Kanamaré
| Tipus | llengua i dialecte  |
|---|---|
| Ús | |
| Estat | Brasil |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües arawak llengües piro Yine | |
El kanamaré (canamirim, canamary) és una llengua extingida (o una varietat de yine) de la família lingüistica arawak parlada al riu Iaco, um afluent dwl riu Purus (von Spix 1819).[1][2]
Vocabulari
Aquesta és una mostra de vocabulari kanamaré (flora, fauna i artefactes culturals) recollit per von Spix (Martius 1863: 235-236) el 1819, a "l'oest de la boca del Juruá":[1][3]
| Português | Canamare |
|---|---|
| peresa | tʃritu |
| capibara | hypetu |
| Dasyprocta | peʃiry |
| Esciúrids | jupitiry |
| Tapir amazònic | nujeʃuata |
| Pècari de collar | merity |
| Cérvol | ʃutery |
| jaguar | saxüery, axity |
| puma | tibalixe |
| guariba | kaina |
| mona aranya | matʃira |
| sapajus | zykoty |
| caiarara (zogue-zogue?) | koaʃi |
| parauacu | hɨrry |
| ànec | katʃipatalery |
| mutum | maʃo |
| mutum | piury |
| cujubim | kanaly |
| urubu | matjuly |
| urubu | hetʃira |
| guacamai | ʃura |
| guacamai | puhleta |
| periquito | tʃirito |
| papagai | wauwatu |
| Aramides | koery |
| Trogoniformes | jumaku |
| camaleó | karau |
| Lachesis muta | mutuʃy |
| Xiphosoma araramboya | ʃüraly |
| Eunectes | nuzuzai |
| Bothrops | apuʃürüpje |
| cobra paranamboya | herotue |
| Al·ligatòrids | ʃiuʃery / mamipiry |
| tartaruga | sepɨry |
| Podocnemis unifilis | mamalu |
| gripau | kamuku |
| peix | ʃima |
| surubim | saiete |
| Cichla | kamueru |
| Crenicichla | pezuhly |
| piranya | humah |
| Piaractus brachypomus | kapupiry |
| Colossoma macropomum | hamaxiry |
| Ceratopogònids | ʃueh |
| camallarga comú | haniu |
| paparra | kasi |
| Cargol poma acanalat | hüsua |
| ostra | saluta |
| Planta enfiladissa | hapy |
| sarsaparrella | kanyspiritüʃy |
| cacau | koaka |
| curare | aikabia |
| Hura crepitans | esu |
| mandioca | kanury |
| mill | ʃiʃy |
| banana | panapɨ |
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Ramirez, Henri (2019). Enciclopédia das línguas Arawak: acrescida de seis novas línguas e dois bancos de dados. (no prelo)
- ↑ Ramirez, Henri, & França, Maria Cristina Victorino de. (2019). Línguas Arawak da Bolívia. LIAMES: Línguas Indígenas Americanas, 19, e019012. https://doi.org/10.20396/liames.v19i0.8655045
- ↑ Ramirez, Henri. . 4. 1. Curitiba: Editora CRV, 2020, p. 254. DOI 10.24824/978652510231.3. ISBN 978-65-251-0231-3. Arxivat 2021-06-29 a Wayback Machine.
| Llengua oficial |
| ||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües regionals | |||||||||||||||||||||||||
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||||||
| Interllengües |
| ||||||||||||||||||||||||
| Llengües de signes |
| ||||||||||||||||||||||||
Llengües arawak (Maipure) | ||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Septentrional |
|  | ||||||||||||||||
| Meridional |
| |||||||||||||||||
| No classificades | ||||||||||||||||||
| Macro-Arawakan |
| |||||||||||||||||
