Pioneer 2
  | |||||||
| Tipus de missió | sonda espacial i entitat desapareguda | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Operador |  NASA | ||||||
| NSSDCA ID | PION2 | ||||||
| Propietats de la nau | |||||||
| Fabricant | TRW Inc | ||||||
| Massa | enlairament: 39,6 kg | ||||||
| Inici de la missió | |||||||
| |||||||
| Vehicle de llançament | Thor Able I (en)  Thor-Able | ||||||
| Fi de la missió | |||||||
| Motiu de pèrdua | reentrada incontrolada error de llançament | ||||||
Activitat orbital
| |||||||
Programa Pioneer ← Pioneer 1 Pioneer 3 → | |||||||
La Pioneer 2 (també anomenada Thor-Able 3 o Pioneer II)[1] fou la tercera nau espacial del programa Pioneer, llançada el 8 de novembre de 1958 amb la missió d'estudiar l'espai interplanetari entre la Lluna i la Terra. Poc després del seu llançament, la tercera etapa del coet llançador se separà correctament però no aconseguí encendre's, de forma que la Pioneer 2 no pogué assolir la prevista òrbita lunar.[2] En lloc d'això entrà en una trajectòria balística que la dugué a una distància de la Terra de només 1.550 km, abans de reentrar a l'atmosfera i destruir-se. Durant el breu vol la sonda obtingué proves que la radiació és més intensa i energètica a la regió equatorial de la Terra.[3]
Disseny de la sonda
La Pioneer II era gairebé idèntica a la Pioneer 1. Consistia en un curt cilindre completat per una secció cònica a cada extrem. El cilindre tenia un diàmetre de 74 cm i la llargada entre els extrems del cons era de 76 cm. A la part posterior del con inferior tenia un petit coet de propel·lent sòlid d'11 kg. A l'extrem del con superior disposava de vuit petits impulsors per a correccions de velocitat i una antena dipolar. La massa total era de 39,5 kg.[3][4]
L'instrumental científic consistia en un sistema de televisió, un comptador proporcional i una cambra d'ionització per a mesurar els nivells de radiació, un conjunt diafragma-micròfon per a detectar micrometeorits, un magnetòmetre amb sensibilitat de 5 microgauss i diverses resistències variables d'ús intern. La font d'alimentació elèctrica eren unes bateries de níquel-cadmi per a la ignició dels coets, unes bateries de plata per al sistema de televisió i unes bateries de mercuri per a la resta de circuits.[3][4]
Referències
- ↑ «In Depth | Pioneer 1». NASA Science: Missions – Pioneer 2. [Consulta: 20 febrer 2021].
- ↑ 1958 NASA/USAF Space Probes (ABLE-1) Final Report: Volume 1. Summary. Space Technology Laboratories. 1959-02-18. Arxivat de l'original el 2021-10-19.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «NASA - NSSDCA - Spacecraft - Details». [Consulta: 18 agost 2023].
- ↑ 4,0 4,1 1958 NASA/USAF Space Probe (ABLE-1) Final Report: Volume 2. Payload and Experiments. Space Technology Laboratories. 1959-02-18. Arxivat de l'original el 2022-04-12.
Enllaços externs
- Arxiu de missions de la NASA: Pioneer 2 Arxivat 2007-11-11 a Wayback Machine.. (anglès)
Pioneer 0 · Pioneer 1 · Pioneer 2 · Pioneer 3 · Pioneer 4 · Pioneer P-1 (W) · Pioneer P-3 (X) · Pioneer P-30 (Y) · Pioneer P-31 (Z) · Pioneer 5 (P-2) · Pioneer 6 · Pioneer 7 · Pioneer 8 · Pioneer 9 · Pioneer 10 · Pioneer 11 · Pioneer H · Pioneer Venus |  | |
← 1957 · Llançaments orbitals el 1958 · 1959 → | |
|---|---|
Explorer 1 | Vanguard 6.5in Satellite 2 | Explorer 2 | Vanguard 1 | Explorer 3 | ISZ D-1 No.1 | Vanguard 20in X-ray 1 | Spútnik 3 | Vanguard 20in Lyman-Alpha 1 | Vanguard 20in Lyman-Alpha 2 | Pilot-1 | Explorer 4 | Pilot-2 | Pioneer | Pilot-3 | Explorer 5 | Pilot-4 | Pilot-5 | Pilot-6 | Luna E-1 No.1 | Vanguard 20in Cloud Cover 1 | Pioneer 1 | Luna E-1 No.2 | Beacon | Pioneer 2 | Luna E-1 No.3 | Pioneer 3 | SCORE | |
Les càrregues són separades per símbols en forma de bales ( · ), els llançaments per símbols en forma de canonades ( | ). Els vols tripulats s'indiquen en negreta. Els vols sense catalogar i llançaments fallits apareixen en cursiva. Les càrregues implementades des d'una altra nau espacial s'indiquen entre parèntesis. |
