Oca garsera

Infotaula d'ésser viuOca garsera
Anseranas semipalmata Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes128 g (pes al naixement) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura155 cm i 145 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries7,4 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou28 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22679732 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAnseriformes
FamíliaAnseranatidae
GènereAnseranas
EspècieAnseranas semipalmata Modifica el valor a Wikidata
(Latham, 1798)
Tipus taxonòmicAnseranas Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
ProtònimAnas semipalmata Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Endèmic de

L'oca garsera (Anseranas semipalmata) és un ocell aquàtic atípic dins l'ordre dels Anseriformes, i única espècie de la família dels Anseranàtids (Anseranatidae).[1][2]

Distribució

És una au principalment sedentària que viu al Nord d'Austràlia i a la sabana del Sud de Nova Guinea.

Han sofert una disminució de les seves poblacions a causa de la importància per als aborígens com a font d'aliment estacional i caça recreativa.[3]

Descripció

Són aus inconfusibles, amb un plomatge contrastat blanc i negre i unes potes grogues. Els peus estan palmats, únicament de manera parcial, malgrat que busquen el seu aliment, tant a l'aigua com a terra. Es tracta d'un gran ocell, amb una llargària de 75 – 85 cm. Coll llarg, típic dels cignes i oques. Els adults desenvolupen un bony a la part superior del cap, més aparent en el mascle. Els mascles són majors que les femelles.[4]

A diferència de les autèntiques oques la muda de la ploma es fa de manera gradual i no hi ha un període en què no puguin volar.

Entre els joves, les plomes negres de l'adult són brunes.

Taxonomia

Aquesta espècie es classifica a l'ordre Anseriformes. Malgrat que el seu bec té l'estructura típica dels membres de l'ordre, es considera diferent de tots els altres membres, tant els Anhimidae com els Anatidae, de manera que actualment és situat a la família monotípica Anseranatidae. Alguns autors l'han considerat una subfamília: els Anseranatins (Anseranatinae), dins la família dels anàtids (anatidae).

Referències

  1. IUCN «Anseranas semipalmata» (en anglès). BirdLife International: The IUCN Red List of Threatened Species 2016, 01-10-2016. DOI: 10.2305/iucn.uk.2016-3.rlts.t22679732a92826979.en.
  2. Winkler, David W.; Billerman, Shawn M.; Lovette, Irby J. «Magpie Goose (Anseranatidae), version 1.0» (en anglès). Birds of the World. Cornell Lab of Ornithology, 2020. DOI: 10.2173/bow.ansera1.01species_shared.bow.project_name. ISSN: 2771-3105.
  3. Whitehead, P. J.; Bayliss, P.; Fox, R. E. «Recreational Waterfowl Hunting Activity and Harvests in Northern-Territory, Australia» (en anglès). Wildlife Research, 15, 6, 1988, pàg. 625–631. DOI: 10.1071/wr9880625. ISSN: 1448-5494.
  4. Livezey, Bradley C. «A Phylogenetic Analysis of Recent Anseriform Genera Using Morphological Characters». The Auk, 103, 4, 01-10-1986, pàg. 737–754. DOI: 10.1093/auk/103.4.737. ISSN: 0004-8038.


  • Vegeu aquesta plantilla
Ocells (classe: Aves)
  • Síntesi
Anatomia
Comportament
Evolució
Ocells fòssils
Interacció humans
Llistes
  • Famílies i ordres
  • Gèneres
  • Glossari
  • Poblacions
  • Regions
  • Ocells extints
  • Espècies del quaternari
  • Ocells cèlebres
    • Individuals
    • Ficció
Neornithes
Palaeognathae
  • Struthioniformes (Struthio)
  • Rheiformes (Rhea)
  • Tinamiformes (tinamous)
  • Apterygiformes (kiwis)
  • Casuariformes (emus i casuaris)
Neognathae
Galloanserae
(gallina)
Anseriformes
(anàtides)
Anatidae
(ànecs)
Anhimidae
Anseranatidae
  • Anatalavis
  • Oca garsera
Gal·liformes
(ocells de caça)
Cracidae
Megapodidae
Numididae
Odontophoridae
Phasianidae
Neoaves
Columbea
Columbimorphae
  • Columbiformes (coloms i tòrtores)
  • Mesitornithiformes (mesites)
  • Pterocliformes (pterocles)
Mirandornithes
  • Phoenicopteriformes (flamencs)
  • Podicipediformes (cabussons)
Passerea
Otidimorphae
  • Cuculiformes (cucuts)
  • Musophagiformes (turacs)
  • Otidiformes (piocs)
Strisores
Opisthocomiformes
  • Opisthocomiformes (hoatzin)
Cursorimorphae
  • Charadriiformes (gavines, xatracs i àlcids)
  • Gruïformes (grues i relacionats)
Phaethontimorphae
  • Phaethontiformes (ocells dels tròpics)
  • Eurypygiformes (kagú i ocell sol)
Aequornithes
  • Gaviiformes (colimbs)
  • Sphenisciformes (pingüins)
  • Procellariiformes (albatros i petrells)
  • Ciconiiformes (cigonyes)
  • Suliformes (corbs marins i relacionats)
  • Pelecaniformes (pelicans i relacionats)
Australaves
  • Cariamiformes (sarians i relacionats)
  • Falconiformes (falcons i relacionats)
  • Psittaciformes (lloros)
  • Passeriformes (moixons)
Afroaves
  • Cathartiformes (voltors del Nou Món i còndors)
  • Accipitriformes (àguiles i falcons)
  • Strigiformes (òlives i mussols)
  • Coliiformes (colius i urocolius)
  • Trogoniformes (trogons i quetzals)
  • Leptosomiformes (curols)
  • Bucerotiformes (calaus)
  • Coraciiformes (gaig blau i coràcids)
  • Piciformes (pitgrocs i relacionats)
  • Categoria
  • Commons page Commonscat
  • WikiProject Viquiprojecte
Bases de dades taxonòmiques
ADW AviBase BOLD BirdLife COL EB EOL FW GBIF IN ITIS NCBI OBIS OTL TSA Xeno-canto