Lee Kuan Yew
(2002) | |
Nom original | (zh) 李光耀 |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 16 setembre 1923 Singapur |
Mort | 23 març 2015 (91 anys) Singapore General Hospital (Singapur) (en) |
Causa de mort | Causes naturals (Pneumònia ) |
Sepultura | Mandai Crematorium and Columbarium (en) |
Minister Mentor (en) | |
12 agost 2004 – 20 maig 2011 | |
Ministre principal de Singapur | |
28 novembre 1990 – 11 agost 2004 | |
Diputat al Dewan Rakyat | |
2 novembre 1963 – 9 agost 1965 | |
Primer ministre de Singapur | |
5 juny 1959 – 28 novembre 1990 ← Lim Yew Hock (en) – Goh Chok Tong → | |
Diputat del Parlament de Singapur | |
22 abril 1955 – 23 març 2015 Circumscripció electoral: Tanjong Pagar Group Representation Constituency (en) | |
Dades personals | |
Religió | Agnosticisme |
Formació | Fitzwilliam College Raffles Institution Universitat Nacional de Singapur Universitat de Cambridge London School of Economics Universitat de Londres |
Activitat | |
Ocupació | filòsof, estadista, advocat, autobiògraf, polític |
Ocupador | Universitat de Cambridge |
Partit | Partit d'Acció Popular |
Família | |
Cònjuge | Kwa Geok Choo (en) (1950–2010) |
Fills | Lee Hsien Loong, Lee Hsien Yang (en) , Lee Wei Ling (en) |
Pares | Lee Chin Koon (en) i Chua Jim Neo (en) |
Germans | Freddy Lee (en) |
Parents | Lee Choo Neo (en) (tia) |
Premis
| |
Lee Kuan Yew GCMG CH (xinès: 李光耀, pinyin: Lǐ Guāngyào, Singapur, 1923-2015) fou primer ministre de Singapur de 1959 a 1990. Va representar Tanjong Pagar com a membre del Parlament (MP) des de 1955 fins a la seva mort el 2015. Lee és àmpliament reconegut com el pare fundador de la nació.[1][2]
Lee va néixer a Singapur durant el domini colonial britànic, que llavors formava part dels assentaments de l'estret. Va obtenir una beca educativa al Raffles College, ara la Universitat Nacional de Singapur. Durant l'ocupació japonesa, Lee va escapar de ser víctima d'una purga[3] abans de treballar en empreses privades i com a oficial del servei administratiu de l'oficina de propaganda japonesa.
D'ètnia xinesa de quarta generació, rebé una educació anglesa en el seu propi país i estudià dret a Anglaterra. Fundà junt amb companys seus el partit People's Action Party (PAP) el 1954 i va promoure actuacions contra el colonialisme britànic. Diputat a partir de 1955, el 1959 el seu partit va obtenir la majoria i ell mateix escollit primer ministre. La seva política va anar encaminada a promoure l'autogovern, la inversió estrangera, infraestructures, turisme i reducció de la taxa de desocupació. Co-inventor dels valors asiàtics i defensor del pragmatisme,[4] el primer ministre de Lee, especialment a Occident, va ser descrit com a semi-autoritari i caracteritzat com una mena de règim híbrid o una democràcia guiada.[5][6][7][8] Els crítics el van acusar de restringir les llibertats de premsa, imposar límits estrets a les protestes públiques, restringir els moviments laborals de les accions industrials o de vaga mitjançant la legislació i la cooptació,[9] i presentar demandes per difamació contra opositors polítics destacats.[10][11]
També va lluitar contra la corrupció i declarà l'anglès idioma oficial i cooficials el malai, xinès (mandarí) i el tàmil. En l'exterior va optar pel no alineament i la neutralitat. Va formar l'exèrcit de Singapur.
Referències
- ↑ «Lee Kuan Yew: Lessons for leaders from Asia’s ‘Grand Master’». CNN, 28-03-2015 [Consulta: 2 abril 2015].
- ↑ Weatherbee, 2008, p. 213.
- ↑ Chew, Cassandra. «The Rickshaw puller who saved Lee Kuan Yew» (en anglès). www.straitstimes.com. The Straits Times, 29-06-2014. [Consulta: 17 juny 2022].
- ↑ , 23-03-2015 [Consulta: 16 setembre 2021].
- ↑ «Lee Kuan Yew's hard truths». openDemocracy. [Consulta: 8/42021].
- ↑ Case, William Journal of East Asian Studies, 5, 2, agost 2005, pàg. 215-237. DOI: 10.1017/S1598240800005750. ISSN: 1598-2408.
- ↑ , 12-08-1995 [Consulta: 17/4/ 2022].
- ↑ , 29/3/ 2015 [Consulta: 17 abril 2022].
- ↑ «Modernization of the Labour Movement». MS50 Reunion - An Exhibition by NTUC. [Consulta: 3 octubre 2021].
- ↑ , 23-03-2015 [Consulta: 8 abril 2021].
- ↑ «Lee Kuan Yew is dead. Here are 7 of his most provocative quotes». The World from PRX. [Consulta: 8/42021].
En altres projectes de Wikimedia: | |
Commons (Galeria) | |
Commons (Categoria) |