Richard Hamming

Richard Hamming

Nom original	(en) Richard Wesley Hamming
Biografia
Naixement	11 febrer 1915 Chicago (Illinois)
Mort	7 gener 1998 (82 anys) Monterey (Califòrnia)
Causa de mort	Causes naturals  (Infart de miocardi )
President Association for Computing Machinery
1958 – 1960 ← John W. Carr III – Harry Huskey →
Dades personals
Formació	Universitat de Chicago - matemàtiques (–1937) Universitat de Nebraska–Lincoln - matemàtiques Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign - matemàtiques (–1942) Crane High School
Tesi acadèmica	Some Problems in the Boundary Value Theory of Linear Differential Equations  (1942 )
Director de tesi	Waldemar Trjitzinsky
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, teoria de la informació, ciència computacional i telecomunicació
Ocupació	matemàtic, enginyer, informàtic, professor d'universitat
Ocupador	Naval Postgraduate School (1976–1997) Bell Labs (1946–1976) Projecte Manhattan (1945–1946) Universitat de Louisville (1944–1945) Universitat d'Illinois (1942–1944)
Membre de	Institut d'Enginyers Elèctrics i Electrònics Association for Computing Machinery
Participà en
1939	Projecte Manhattan
Obra
Obres destacables Codi de Hamming graf de Hamming finestra de Hamming Pes de Hamming distància de Hamming codi perfecte (1950) Error detecting and error correcting codes
Estudiant doctoral	Martin Mandelberg
Família
Cònjuge	Wanda Little
Pares	Richard J. Hammming  i Mabel G. Redfield
Premis (1996)  premi Conferit per Fundació Eduard Rhein (1994)  membre de l'Association for Computing Machinery (1988)  Medalla Richard W. Hamming (1981)  Premi Harold Pender (1979)  Premi Emanuel R. Piore de l'IEEE (1968)  IEEE Fellow (1968)  Premi Turing

Richard Hamming (anglès: Richard Wesley Hamming) (Chicago, 11 de febrer de 1915 - Monterey, 7 de gener de 1998) fou un matemàtic nord-americà que va treballar en temes relacionats amb la informàtica i les telecomunicacions. Les seves principals contribucions a la ciència han estat el codi Hamming, la finestra Hamming i la distància Hamming.

Biografia

Hamming va néixer a Chicago, Illinois, l'11 de febrer de 1915.

Es va llicenciar per la Universitat de Chicago el 1937. El 1939 realitzaria un màster a la Universitat de Nebraska i finalment es va doctorar per la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign el 1942.^[1] Durant la Segona Guerra Mundial, va ser professor a la Universitat de Louisville, treball que abandonaria per integrar-se en 1945 al projecte Manhattan. Allà va desenvolupar el seu treball programant una de les primeres calculadores numèriques electròniques, per a determinar la solució a algunes equacions proporcionades pels físics del projecte.^[2] L'objectiu del programa era descobrir si la detonació d'una bomba atòmica podria incendiar l'atmosfera. El resultat del càlcul era que la ignició no passaria, així que els Estats Units van utilitzar la bomba, primer com a prova en Nou Mèxic i poc més tard dues vegades contra Japó.

Entre els anys 1946-1976, va treballar en els laboratoris Bell, on va col·laborar amb Claude E. Shannon.^[3] El 23 de juliol de 1976 es va traslladar a la Naval Postgraduate School, on va treballar com a professor adjunt fins a 1997, arribant a ser professor emèrit.^[4]

Va ser fundador i president de l'Association for Computing Machinery.

Va morir a Monterey, Califòrnia el 7 de gener de 1998.

Referències

Reconeixements professionals

• President de l'Association for Computing Machinery, de la qual va ser fundador, 1968.
• Soci del IEEE, 1968.
• Premi Turing, 1968
• Premi Emanuel R. Piore per la IEEE, 1979.
• Membre de la National Academy of Engineering, 1980.
• Premi Harold Pender per la Universitat de Pennsilvània, 1981.
• Medalla Richard W. Hamming per la IEEE, 1988.
• Premi Eduard Rhein, 1996.

La medalla que porta el seu nom, i que va ser el primer a rebre, és un premi que dona anualment la IEEE per les contribucions excepcionals a les ciències i tecnologies de la informació.

Llibres

• Numerical Methods for Scientists and Engineers, McGraw-Hill, 1962; segona edició 1973. Reimpressió de l'editorial Dover el 1985.
• Calculus and the Computer Revolution, Houghton-Mifflin, 1968.
• Introduction To Applied Numerical Analysis, McGraw-Hill, 1971.
• Computers and Society, McGraw-Hill, 1972.
• Digital Filters, Prentice Hall, 1977; segona edició el 1983; tercera edició 1989. ISBN 0-486-65088-X Reimpressió de l'editorial Dover a 2001.
• Coding and Information Theory, Prentice Hall 1980; segona edició el 1986.
• Methods of Mathematics Applied to Calculus, Probability, and Statistics, Prentice Hall, 1985. Reimpressió de l'editorial Dover el 2005.
• The Art of Probability for Scientists and Engineers, Addison-Wesley, 1991.
• The Art of Doing Science and Engineering: Learning to Learn, Gordon and Breach, 1997.

Bibliografia

• Erren, Thomas C.; Cullen, Paul; Erren, Michael; Bourne, Philip E. «Ten Simple Rules for Doing Your Best Research, According to Hamming» (en anglès). PLoS Computational Biology, Vol. 3, Num. 10, 2007, pàg. 1839-1840. DOI: 10.1371/journal.pcbi.0030213. ISSN: 1553-7358.
• Kaiser, J.F.. «Richard Hamming - You and Your Research». A: Aslak Tveito, Are Magnus Bruaset, Olav Lysne (eds.). Simula Research Laboratory: by Thinking Constantly about it (en anglès). Springer, 2010, p. 37-60. ISBN 978-3-642-01156-6. 
• Lee, John A.N.. «Richard W. Hamming». A: John A.N. Lee (ed.). International Biographical Dictionary of Computer Pioneers (en anglès). Fitzroy Dearborn Publishers, 1995, p. 360-366. ISBN 1-884964-47-8. 
• Loomis, Herschel H.; Potter, David S. «Richard W. Hamming». A: National Academy of Engineering (ed.). Memorial Tributes: Volume 10 (en anglès). National Academies Press, 2002, p. 120-125. ISBN 0-309-08457-1. 
• Morgan, Samuel P. «Hamming, Richard W.». A: Edwin D. Reilly, Anthony Ralston, David Hemmendinger (eds.). Encyclopedia of Computer Science (en anglès). Nature Publishing Group, 2000, p. 765-766. ISBN 978-1-5615-9248-7. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Richard Hamming» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• «Richard Wesley Hamming». Aideia - Universidad de Granada, 2005. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2005. [Consulta: 10 setembre 2022]. (castellà)
• Lee, J.A.N. «Richard Wesley Hamming». Computer Pioneers - IEEE Computer Society, 2012. [Consulta: 10 setembre 2022]. (anglès)
• Stewart, Kenneth A. «Iconic Researcher, Teacher Richard Hamming Maintains Lasting Legacy on Campus». Calhoun - Naval Postgraduate School, 2015. [Consulta: 10 setembre 2022]. (anglès)