Regne grec de Bactriana
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Capital | Balkh Alexandria d'Oxiana  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 7.000.000 | ||||
| Llengua utilitzada | llengües iràniques orientals | ||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 250 aC | ||||
| Dissolució | 125 aC | ||||
El regne grec de Bactriana fou un estat instal·lat a Bactriana i Sogdiana al nord de l'actual Afganistan i part de l'Àsia central vers el 250 aC fins al 125 aC. Al seu costat, el regne grec de l'Índia es va establir vers el 180 aC i va durar fins vers l'any 10.
Independència de l'Imperi Selèucida (vers 245 aC)
El governador selèucida de Bactriana, Sogdiana i Margiana, Diòdot, es va independitzar dels selèucides vers el 245 aC, durant el regnat d'Antíoc II Theós que es trobava en guerra amb Egipte. Va consolidar el seu poder i es va estendre territorialment cap a l'est (l'Índia) i l'oest (Ariana). Les ciutats principals foren Bactra, Darapsa i després Eucratídia (del nom del seu governant el rei Eucràtides).
Gairebé al mateix temps, el sàtrapa de Pàrtia, Andràgores, que s'havia proclamat també rei, fou enderrocat per Arsaces I, rei dels parts que es va apoderar de Pèrsia tallant el contacte dels bactrians amb els grecs occidentals de l'Imperi.
A Diòdot el va succeir el seu fill Diòdot II, que es va aliar als parts en contra de Seleuc II Cal·línic
La dinastia Eutidèmida (230 aC)
Eutidem de Magnèsia, probablement sàtrapa de Sogdiana, va enderrocar Diòdot II vers el 230 aC i va iniciar una nova dinastia. Els seus dominis arribaven a Alexandria Ultima.
Conflicte amb l'Imperi Selèucida i l'Imperi Part
Antíoc III el gran va atacar Bactriana vers el 210 aC amb 10000 cavallers i va guanyar la batalla d'Arios (Hari Rud) però Eutidem va resistir un setge de dos anys a Bactra fins que Antíoc va decidir reconèixer-lo com a sobirà i va casar a un filla seva amb el fill del rei, Demetri (després Demetri I de Bactriana).
Després de la sortida dels selèucides, el regne de Bactriana va iniciar la seva expansió a zones del nord-est d'Iran fins a Pàrtia, que probablement foren les satrapies de Tapúria i Traxiane.
Cultura grega a Bactriana
Els grecs de Bactriana van mantenir els contactes amb el món hel·lènic del Mediterrani i amb l'Índia. Les ciutats principals, com Ai-Khanum (potser Alexandria de l'Oxus) o Bactra (Balkh) tenien una forta cultura hel·lenística. El 145 aC Bactra fou incendiada per una invasió dels nòmades i no fou restaurada. S'han trobat moltes restes de cultura hel·lenística, com algun gimnàs, cases de tipus grec amb columnes i patis, columnes corínties i escultures. El regne va desplaçar el seu centre cap a l'Índia.
Expansió
Contactes amb Àsia Oriental i Central i amb Xina
Eutidem des d'Alexandria Ultima va dirigir probablement expedicions cap a Kaixgar i Urumchi el que va portar als primers contactes amb la Xina vers el 220 aC. Al nord de Tien Shan s'han trobat estàtues gregues i s'han detectes influències gregues en l'art Han. Els bactrians del seu costat van fabricar monedes de níquel-crom, que només eren conegudes pels xinesos. L'explorador xinès Zhang Qian va visitar Bactriana el 126 aC i va informar de la presència de productes xinesos als mercats. Missions xineses foren enviades a la zona obrint la Ruta de la Seda a finals del segle ii aC.
Contactes amb Índia (250–180 aC)
L'emperador Chandragupta, de la dinastia Maurya havia reconquerit el nord-oest de l'Índia després de la mort d'Alexandre, però des de llavors hi va haver freqüents contactes i matrimonis mixtes amb els grecs. Els reis maurya tenien ambaixadors grecs a la seva cort. El net de Chandragupta, Asoka, es va convertir al budisme que va intentar estendre cap a Bactriana vers el 250 aC. Els edictes d'Asoka esmenten els reis grecs occidentals. La població grega es va convertir al budisme en els següents anys, i alguns van ser monjos budistes. Climent d'Alexandria que va ser a Bactriana al segle ii reconeix la influència budista.
Expansió cap a l'Índia (després del 180 aC)
Demetri I de Bactriana, fill d'Eutidem, va iniciar l'expansió cap a l'Índia vers el 180 aC, després de la desaparició del regne dels Maurya que havia estat eliminat per la dinastia Sunga. Demetri hauria arribat fins a Pataliputra (moderna Patna). L'expansió es va completar en uns cinc anys i va portar a l'establiment del Regne Indogrec, que fou de religió budista. Entre els seus reis cal destacar a Menandre I.
Usurpació d'Eucràtides
A Bactriana el general Eucràtides, potser un general de Demetri de Bactriana o un cap que tenia el suport selèucida, va enderrocar la dinastia eutidemida vers el 170 aC probablement destronant a Antímac I i Antímac II. La branca índia va intentar recuperar el control. Un rei de la branca índia, Demetri, probablement Demetri II, va anar a Bactriana amb 60000 homes però aparentment fou derrotat i mort i Eucràtides es va apoderar de part del regne indogrec. Va fer una campanya al nord-oest de l'Índia i va governar un extens domini probablement fins al riu Jhelum al Panjab, però finalment fou rebutjat pel rei indogrec Menandre I que va aconseguir reunificar el regne. Justí explica que Eucràtides fou mort al camp de batalla junt amb el seu fill associat al tron, que podria ser Eucràtides II o Heliocles I.
Derrota contra els parts
Al mateix temps, a l'occident del regne, Eucràtides fou derrotat pel rei part Mitridates I de Pàrtia el Gran, probablement aliat als prínceps eutidemides. Mitridates I es va apoderar dels territoris a l'oest del riu Àrios (la Tapúria i la Traxiane). El 141 aC els grecobactrians es van aliar al rei selèucida Demetri II Nicàtor en contra dels parts. L'historiador Orosi explica que Mitridates I de Pàrtia va poder ocupar cap al final del seu regnat, les regions entre el riu Indus i el riu Hidaspes (vers 138 aC), però a la seva mort el 136 aC aquestes conquestes es van perdre.
Heliocles I al final del seu regnat fou derrotat per l'oest i per l'est i les invasions nòmades pel nord van acabar amb el regne.
Invasions nòmades
Expansió Yuezhi (vers 162 aC)
Segons les cròniques Han, després d'una gran derrota dels Hsiung Nu (Huns), els nòmades Yuezhi van emigrar cap a la conca del Tarim, a l'oest, i van creuar el que les cròniques anomenen la civilització urbana de Ta Yuan que podrien ser les ciutats gregues de la Vall de Ferghana i es van establir al nord de l'Oxus en els moderns Uzbekistan i Kazakhstan, al nord dels territoris grecs. La civilització urbana Ta Yuan va romandre poderosa i va mantenir contactes amb Xina des del 130 aC. L'ocupació dels Yuezhi de les terres al nord de l'Oxus s'hauria produït durant el regnat d'Eucràtides, que estava ocupat a l'Índia contra la branca indogrega.
Escites (vers 140 aC)
Vers el 140 aC els escites orientals o saces (sacae) també saka, van emigrar al sud, pressionats pels Yuezhi, i van entrar a Pàrtia i Bactriana. La invasió a Pàrtia està millor documentada i se sap que van atacar Merw, Hecatòmpolis i Ecbàtana. El rei Fraates II de Pàrtia (136-127 aC), fill de Mitridates I, va ser derrotat tot i l'ajut de forces mercenàries gregues al seu servei després de la derrota d'Antíoc VII Sidetes (o Evergetes, 138 aC-129 aC), i va morir en la lluita (127 aC). El seu oncle i successor Artaban II de Pàrtia (127-124 aC) fou mort en lluita contra la tribu escita dels tocaris. La invasió a Bactriana és menys coneguda i testimoniada només per restes arqueològiques: la destrucció de la ciutat d'Ai Khanum està datada en aquesta època. Els escites es van desplaçar a l'est i al sud per l'Afganistan i l'Índia. Un establiment escita s'ha trobat a Tillia Tepe al nord-oest de l'Afganistan.
Segona onada dels Yuezhi (120 aC)
Quan el xinès Zhang Qian va visitar els dominis dels Yuezhi el 126 aC intentant obtenir la seva aliança contra els Hsiung Nu, els va trobar establerts tant al nord de l'Oxus com al sud del mateix riu, és a dir per tota Bactriana. Diu que tenien una força considerable d'entre cent mil i dos-cents mil guerrers a cavall, amb arcs. El mateix viatger explica que havien ocupat el país de Dàxia (Bactriana) i s'havien apoderat de la cort del rei del país al nord del riu Gui (Oxus) i afegeix que tot el país estava sota el seu jou i que no tenia un sol rei sinó molts petits caps de les ciutats, i el poble no volia la guerra però era hàbil al comerç. La capital l'anomena Lanshi (equivalent a Bactra), on diu que hi havia un gran mercat.
Vers el 120 aC les invasions des del nord dels Wusun ven empènyer als Yuezhi i aquests als escites que es van desplaçar cap a l'Índia (Indoescites). Les fonts clàssiques també fan esment d'aquestes invasions.
El rei Heliocles va abandonar Bactriana i va establir la seva capital a la Vall de Kabul des on va governar sobre la part índia dels seus territoris. Fou el darrer rei grec de Bactriana, però alguns dels seus descendents van dominar encara un territori més enllà de l'Hindú Kush (Paropamisades), formant la part occidental del Regne Indo-grec. El darrer d'aquests reis fou Hermes o Hermaeos que va governar fins vers el 70 aC, quan el seu territori fou envaït una altra vegada pels Yuezhi que van dominar la regió, subsistint els grecs encara al Panjab fins a l'any 10 (dC).
Els Yuezhi van romandre a Bactriana per més d'un segle i es van hel·lenitzar parcialment doncs van adoptar l'alfabet grec per escriure la seva llengua, i les seves monedes van seguir l'estil de les monedes grecobactrianes i foren escrites en grec. Vers el 12 aC van emigrar cap al nord de l'Índia on van establir l'Imperi Kushana.
Regnes i reis
Moltes de les dates, territoris i relacions entre els reis estan basades en la numismàtica i algunes fonts clàssiques. La llista de reis que segueix està basada en la més moderna i extensiva anàlisi feta per Osmund Bopearachchi (Monnaies Gréco-Bactriennes et Indo-Grecques, Catalogue Raisonné, 1991).
Dinastia de Diòdot
Va governar a Bactriana, Sogdiana, la Vall de Fergana i Aracòsia:
- Diòdot I de Bactriana vers 250 aC-240 aC
- Diòdot II de Bactriana vers 240 aC-225 aC, fill de l'anterior
- Antíoc Nicàtor de Bactriana, vers 225 aC existència incerta
Dinastia d'Eutidem
Va governar sobre Bactriana, Sogdiana, la Vall de Fergana i Aracòsia.
- Eutidem I vers 223 aC- 200 aC, va enderrocar a Diòdot II.
- Demetri I vers 200-170 aC, fundador del regne Indogrec, fill d'Eutidem (es va establir a l'Índia i va fundar el Regne Indogrec deixant el govern del Regne grec de Bactriana al seu fill)
- Eutidem II vers 180-170 aC, Probablement fill de Demetri
- Antímac I de Bactriana vers 170-165 aC, germà de Demetri I, oncle d'Eutidem II.
Dinastia d'Eucràtides
Va governar a Bactriana i Sogdiana
- Eucràtides I de Bactriana vers 170 aC-145 aC, enderrocà a Antímac
- Plató de Bactriana corregent vers 166 aC
- Eucràtides II de Bactriana vers 145-140 aC
- Helíocles I de Bactriana vers 145 aC-130 aC. Fou el darrer rei i el país fou ocupat pels Yuezhi. Altres fonts situen abans d'ell a Sòter de Bactriana.
Branca dels Paropamisades
El govern de Paropamisades, Aracòsia, Gandhara, i el Panjab va passar a Pantaleó, probable germà de Demetri I de Bactriana.
- Pantaleó de Bactriana, vers 180 aC
- Agàtocles de Bactriana, vers 180-170 aC possible germà
- Apol·lòdot I de Bactriana, vers 170 aC-160 aC, possible germà
- Antímac II Niceforos de Bactriana (o Antímac II Teos), vers 160 aC-155 aC
- Demetri II de Bactriana, vers 155-150 aC estableix el Regne Indogrec
Es restableix una branca vers el 135 aC
- Zoilos I de Bactriana vers 135 aC-120 aC
- Lísies de Bactriana vers 120 aC-110 aC
- Antialcides de Bactriana vers 110 aC-100 aC
- Polixen de Bactriana vers 100 aC
- Diomedes de Bactriana vers 95 aC-90 aC
- Teòfil de Bactriana vers 90 aC
- Nícies de Bactriana vers 90 aC-85 aC
- Hermeu de Bactriana vers 90 aC-70 aC
Regne Indogrec
- Menandre I Indogrec vers 150 aC-135 aC
- Agatoclea, reina mare, regent per Estrató I Indogrec (fill d'Agatocleia i Menandre), vers 135 aC-125 aC
- Estrató I, vers 125 aC - 110 aC
- Helíocles II, vers 110 aC - 100 aC
- Demetri III Anicet, vers 100 aC
Reis a Ghandara
- Filoxè Indogrec, vers 100 aC-95 aC. Vers el 95 aC només governaven a Aracòsia i Gandhara
- Amintes Indogrec vers 95 aC - 90 aC
- Peucolau vers 90 aC
- Menandre II el just (Dikaios) vers 90 aC - 85 aC
- Arquebi 90 aC - 80 aC (domina el Panjab occidental)
- Maues, Indoescita, vers 80 aC
- Tèlef Evèrgetes vers 75 aC - 70 aC
Branca del Panjab Occidental
Branca establerta vers 95 aC
- Epandre, vers 95 aC- 90 aC
- Arquebi, vers 90 aC - 80 aC
- Maues, Indoescita. vers 80 aC
- Trasó Indogrec, vers 80 aC
- Artemidoros, vers 80 aC
- Apol·lòdot II, vers 80 aC - 65 aC (incorpora el Panjab oriental)
- Hipòstrat Soter, vers 65 aC - 57 aC enderrocat pel rei Indoescita Azes I.
- Azes I vers 57 aC
Branca del Panjab Oriental
Establerta en territoris conquerits vers el 80 aC
- Apol·lòdot II vers 80 aC - 65 aC (del Panjab occidental)
- Dionís Soter vers 65 aC - 55 aC
- Zoilos II vers 55 aC - 35 aC
- Apol·lòfanes vers 35 aC-25 aC
- Estrató II vers 25 aC - 10 dC
- Rajuvula, rei Indoescita vers 10
Mapes històrics
Mapes de Bactriana previs a l'establiment del regne grec
-
Bactriana aquemènida -
Bactriana a la mort d'Alexandre el Gran 323 aC -
Bactriana selèucida 300-249 aC
Mapes del regne de Bactriana segons la reconstrucció de W. Tarn
-
Bactriana 249-238 aC -
Bactriana 238-228 aC -
Bactriana 228-226 aC -
Bactriana 226-223 aC -
Bactriana 223-214 aC -
Bactriana 214-212 aC -
Bactriana 212-204 aC -
Bactriana 204-201 aC -
Bactriana 201-197 aC -
Bactriana 197-192 aC -
Bactriana 192-191 aC -
Bactriana 191-189 aC -
Bactriana 189-188 aC -
Bactriana 188-185 aC -
Bactriana 185-180 aC -
Bactriana 180-170 aC -
Bactriana 170-160 aC -
Bactriana 160-150 aC -
Bactriana 150-140 aC -
Bactriana 140-130 aC -
Bactriana 130-120 aC -
Bactriana 120-100 aC -
Bactriana 100-87 aC -
Bactriana 87-84 aC -
Bactriana 84-69 aC -
Bactriana 69-64 aC -
Bactriana 64-57 aC -
Bactriana 57-40 aC -
Bactriana 40-38 aC -
Bactriana 38-20 aC -
Bactriana 20 aC-10 dC -
Bactriana 10-17 dC -
Bactriana 17-50 dC -
Bactriana 50-71 dC -
Bactriana 71-115 dC -
Bactriana 115-117 dC -
Bactriana 117-228 dC
Mapes del regne de Bactriana segons A.K. Narain i alguns historiadors moderns
-
Bactriana 256-230 aC -
Bactriana 230-200 aC -
Bactriana 200-189 aC -
Bactriana 189-185 aC -
Bactriana 185-180 aC -
Bactriana 180-171 aC -
Bactriana 171-160 aC -
Bactriana 160-150 aC -
Saces i yuezhi 150-135 aC -
Saces i yuezhi vers 120 aC -
Bactriana 150-145 aC -
Bactriana 145-140 aC -
Bactriana 140-130 aC -
Bactriana 130-120 aC -
Bactriana 120-100 aC -
Bactriana 100-75 aC -
Bactriana 75-50 aC -
Bactriana 50-25 aC -
Bactriana 25 aC-10 dC -
Bactriana vers 10 dC
