Mirian I d'Ibèria
| Biografia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Mort | 109 aC  | ||||
| |||||
| Activitat | |||||
| Ocupació | monarca | ||||
| Família | |||||
| Família | Farnabàzida | ||||
| Fills | Farnajom | ||||
Mirian o Mirvan I d'Ibèria fou el tercer rei d'Ibèria del Caucas de la dinastia anomenada Farnabàzida (o Kartlòsida pel seu origen a la regió de Kartli)
Era gendre de Saurmag o Sauromaces I i encara que fou adoptat com a fill de fet va fundar una nova dinastia que fou anomenada Nebròtida o Nemròdida, ja que el nou sobirà apareix qualificat a les cròniques com Nebrot'iani (ნებროთიანი), que vol dir "de l'estirp de Nimrod" que sembla era un terme genèric aplicat a tots els nobles iranians. Cyril Toumanoff pensa que podria ser un Oròntida o un Mihrànida. Devia ser jove quan Saurmag va morir perquè consta que va regnar uns cinquanta anys (vers 162-112 o 159-112 aC, les primeres dates provenen de les cròniques georgianes i les segones de l'estimació de Cyril Toumanoff.)[1]
Durant el seu regnat el rei selèucida Antíoc VII va recuperar temporalment Mesopotàmia als arsàcides parts vers el 130. També consta que hauria combatut una invasió de muntanyencs a la regió de Kakhètia i hauria fortificat el pas de Daryal. Hauria afavorit el culte a les deïtats Ainina i Danina.[2]
Mirian I va designar successor al seu fill Farnadjom I (o Parnadjom I). Va deixar també una filla que fou esposa del futur rei Artàxies I.
