Manuel Arburúa de la Miyar

Manuel Arburúa de la Miyar

Biografia
Naixement	28 novembre 1902 Madrid
Mort	17 desembre 1981 (79 anys)
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977 Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958 – Alberto Ullastres Calvo → Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
18 desembre 1951 – 5 abril 1952 ← Juan Antonio Suanzes Fernández Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes
Ministre de Comerç d'Espanya
28 juliol 1951 – 25 febrer 1957 ← Juan Antonio Suanzes Fernández – Alberto Ullastres Calvo →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, economista
Família
Parents	Marcelino Oreja Arburúa (net)
Premis (1957)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1955)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros (1951)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica

Manuel Arburúa de la Miyar (Madrid, 28 de novembre de 1902 - Madrid 17 de desembre de 1981) va ser un polític i economista espanyol.^[1]

Biografia

De família originària d'Etxalar, fill de Manuel Arburúa Dorronsoro i d'Amalia de la Miyar López, va estudiar Economia i el seu primer càrrec professional important fou el de Director de canvis del Banc Exterior d'Espanya i, més tard, Director del Centre de Contractació de Moneda, des de la fundació d'aquest institut en 1931. La Guerra Civil espanyola el va sorprendre a Madrid, d'on va poder passar-se a la zona nacional.^[2]

En la postguerra, Arburúa va ser nomenat Sotssecretari de Comerç, Política Aranzelària i Moneda^[3] i, en 1942, Director del Banc Exterior d'Espanya, càrrec que va ocupar fins a ser nomenat per Franco ministre de Comerç en 1951.^[4]

En cessar en el ministeri en 1957^[5] tornà al Banc Exterior com a President,^[6] càrrec que va ostentar fins al 18 de novembre de 1976, quan va passar a ser President d'Honor fins a 1980. Va ser un ministre aperturista que va marcar els primers passos en la liberalització de l'economia espanyola i en l'obertura a un major intercanvi del comerç exterior.^[7]

Descendència

Del seu matrimoni amb Pilar Aspiunza Sánchez-Lozano, morta a Madrid en 8 de desembre de 2001, va tenir quatre fills:

• José Manuel, casat amb Isabel Gómez-Acebo Villapellecín, marquesa de Cortina
• Pilar, casada amb José Lladó Fernández-Urrutia^[8]
• Silvia, casada amb Marcelino Oreja Aguirre, marquès d'Oreja
• Patricia, casada amb Ignacio Domínguez Urquijo.

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: Juan Antonio Suanzes Fernández com a Ministre d'Indústria i Comerç	Ministre de Comerç 1951- 1957	Succeït per: Alberto Ullastres Calvo