Marta Pessarrodona i Artigues

Marta Pessarrodona i Artigues

Marta Pessarrodona (2014)
Biografia
Naixement	18 novembre 1941 (82 anys) Terrassa (Vallès Occidental)
Activitat
Ocupació	poetessa, escriptora, crítica literària
Activitat	1968  –
Premis (2023)  Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2019)  Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2010)  Premi Nacional de Literatura (1997)  Creu de Sant Jordi

Marta Pessarrodona i Artigues^[1] (Terrassa, Vallès Occidental, 18 de novembre de 1941)^[2] és una poetessa, narradora i crítica literària catalana. També ha conreat l'assaig i el gènere biogràfic. És autora de llibres com Primers dies de 1968 (1968), Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969), Vida privada (1972), Memòria (1979), A favor meu, nostre (1981), Tria de poemes (1994) i L'amor a Barcelona (1998).^[2] L'any 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.^[2] El 2019 va ser guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.^[3]

Biografia

Ha estat lectora d'espanyol a la Universitat de Nottingham el 1986 i ha coordinat la Comissió Internacional per a la Difusió de la Cultura Catalana, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. També ha viscut a Berlín. Té diversos treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, i ha traduït, Susan Sontag, Doris Lessing, Erica Jong, W.H. Hudson, Simone de Beauvoir i Marguerite Duras. La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record, però amb compromís feminista. Habitualment escriu articles a Avui i El Temps. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi. L'any 2007 va publicar-se una antologia de la seva obra poètica.

Per les seves obres publicades el 2010, el poemari Animals i plantes i els assajos França: gener 1939. La cultura catalana exiliada i L'exili violeta, fou guardonada amb el Premi Nacional de Literatura.^[4]

Actualment a Mira-Sol (Sant Cugat del Vallès) hi ha una biblioteca dedicada a ella amb el seu nom.

El 2019 va guanyar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en reconeixement a la seva trajectòria.^[5]

El 2020 va rebre el Premi Rosalía de Castro, Centro PEN Galicia.^[6] La seva trajectòria poètica va ser reconeguda el 2022 amb el Premi Especial de Poesia de la Fundació Jesús Serra.^[7] El 2023 va ser guardonada amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, juntament amb l'editor i activista cultural Eliseu Climent i la cantautora Maria del Mar Bonet, premi anunciat el 19 de juliol^[8][9] i lliurat el 7 de setembre.^[10]

Obres

• Primers dies de 1968 (1968)
• Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969)
• Vida privada (1972)
• Memòria (1979)
• A favor meu, nostre (1981)
• Berlin suite (1985)
• Homenatge a Walter Benjamin (1988)
• Les senyores-senyores ens els triem calbs (1988)
• Nessa: narracions (1988)
• Tria de poemes (1994)
• L'amor a Barcelona (1998)
• Fauna (1994)
• Barcelona, una nova ciutat europea (1995)
• Montserrat Roig: un retrat
• Maria Aurèlia Capmany: un retrat
• Frederica Montseny: un retrat
• El segle de les dones (2002)
• Virginia Woolf in the Midlands (Londres. Anglo-Catalan Society, 2004)
• Caterina Albert: un retrat, amb fotografies de Pilar Aymerich (Institut Català de la Dona, 2005)
• Mercè Rodoreda i el seu temps (2005)
• Donasses. Protagonistes de la Catalunya moderna (2006; 2a. ed., 2023).
• Poemes 1969-2007: Antologia (Editorial Meteora, 2007)
• Animals i plantes (Editorial Meteora, 2010)
• França 1939. La cultura catalana exiliada (Ara Llibres Arxivat 2019-04-13 a Wayback Machine., 2010).
• L'exili violeta (Editorial Meteora, 2010)
• (Quasi) tots els contes (Ara Llibres Arxivat 2019-04-13 a Wayback Machine., 2011)
• Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury (Ara Llibres Arxivat 2019-04-13 a Wayback Machine., 2013)
• Jacint Verdaguer. Una biografia (Quaderns Crema, 2016). Amb Narcís Garolera
• Variacions profanes (Viena Edicions, 2019)
• A favor nostre'. Antologia de poemes i pròleg a cura d'Àngels Gregori (Godall Edicions, 2019)

Referències

Enllaços externs

• Marta Pessarrodona a lletrA, la literatura catalana a Internet.
• Poemes de Marta Pessarrodona
• Entrevista publicada a la revista educativa d'Òmnium Cultural Escola Catalana^{[Enllaç no actiu]}
• Marta Pessarrodona a Editorial Meteora.
• Marta Pessarrodona Artigas, "Qui és qui", Institució de les Lletres Catalanes