow. Cambridge University Press. ISBN 0-521-59146-5

Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.

Bibliografia

Plantilla:Wikisource author

  • Nora Barlow (ed). 1967. Darwin and Henslow: The Growth of an Idea. Letters, 1831–1860. Murray, London.
  • S.J. Plunkett 2002. Ipswich Museum Moralities in the 1840s and 1850s, in C. Harper-Bill (ed) East Anglia's History: studies in honour of Norman Scarfe Boydell, Woodbridge 2002, 309-332.
  • Image source: Portraits of the Honorary Members of the Ipswich Museum (Portfolio of 60 lithographs by T.H. Maguire) George Ransome, Ipswich, 1846–1852.


Registres d'autoritat