Prunus africana

Infotaula d'ésser viuPrunus africana Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deescorça de Prunus africana Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Vulnerable
UICN33631 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
TribuAmygdaleae
GènerePrunus
EspèciePrunus africana Modifica el valor a Wikidata
Kalkman, 1965
Nomenclatura
BasiònimPygeum africanum Modifica el valor a Wikidata

Prunus africana (= Pygeum africanum Hook. F) és un arbre natiu de les regions muntanyoses de l'Àfrica subsahariana i les illes de Madagascar, Santo Tomé, Fernando Po i Gran Comores que creix entre els 900-3.400 metres d'altitud. L'arbre fa entre 10 i 25 metres d'alt, és de capçada oberta i amb freqüència força ramificada. Requereix un clima humit d'entre 900 i 3400 mm de precipitació anual, i és moderadament tolerant a les gelades.[1][2][3][4][5][6]

L'escorça de l'arbre és de color marró a negrós, ondulada o amb fissures i escates d'un característic patró rectangular. Les fulles són alternes, simples, llargues (8-20 cm.), el·líptiques, glabres i de color verd fosc per sobre, i més pàl·lid per sota i amb els marges lleugerament serrats. El pecíol és de color rosa o vermell. Les flors són andrògines, de 3 a 8 cm., de color blanc-verdós, amb 10-20 estams, entomófil·les, i s'agrupen en raïms axil·lars. Floreix d'octubre a maig. El fruit és de color vermell a marró, de 7-13 mm i més ample que llarg.

Ecologia

Igual que les altres espècies del gènere Prunus, aquest tàxon té nectaris extraflorals que proporcionen defensa enfront dels insectes herbívors mitjançant una font alternativa de nutrients a canvi de la protecció del fullatge.

El gust del fruit és molt amargant per ser d'interès per l'home, però, és una font d'alimentació per a molts animals que, posteriorment, sembren les llavors. Els informes de Dian Fossey dels goril·les de muntanya ja parlen sobre aquest fet[7]

Usos medicinals

L'extracte de Pygeum, un remei a base de plantes a partir de l'escorça de Prunus africana, s'utilitza de manera molt eficaç per tractar la hiperplàsia benigna de pròstata (HPB).[8] La recol·lecció massiva d'escorça madura per aquest propòsit, s'ha traduït en que l'espècie està en perill d'extinció, degut a recol·leccions extensives impulsades per l'alt preu al mercat del quilo d'escorça. A la dècada dels 90 es va estimar que 35.000 arbres patien anualment greus estralls degut a l'aprofitament d'aquesta escorça. Actualment, la creixent demanda de l'escorça ha portat al cultiu de l'arbre pels seus usos medicinals.[4]

Nomenclatura

Malgrat que durant molt d'anys s'ha conegut aquesta planta amb el nom de Pygeum africanum, el 1965 Cornelis Kalkman va moure el gènere Pygeum a Prunus.[9] No obstant això, un recent estudi assenyala que no està clara aquesta adscripció i que les seves relacions amb Prunus encara no s'han provat des del punt de vista moleculars.[10]

Referències

  1. U. S. Department of Agriculture (USDA). «Prunus africana (Hook. f.) Kalkman» (html). Germplasm Resources Information Network (GRIN) Taxonomy for Plants. Arxivat de l'original el 2012-10-10. [Consulta: 2 abril 2009].
  2. U. S. Department of Agriculture (USDA). «Pygeum africanum Hook. f.» (html). Germplasm Resources Information Network (GRIN) Taxonomy for Plants. Arxivat de l'original el 2012-10-10. [Consulta: 2 abril 2009].
  3. Dharani, Najma. Field Guide to Common Trees and Shrubs of East Africa. New Holland, 2002, pag. 150. ISBN 1-86872-640-1.  Previewable Google Books.
  4. 4,0 4,1 Cunningham, A.B.; Mbenkum, F.T. «Sustainability of harvesting Prunus africana bark in Cameroon: A medicinal plant in international trade» (pdf). People and Plants working papers. Division of Ecological Sciences, UNESCO, maig 1993. Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 2 abril 2009].
  5. World Health Organization, Inc. NetLibrary. WHO Monographs on Selected Medicinal Plants: Volume 2. Geneva: World Health Organization, 2002, pàg. 246. ISBN 92-4-154537-2.  Previewable Google Books.
  6. Nonjinge, Siyabulela. «Prunus africana (Hook. f.) Kalkman» (html). PlantZAfrica.com. South African National Biodiversity Institute, octubre 2006. Arxivat de l'original el 2012-09-08. [Consulta: 2 abril 2009].
  7. Fossey, Dian. Gorillas in the Mist. Houghton Mifflin Books, 2000, page 146. ISBN 0-618-08360-X. 
  8. Medicinal plants on verge of extinction - environment - 10 January 2009 - New Scientist
  9. Kalkman, Cornelis «The Old World Species of Prunus subg. Laurocerasus including those formerly referred to as Pygeum». Blumea, 13, pàg. 1–115. The specification is Blumea 13:33.
  10. Bortiri, Esteban; Oh, Sang-Hun; Gao, Fang-You; Potter, Dan «The Phylogenetic Utility Of Nucleotide Sequences Of SORBITOL 6-PHOSPHATE DEHYDROGENASE In Prunus (Rosaceae)». American Journal of Botany, 89, 11, 2002, pàg. 1697–1708. Arxivat de l'original el 2007-10-25. DOI: 10.3732/ajb.89.10.1697 [Consulta: 2 abril 2009].

Bibliografia

  • Hall, J.B.; Sinclair, Fergus L; O'Brien, Eileen M.. Prunus Africana - A Monograph. Bangor: University of Wales, 2000. ISBN 1-84220-048-8. 

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  • WWF. «Prunus africana» (pdf). Arxivat de l'original el 2006-09-25. [Consulta: 2 abril 2009].
Bases de dades taxonòmiques
APD BOLD COL EOL GBIF GRIN IN IPNI ITIS NCBI OTL Plantlist PWO Species+ Tropicos WFO