Riu Isàvena

Infotaula de geografia físicaIsàvena
Imatge
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial1200 m
Entitat territorial administrativaprovíncia d'Osca (Aragó) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLes Paüls
Final
Entitat territorial administrativaAragó (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAl riu Éssera a Graus
DesembocaduraRiu Éssera Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 11′ N, 0° 20′ E / 42.18°N,0.33°E / 42.18; 0.33
Afluent
riu de Vilacarle Modifica el valor a Wikidata
Conca hidrogràficaconca de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida69 (longitud) km
TravessaRibagorça

El riu Isàvena és un riu de la zona dels Prepirineus aragonesos i el principal afluent del riu Éssera, amb qui s'uneix a Graus. Transcorre per la comarca aragonesa de la Ribagorça.

L'Isàvena entra a la Baixa Ribagorça pel congost d'Ovarra[1] o de Gavarret, entre el Turbó i la serra de Sis, després de rebre les aigües del riu Blanc[2] o barranc d'Espés.[3] El riu, en el seu camí cap a l'Éssera, passa pel municipi de Beranui:[4] per Santa Maria d'Ovarra,[5] les Ferreries i[6] Pardinella.[7] En Tor-la-ribera,[8] rep les aigües del riu de Vilacarle molt a prop de Biasques d'Ovarra.[9] Les Fonts de Sant Cristòfol abans de Serradui[10] són una aportació d'aigua important, com el barranc de Sant Esteve[11] o el barranc de Carrasquer.[12] Després s'eixampla i forma l'eix de la ribera d'Isàvena, que la serra del castell de Llaguarres (1.175 m) separa de la rodalia de Benavarri.[13]

L'única espècie aquàtica present en el tram inventariat és la truita. Com a espècie destacable en les aigües del riu Isàvena es troba la llúdriga.[14]

Història i llengua

L'occident de la seua conca hidrogràfica coincideix en bona part amb el límit entre els sistemes lingüístics aragonès i català, ja que els reis aragonesos, que disposaven dels dominis del comtat de Ribagorça a la riba del riu Isàvena, de llengua catalana, van conquerir el seu territori seguint les riberes dels rius Éssera i Cinca en viles que incorporaren l'aragonès com a llengua, mentre que els comtes de Barcelona i Urgell, vers el 1056, conqueriren la riba de la Noguera Ribagorçana, i més tard els comtes d'Urgell i l'orde del Temple conqueririen la Llitera, establint la frontera màxima del català a l'Aragó.[15]

Vegeu també

Imatges de la conca, afluents, fonts i arquitectura del riu Isàvena

Referències

  1. ↑ «Riu Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Ministeri de Medi, Estudi de la qualitat ecològica del riu Isàvena». Arxivat de l'original el 2015-09-25. [Consulta: 7 setembre 2015].
  3. ↑ «Riu Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ «Riu Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ «Riu Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ «Riu Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ↑ «Riu Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. ↑ «Riu Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. ↑ «Riu Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. ↑ «Riu Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. ↑ «Riu Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. ↑ «Riu Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. ↑ «Riu Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. ↑ «Flora i fauna del Congosto d'Ovarra». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 7 setembre 2015].
  15. ↑ Griera i Gaja, Antoni. Gramàtica històrica del català antic. Institució Patxot, 1931, p.7. 

Bibliografia


Registres d'autoritat
Bases d'informació