Narcís Carbó i d'Aloi
 Retrat aparegut a La Ilustració Catalana  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Narciso Carbó y Aloy 1826 Barcelona |
| Mort | 1890 (63/64 anys) Barcelona |
| President Ateneu Barcelonès | |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | Metge |
| Membre de | |
Premis
| |
Narcís Carbó i d'Aloi (Barcelona, 19 de gener de 1826 - 4 de novembre de 1890), fou un metge, catedràtic de la Universitat de Barcelona.
Era fill del general liberal Jaume Carbó. De jove va seguir la línia professional del seu pare i va iniciar la carrera militar fins a arribar al grau de sotstinent, obtingut per un acte heroic durant la segona guerra carlina.[1]
Decideix abandonar les armes i estudia Medicina a Madrid, i Filosofia i Lletres abans de 1850.[1]
Una malaltia l'obliga a establir-se a Mataró el 1851, on va fundar i presidir l'Ateneu Obrer i on va haver d'afrontar una epidèmia de còlera, en la qual va perdre la seva primera dona.[1]
Va tornar a Barcelona el 1855 on va guanyar les oposicions de la Universitat de Barcelona per a ocupar les places, com a substitut, de Física i Química mèdiques, i Toxicologia i Medicina Legal, una activitat docent que va exercir fins l 1858. Posteriorment, va donar classes d'Higiene pública i privada fins al 1864. A partir d'aquesta data, fa un pas més i obté la càtedra de Terapèutica, Matèria mèdica i Art de receptar.[2]
El 1856 va entrar per oposició a l'Acadèmia Nacional de Medicina i Cirurgia i a l'Acadèmia de Ciències i Arts, una institució que va presidir el 1866.[2] El 1867 va presidir l'Institut Mèdic.
El 1869, i només durant un any, va ser vocal de la junta de la Casa de Maternitat i Expòsits. El 1870 s'ha d'enfrontar a una altra epidèmia, en aquest cas la febre groga a Barcelona, quan va ser nomenat vocal de la Junta de Sanitat. Durant aquest episodi va fer investigacions microbiològiques de les aigües i dels fetges dels difunts per estudiar el funcionament de la malaltia. Aquest activitat va ser la base d'un treball sobre l'epidèmia publicat per l'Acadèmia Nacional de Medicina i Cirurgia i li va valdra la concessió de la creu de la Beneficència de segona classe concedida pel govern.[2]
Entre 1872 i 1874 va presidir la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País i entre 1877 i 1881, l'Acadèmia Medico-farmacèutica. L'any 1877 va pronunciar diverses conferències a l'Ateneu Barcelonès sobre profilaxi,[2] i l'any següent, 1878, va ocupar per primer cop la presidència de la institució. Va fixar-se com a objectiu superar la crisi social i tornar la institució al primer pla ciutadà. En paraules seves: "el nostre Ateneu pot considerar-se com una col·lectivitat intel·lectual, amb vida pròpia, amb tendències i aspiracions dirigides a influir en les idees dels seus conciutadans". Tot i les seves aportacions, les tensions amb sectors més retrògrades van continuar fins al seu relleu per Joan Sol i Ortega el 1879.[3]
El 1887-1888 va tornar a ser nomenat president de l'Ateneu on mira de desplegar la seva visió d'un positivisme etnicista, i explicar les diferències entre Catalunya i Castella. Convençut que les diferències i les tensions territorials eren fruit de les diferències entre dues races, proposa la cultura i els vincles de la civilització com a solució per a una millor unió.[4]
Va publicar diverses monografies sobre temes mèdics i un «Catálogo general de las aguas minero-medicinales de España y del Extranjero», (castellà) (1889).
Va rebre múltiples condecoracions, com la de Comanador, de la Reial Orde de Carles III i l'Orde d'Isabel la Catòlica.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Roquer, 20-09-1881, p. 355.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Roquer, 20-09-1881, p. 358.
- ↑ Gomez, 2006, p. 141.
- ↑ Gomez, 2006, p. 144.
- ↑ «esquela». La Vanguardia, 08-11-1890, pàg. 1 [Consulta: 3 octubre 2014].
Bibliografia
- Bartomeu, Robert. Necrología del Dr. D. Narciso Carbó y Aloy (en castellà), 1898 [Consulta: 3 octubre 2014].
- Gomez, Paquita [et al.].. «Els discursos presidencials». A: L'Ateneu i Barcelona : 1 segle i 1/2 d'acció cultural. Barcelona: Diputació de Barcelona : RBA-La Magrana, 2006. ISBN 8478718311.
- Roquer, Joan de Déu «Don Narcis Carbó d'Aloy». La Ilustració Catalana, núm. 44, 20-09-1881 [Consulta: 3 octubre 2014].
Enllaços externs
- «Narcís Carbó i d'Aloi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Narcís Carbó i d'Aloy | Galeria de Metges Catalans
