Ononis cristata
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Trifolieae |
| Gènere | Ononis |
| Espècie | Ononis cristata Mill., 1768 |
Ononis cristata és una espècie botànica de la família de les lleguminoses.
Descripció
Planta vivaç de flors roses, que forma gespes denses. És quasi un arbust nan, de rametes intricades i teses, amb fulles dividides en tres folíols oblongs, dentats, aspres i pelosos. Les flors tenen una corol·la rosada vermellosa cridanera, són solitàries, amb cuetes primes, i donen fruits rabassuts d'una mica més d'1 cm.[1]
Distribució i hàbitat
A la Mediterrània occidental, al massís de Mont Cenis entre els Alps de Savoia i el Piemont; a Itàlia als Apenins. A la península Ibèrica als Pirineus orientals i en algunes altres muntanyes fins a arribar a serra Nevada. Al Marroc al Rif, Atles Mitjà, Alt Atles, Anti-Atles. Creix sobre substrats calcaris i silícis entre 1.600 i 3.600 m. En codolars i lleres. Bona planta farratgera. Bioclima subhumit-humit, variant bioclimàtica fresca-extremadament fresca, pis de vegetació mesomediterrani-oromediterrani.[2]
Taxonomia
Ononis cristata va ser descrita i publicada per Philip Miller en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition no. 9, 1768.[3]
Ononis: nom genèric que deriva del nom grec clàssic utilitzat per Plini el Vell per a Ononis repens, una de les diverses plantes del vell món, que té tiges llenyoses, flors axil·lars de color rosa o porpra, i fulles trifoliades amb folíols dentats.[4]
cristata: epítet llatí que significa 'amb cresta'.[5]
- Sinonímia
Vegeu també
Referències
- ↑ García Guardia, G. Flores Silvestres de Andalucía. Alcorcón:Rueda, 1988. ISBN 84-7207-049-2.
- ↑ Benabid, A. Flore et écosystèmes du Maroc. Paris:Ibis, 2000. ISBN 2-910728-13-7.
- ↑ «Ononis cristata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 4 maig 2015].
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Ononis cristata». The Plant List. [Consulta: 4 maig 2015].
- ↑ «Ononis cristata». International Legume Database & Information Service. Arxivat de l'original el 10 de març de 2016. [Consulta: 4 maig 2015].
Bibliografia
- Greuter, W. et al. (Eds.) (1989) Med-Checklist Vol. 4 (published).
- Heywood, V.H. & Ball, P.W. (1968). Leguminosae. In: Flora Europaea Vol. 2. ed. Tutin, T.G. et al.
- Miller, P. (1768) Gard. Dict. ed. 8, no. 9.
- Quezel, P. & Santa, S. (1962) Nouvelle flore de l'Algerie et donis regions desertiq. merid. 1.
