Messier 22

Messier 22
Tipus	cúmul globular i font astrofísica de rajos X
Tipus espectral (estel)	VII
Descobert per	Johann Abraham Ihle
Data de descobriment	26 agost 1665
Constel·lació	Sagitari
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	0,003 Mpc [1]
Radi	50 a. ll.
Magnitud absoluta	−8,5[2]
Magnitud aparent (V)	6,17 (banda V)[2]
Diàmetre angular	32 ′
Moviment propi (declinació)	−3,59 mas/a [3]
Moviment propi (ascensió recta)	4,72 mas/a [3]
Velocitat radial	−146,3 km/s[2]
Ascensió recta (α)	18h 36m 23.94s[4]
Declinació (δ)	-24° 5' 42.9''[4]
Metal·licitat	−1,95[5]
Edat estimada	12.000.000.000 anys[6]
Part de	Via Làctia
Catàlegs astronòmics
NGC	6656
HD 171560 (Henry Draper Catalogue) NGC 6656 (New General Catalogue) M 22 (Catàleg Messier) Melotte 208 (Catàleg Melotte) GCRV 6244 E (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) CD-24 14516 (Córdoba Durchmusterung) GCRV 11055 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) C 1833-239 (Catàleg Caldwell) GCl 99 (Catalogue of star clusters and associations + supplements) [KPS2012] MWSC 2961 (Global survey of star clusters in the Milky Way. III. 139 new open clusters at high Galactic latitudes)

Messier 22 (M22 o NGC 6656) és un cúmul globular en la constel·lació de Sagitari. Va ser descobert Abraham Ihle el 1665 i inclòs per Charles Messier en el seu catàleg en 1764.

M22 és un dels cúmuls d'estrelles més propers a la Terra, amb una distància d'aproximadament 10,400 anys llum. El que fa que cobreixi una regió del cel de 29 minuts d'arc, és a dir, aproximadament la mateixa àrea que cobreix la lluna. Conté al voltant de 100.000 estrelles de les que 32 són estrelles variables.

Nebulosa planetària

Aquest és un dels quatre cúmuls coneguts que conté una nebulosa planetària. Va descoberta pel satèl·lit IRAS el 1986 i duu el nom de IRAS 18333-2357. L'estrella principal de la nebulosa és una estrella blava d'una edat d'aproximadament 6.000 anys. Els altres cúmuls amb nebuloses planetàries són M15, NGC 6441 i Palomar 6.

Observació

En bones condicions atmosfèriques és observable a ull nu.Amb binoculars es poden resoldre algunes estrelles. Amb un telescopi de 200 mm de diàmetre la visió és espectacular. Per tal d'observar la nebulosa planetària caldrà un telescopi de 300 mm amb filtre UHC.

Forats negres

El telescopi Very Large Array ha observat dos forats negres d'entre 10 i 20 masses solars dins del cúmul globular, l'observació ha estat corroborada posteriorment per l'Observatori de raigs X Chandra el 2012.^[7]

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• SEDS (anglès)
• Dades astronòmiques SIMBAD (anglès)

Referències