Saiga

Per a altres significats, vegeu «Saiga (gènere)».
Infotaula d'ésser viuSaiga
Saiga tatarica Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació139 dies Modifica el valor a Wikidata
Font debanya d'antílop saiga Modifica el valor a Wikidata
Hàbitatprada Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN19832 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaBovidae
TribuSaigini
GènereSaiga
EspècieSaiga tatarica Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1766)
Nomenclatura
Ortografia originalSiaga tatarica Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Antilope saiga
  • Antilope scithica
  • Capra sayga
  • Capra tatarica
  • Cemas coins
  • Ibex imberbis
ProtònimCapra tatarica Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

La saiga (Saiga tatarica) és un antílop que en un principi habitava una extensa zona de l'estepa des del peu dels Carpats i el Caucas a Dzungaria i Mongòlia. Actualment es troben només en poques zones de Calmúquia (Rússia), el Kazakhstan i Mongòlia occidental. És molt curiosa a causa la seva trompa i les banyes en forma de cargol que recorden entre una cabra i un elefant.

Característiques físiques

Vista de prop del rostre d'una saiga.

Normalment fan de 0,6-0,8 metres a les espatlles i pesen entre 36 i 63 kg. Viuen de 6 a 10 anys. Els mascles són més grans que les femelles i els mascles són els únics que porten banyes. En la medicina tradicional xinesa s'aprecien les banyes de la saiga i això posa també en perill als animals per caça furtiva. Un tret característic és el seu nas poc corrent extremadament gran i flexible. Se suposa que aquest nas ajuda a escalfar l'aire fred de l'hivern i filtra la pols a l'estiu.

Hàbitat i comportament

Les saigues viuen en grans ramats que pasturen en les estepes dels semideserts. Mengen qualsevol espècie de planta incloent-hi algunes que són verinoses per a altres animals. Poden desplaçar-se a través de llargues distàncies i nedar pels rius.

La temporada d'aparellament comença el novembre amb lluites per posseir les femelles, el mascle que guanya fa un grup de 5 a 50 femelles.

Distribució

Reconstrucció de la distribució de la saiga (en blanc) i distribució actual de les dues subespècies Saiga tatarica tatarica (verd) i Saiga tatarica mongolica (roig)

Durant la darrera glaciació hi havia saigues de la Gran Bretanya fins al Yukon. A principi del segle xviii encara n'hi havia al litoral de la Mar negra, els Carpats i fins a Mongòlia.

Després d'un ràpid declivi, cap a la dècada de 1920 quasi va quedar totalment exterminada. Es va recuperar i cap 1950 n'hi havia uns dos milions a la Unió Soviètica. Actualment ha tornat a descendir i només en queden unes 50.000.

Desplaçament

Quan es desplacen ràpidament les saigues ho fan amb l'anomenat pas o trot d'ambladura, mantenint el cap horitzontal i el coll estirat. Amblar és trotar movent les dues potes de cada costat a la vegada. Es tracta d'una mena de marxa molt eficient que manté el centre de gravetat de l'animal gairebé horitzontal, sense salts (i, per tant, amb poca pèrdua d'energia).[1][2]

Curiositat

Les banyes dels mascles són gairebé verticals i mostren anells translúcids.

Referències

  1. V.J. Taylor; N. Dunstone The Exploitation of Mammal Populations. Springer Science & Business Media, 6 desembre 2012, p. 117–. ISBN 978-94-009-1525-1. 
  2. Andreĭ Grigórievitx Bànnikov. Biology of the Saiga: (Biologiya Saigaka).. Israel Program for Scientific Translations [available from the U.S. Department of Commerce, Clearinghouse for Federal Scientific and Technical Information, Springfield, Va.], 1967. 

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  • CMS Saiga Memorandum of Understanding
  • EDGE of Existence "(Saiga antelope)" Saving the World's most Evolutionarily Distinct and Globally Endangered (EDGE) species
  • Information Support of Saiga Preservation Programs Arxivat 2021-12-03 a Wayback Machine. (rus)
  • CIC - International Council for Game and Wildlife Conservation
  • Saiga Conservation Alliance Arxivat 2019-03-22 a Wayback Machine.
  • Ultimate Ungulate
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents d'artiodàctils (sense comptar els cetacis)
Regne: Animalia  · Embrancament: Chordata  · Classe: Mammalia  · Infraclasse: Eutheria  · Superordre: Laurasiatheria
Subordre Ruminantia
Antilocapridae
Antílop americà (A. americana)
Giraffidae
Ocapi (O. johnstoni)
Girafa (G. camelopardalis) · Girafa meridional (G. giraffa) · Girafa reticulada (G. reticulata) · Girafa massai (G. tippelskirchi)
Moschidae
Cérvol mesquer de muntanya (M. chrysogaster)  · Cérvol mesquer comú (M. moschiferus)  · Cérvol mesquer pigmeu (M. berezovskii)  · Cérvol mesquer fosc (M. fuscus)  · Cérvol mesquer de ventre blanc (M. leucogaster)  · Cérvol mesquer de Caixmir (M. cupreus)  · Cérvol mesquer d'Anhui (M. anhuiensis)
Tragulidae
Hiemosc (H. aquaticus)
Tràgul de l'Índia (M. indica) · Tràgul ratllat (M. kathygre) · Tràgul tacat (M. meminna)
Tràgul de Java (T. javanicus)  · Tràgul d'Indonèsia petit (T. kanchil)  · Tràgul d'Indonèsia gros (T. napu)  · Tràgul de Balabac (T. nigricans)  · Tràgul dorsiargentat (T. versicolor)  · Tràgul de Williamson (T. williamsoni)
Cervidae
Família gran descrita més avall
Bovidae
Família gran descrita més avall
Família Cervidae
Muntiacinae
Muntjac comú (M. muntjak)  · Muntjac de Reeves (M. reevesi)  · Muntjac negre (M. crinifrons)  · Muntjac de Tenasserim (M. feae)  · Muntjac de Borneo (M. atherodes)  · Muntjac de Roosevelt (M. rooseveltorum)  · Muntjac de Gongshan (M. gongshanensis)  · Muntjac gegant (M. vuquangensis)  · Muntjac de Truong Son (M. truongsonensis)  · Muntjac de Putao (M. putaoensis)  · Muntjac de Sumatra (M. montanus)
Elàfode (E. cephalophus)
Cervinae
Cérvol comú (C. elaphus)  · Uapití (C. canadensis)  · Cérvol de Thorold (C. albirostris)  · Sika (C. nippon)  · Sambar (C. unicolor)  · Russa (C. timorensis)  · Cérvol de les Filipines (C. mariannus)  · Cérvol d'Alfred (C. alfredi)
Axis
Axis (A. axis)  · Cérvol porquí (A. porcinus)  · Cérvol de les illes Calamian (A. calamianensis)  · Cérvol de Bawean (A. kuhlii)
Cérvol del Pare David (E. davidianus)
Dama
Daina (D. dama)  · Daina persa (D. mesopotamica)
Barasinga (R. duvaucelii)  · Cérvol d'Eld (R. eldii)
Hydropotinae
Cérvol aquàtic (H. inermis)
Capreolinae
Cérvol de Virgínia (O. virginianus)  · Cérvol mul (O. hemionus)
Cérvol dels pantans (B. dichotomus)
Cérvol de les pampes (O. bezoarticus)
Mazama mexicà (M. americana)  · Mazama vermell petit (M. bororo)  · Mazama de Mérida (M. bricenii)  · Mazama nan (M. chunyi)  · Mazama bru (M. gouazoubira)  · Mazama pigmeu (M. nana) · M. nemorivaga  · Mazama bru del Yucatán (M. pandora)  · Mazama vermell (M. rufina)  · Mazama centreamericà (M. temama) · M. tienhoveni
Pudu septentrional (P. mephistophiles)  · Pudu de Carla (P. carlae)
Pudu meridional (P. puda)
Cérvol andí septentrional (H. antisensis)  · Cérvol andí meridional (H. bisulcus)
Cabirol (C. capreolus)  · Cabirol de Sibèria (C. pygargus)
Ren (R. tarandus)
Ant (A. alces)
Família Bovidae
Cephalophinae
Duiquer d'Abbott (C. spadix)  · Duiquer d'Aders (C. adersi)  · Duiquer de Brooke (C. brookei)  · Duiquer bai (C. dorsalis)  · Duiquer negre (C. niger)  · Duiquer de front negre (C. nigrifrons)  · Duiquer de Harvey (C. harveyi)  · Duiquer de Jentink (C. jentinki)  · Duiquer de Natal (C. natalensis)  · Duiquer d'Ogilby (C. ogilbyi)  · Duiquer de Peters (C. callipygus)  · Duiquer de potes blanques (C. crusalbum) · Duiquer de flancs vermells (C. rufilatus)  · Duiquer del Ruwenzori (C. rubidis)  · Duiquer de Weyns (C. weynsi)  · Duiquer de ventre blanc (C. leucogaster)  · Duiquer de llom groc (C. silvicultor)  · Duiquer ratllat (C. zebra)
Duiquer blau (P. monticola)  · Duiquer de Maxwell (P. maxwellii) · Duiquer de Walter (P. walteri)
Duiquer comú (S. grimmia)
Hippotraginae
Antílop equí (H. equinus)  · Antílop sabre (H. niger)
Beisa (O. beisa)  · Òrix blanc (O. dammah)  · Òrix del Cap (O. gazella)  · Òrix d'Aràbia (O. leucoryx)
Addax (A. nasomaculatus)
Reduncinae
Cob d'Upemba (K. anselli)  · Antílop aquàtic (K. ellipsiprymnus)  · Cob (K. kob)  · Cob lichi (K. leche)  · Cob del Nil (K. megaceros)  · Pucu (K. vardonii)
Redunca comú (R. arundinum)  · Redunca de muntanya (R. fulvorufula)  · Redunca bohor (R. redunca)
Aepycerotinae
Impala (A. melampus)
Peleinae
Antílop reboc (P. capreolus)
Alcelaphinae
Damalisc de Hunter (B. hunteri)
Topi (D. korrigum)  · Topi comú (D. lunatus)  · Damalisc (D. pygargus)  · Damalisc de Bangweulu (D. superstes)
Búbal (A. buselaphus)  · Búbal vermell (A. caama)  · Búbal de Lichtenstein (A. lichtensteinii)
Nyu de cua blanca (C. gnou)  · Nyu blau (C. taurinus)
Pantholopinae
Txiru (P. hodgsonii)
Caprinae
Subfamília gran descrita més avall
Bovinae
Subfamília gran descrita més avall
Antilopinae
Subfamília gran descrita més avall
Família Bovidae (subfamília Caprinae)
Tar d'Aràbia (A. jayakari)
Arruí (A. lervia)
Taquin (B. taxicolor)
Cabra salvatge asiàtica (C. aegagrus)  · Cabra del Caucas occidental (C. caucasica)  · Cabra del Caucas oriental (C. cylindricornis)  · Marjor (C. falconeri)  · Cabra dels Alps (C. ibex)  · Íbex de Núbia (C. nubiana)  · Cabra salvatge ibèrica (C. pyrenaica)  · Íbex de Sibèria (C. sibirica)  · Íbex d'Etiòpia (C. walie)
Serau del Japó (C. crispus)  · Serau de la Xina (C. milneedwardsii)  · Serau vermell (C. rubidus)  · Serau comú (C. sumatraensis)  · Serau de Taiwan (C. swinhoei)  · Serau de l'Himàlaia (C. thar)
Tar de l'Himàlaia (H. jemlahicus)
Gòral vermell (N. baileyi)  · Gòral cuallarg (N. caudatus)  · Gòral comú (N. goral)  · Gòral de la Xina (N. griseus)
Tar de les muntanyes Nilgiri (N. hylocrius)
Cabra blanca (O. americanus)
Bou mesquer (O. moschatus)
Argalí (O. ammon)  · Ovella domèstica (O. aries)  · Mufló de les muntanyes Rocoses (O. canadensis)  · Mufló de Dall (O. dalli)  · Mufló de Sibèria (O. nivicola)  · Mufló (O. orientalis)
Bàral (P. nayaur)  · Bàral nan (P. schaeferi)
Isard pirinenc (R. pyrenaica)  · Isard alpí (R. rupicapra)
Família Bovidae (subfamília Bovinae)
Boselaphini
Antílop quadricorni (T. quadricornis)
Nilgau (B. tragocamelus)
Bovini
Búfal aquàtic (B. bubalus)  · Búfal aquàtic salvatge (B. arnee)  · Anoa de plana (B. depressicornis)  · Anoa de muntanya (B. quarlesi)  · Anoa de les Filipines (B. mindorensis)
Banteng (B. javanicus)  · Gaur (B. gaurus)  · Iac (B. grunniens)  · Iac salvatge (B. mutus)  · Bou (B. primigenius)  · Couprei (B. sauveli)
P. spiralis
P. nghetinhensis
Búfal africà (S. caffer)
Bisó americà (B. bison)  · Bisó europeu (B. bonasus)
Strepsicerotini
Sitatunga (T. spekeii)  · Niala (T. angasii)  · Antílop jeroglífic (T. scriptus)  · Niala de muntanya (T. buxtoni)  · Cudú petit (T. imberbis)  · Cudú gros (T. strepsiceros)  · Bongo (T. eurycerus)
Eland (T. oryx)  · Eland de Derby (T. derbianus)
Família Bovidae (subfamília Antilopinae)
Antilopini
Dibatag (A. clarkei)
Gasela saltadora (A. marsupialis)
Antílop negre (A. cervicapra)
Gasela de front blanc (E. albonotata) · Gasela de front vermell (E. rufifrons) · Gasela de Thomson (E. thomsonii) · Gasela de Heuglin (E. tilonura)
Gasela d'Aràbia (G. gazella)  · Gasela de Neumann (G. erlangeri)  · Gasela de Mary Kane (G. marica) · Gasela de Speke (G. spekei)  · Gasela comuna (G. dorcas)  · Gasela de Bennett (G. bennettii) · Gasela de l'Atles (G. cuvieri)  · Gasela de Loder (G. leptoceros)  · Gasela persa (G. subgutturosa)
Antílop girafa (L. walleri)
Gasela dama (N. dama)  · Gasela de Grant (N. granti)  · Gasela de Soemmerring (N. soemmerringii)
Gasela de Mongòlia (P. gutturosa)  · Gasela tibetana (P. picticaudata)  · Gasela de Przewalski (P. przewalskii)
Saigini
Saiga
Saiga (S. tatarica)
Neotragini
Beira (D. megalotis)
Dic-dic de Günther (M. guentheri)  · Dic-dic de Kirk (M. kirkii)  · Dic-dic de Piacentini (M. piacentinii)  · Dic-dic de Salt (M. saltiana)
Antílop nan de Bates (N. batesi)  · Antílop reial (N. pygmaeus)
Nesotragus
Suni (N. moschatus)
Antílop salta-roques (O. oreotragus)
Oribí (O. ourebi)
Raficer comú (R. campestris)  · Raficer del Cap (R. melanotis)  · Raficer de Sharpe (R. sharpei)
Subordre Suina
Suidae
Babirussa de Buru (B. babyrussa)  · Babirussa de Sulawesi (B. celebensis)  · Babirussa de les illes Togian (B. togeanensis)
Hiloquer (H. meinertzhageni)
Facoquer (P. aethiopicus)  · Facoquer africà (P. africanus)
Porc senglar pigmeu (P. salvania)
Porc senglar dels matolls (P. larvatus)  · Porc senglar de riu (P. porcus)
Porc senglar barbat de Palawan (S. ahoenobarbus)  · Porc senglar barbat (S. barbatus)  · Porc senglar del Vietnam (S. bucculentus)  · Porc senglar de les Visayas (S. cebifrons)  · Porc senglar de Sulawesi (S. celebensis)  · Porc senglar de Flores (S. heureni)  · Porc senglar de Mindoro (S. oliveri)  · Porc senglar de les Filipines (S. philippinensis)  · Senglar (S. scrofa)  · Porc senglar de Java (S. verrucosus)
Tayassuidae
Pècari de barba blanca (T. pecari)
Pècari del Chaco (C. wagneri)
Pècari de collar (P. tajacu)  · Pècari gegant (P. maximus)
Subordre Tylopoda
Lama
Llama (L. glama)  · Guanac (L. guanicoe)
Vicunya (V. vicugna)  · Alpaca (V. pacos)
Camell bactrià (C. bactrianus) · Dromedari (C. dromedarius) · C. ferus
Hipopòtam (H. amphibius)
Hipopòtam nan (C. liberiensis)
Bases de dades taxonòmiques
ADW BOLD COL EOL FE FW GBIF IN ITIS MSW NCBI OTL Species+