Josep Maria Triginer i Fernández

Josep Maria Triginer i Fernández

Retrat de Josep Maria Triginer i Fernández
Nom original	(es) Josep Maria Triginer
Biografia
Naixement	1943 (80/81 anys) Agramunt (Urgell)
Conseller sense cartera de la Generalitat de Catalunya
5 de desembre de 1977 – 8 de maig de 1980
Diputat al Congrés dels Diputats
1 de juliol de 1977 – 2 de setembre de 1989
Circumscripció	Barcelona
Senador per Barcelona
29 d'octubre de 1989 – 13 d'abril de 1993
Activitat
Lloc de treball	Madrid Barcelona
Ocupació	polític
Partit	Federació Catalana del PSOE (1962-1978) i Partit dels Socialistes de Catalunya (1978-)
Diputat al Congrés dels Diputats 10 juliol 1986 – 2 setembre 1989 Legislatura: tercera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1986 Diputat al Congrés dels Diputats 10 novembre 1982 – 15 juliol 1986 Legislatura: segona legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1982 Diputat al Congrés dels Diputats 15 març 1979 – 31 agost 1982 Legislatura: primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979 Diputat al Congrés dels Diputats 2 juliol 1977 – 2 gener 1979 Legislatura: legislatura constituent d'Espanya Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977 Conseller de la Generalitat de Catalunya Senador al Senat espanyol

Josep Maria Triginer Fernández (Agramunt, Urgell, 1943) és un polític català.

Inicis

Nascut a Agramunt, Urgell el 1943. Estudià peritatge industrial a Terrassa (1961-1966), i s'especialitzà en mecànica.

Trajectòria durant el franquisme^[1]

El 1962 ingressà a les Joventuts Socialistes de Catalunya (F. Catalana del PSOE) de les quals arribà a ser membre de la Comissió Socialista Federal, destacà en la reconstrucció del PSOE i la UGT a Catalunya durant la clandestinitat.

Va treballar a les empreses Bernaldo Blanch, E. A., de Badalona (1967-1973); Innocenti Blanch, S.A., de Barcelona (1973-1975) i Expansión comercial Industrial, S.A, de Barcelona (1975-1977).

El 1977 fou elegit diputat per la Coalició Socialistes de Catalunya a les eleccions generals espanyoles de 1977, en qualitat de primer secretari de la Federació Catalana del PSOE. Fou membre de la Comissió de Parlamentaris que negocià amb el President Tarradellas el restabliment de la Generalitat Provisional.

L'etapa democràtica^[2]

El 1978 com a primer secretari de la Federació Catalana del PSOE participà i tingué un paper clau en el procés i el congrés que constituí el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), en el que serà membre de la direcció. També en el 1978 com parlamentari fou membre de la Comissió dels Vint que redactà al parador de Sau, les Masies de Roda l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Juntament amb Joan Reventós seran els representants del PSC en la signatura dels Pactes de la Moncloa. Fou conseller sense cartera de la Generalitat Provisional del 1977-1980.

Reelegit diputat a les 1979, 1982, formà part de la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats que el 13 d'agost de 1979 aprovà el text de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. També ostentà la presidència de la Comissió d'Indústria i Obres Públiques^[3] (1982-1986).

Serà elegit senador per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1989. Deixà el càrrec el 1993.

Va ser conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Va deixar constància de les seves experiències polítiques al llibre "La continuidad del cambio".

Referències