Rhodiola rosea
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | arctic root (en)  |
| Planta | |
| Tipus de fruit | fol·licle |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Saxifragales |
| Família | Crassulaceae |
| Gènere | Rhodiola |
| Espècie | Rhodiola rosea L., 1753 |
Rhodiola rosea és una espècie de planta amb flor dins de la família de les Crassulaceae, que es desenvolupa a les regions fredes del món. Aquestes comprenen gran part de l'Àrtic, les muntanyes de l'Àsia central, les Muntanyes Rocoses, i les zones muntanyenques de gran part d'Europa, tal com els Alps, Pirineus, Carpats, illes Britàniques, Escandinàvia i Islàndia.
Usos
Rhodiola rosea és efectiva per millorar l'ànim i la depressió.[1] Investigadors russos han demostrat que milloren els paràmetres de rendiment de l'individu, tant físics com mentals, redueix la fatiga mental, i millora les respostes immunitàries davant les malalties. Els efectes de R. rosea s'atribueixen a la seva propietat de millorar la disponibilitat de serotonina i de dopamina en els receptors opioides tal com les beta-endorfines.
Les substàncies estimulants que són els seus principis actius es denomina com adaptògens.
A Rússia, Rhodiola rosea, també coneguda com a arrel de l'Àrtic o arrel d'or, s'ha utilitzat durant centenars d'anys en la medicina tradicional per suportar el fred clima de Sibèria i com a tònic en general.
Taxonomia
Rhodiola rosea va ser descrita per Carl Linné i publicat a Species Plantarum 2: 1035. 1753.[2]
- Varietats
- Rhodiola rosea subsp. arctica (Boriss.) Á.Löve i D.Löve
- Rhodiola rosea subsp. sachalinensis (Boriss.) S.B.Gontch.
- Rhodiola rosea subsp. tachiroi (Franch. i Sav.) Jacobsen
- Rhodiola rosea var. alpina Revuschkin
- Rhodiola rosea var. arctica (Boriss.) Jacobsen
- Rhodiola rosea var. scopolii (A.Kern. ex Simonk.) Soó
- Rhodiola rosea var. subalpina Revuschkin
- Sinonímia
- Sedum rosea (L.) Scop.
- Rhodiola arctica Boriss.
- Rhodiola elongata Fisch. i C.A.Mey.
- Rhodiola hideoi Nakai
- Rhodiola iremelica Boriss.
- Rhodiola maxima Nakai
- Rhodiola minor Mill.
- Rhodiola odora Salisb.
- Rhodiola odorata Lam. nom. illeg.
- Rhodiola roanensis Britton
- Rhodiola sachaliensis Boriss.
- Rhodiola scopolii Simonk.
- Rhodiola sibirica Sweet
- Rhodiola tachiroei (Franch. & Sav.) Nakai
- Sedum altaicum G.Don
- Sedum dioicum Stokes nom. illeg.
- Sedum elongatum (Fisch. i C.A.Mey.) Ledeb. nom. illeg.
- Sedum rhodiola DC.
- Sedum rhodiola Desf. nom. illeg.
- Sedum rhodiola var. tachiroei Franch. i Sav.
- Sedum roseum (L.) Scop.
- Sedum rosea subsp. arcticum (Boriss.) Engelskjøn i H.J.Schweitzer
- Sedum roseum var. roanense (Britt.) Berger
- Sedum scopolii Simonk.
- Tetradium odoratum Dulac nom. illeg.
Altres plantes amb adaptògens
- Panax Ginseng
- Panax quinquefolius (Ginseng americà)
- Eleutherococcus senticosus (Ginseng siberià)
Referències
- ↑ «Propiedades medicinales de la (Rhodiola rosea)». [Consulta: 12 gener 2014].
- ↑ «Rhodiola rosea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 14 gener 2014].
Enllaços externs
- Rhodiola rosea: Un repàs a la fitoteràpia Arxivat 2007-02-05 a Wayback Machine.
- Introducció als remeis de plantes per metges Arxivat 2006-04-23 a Wayback Machine.
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |
