Salicorn
Salicornia  | |
|---|---|
 Salicornia virginica | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Amaranthaceae |
| Subfamília | Salicornioideae |
| Gènere | Salicornia L., 1753 |
| Tipus taxonòmic | Salicornia europaea |
Salicornia és un gènere de plantes angiospermes de la família de les amarantàcies (Amaranthaceae). És un gènere cosmopolita, present a les costes i a les zoes interiors amb presència de sal de les zones temperades i subtropicals.[1]
Comunament en català es denomina cirialera, herba de salobre, herba salada, mamelluts, pollet, salat, salicorn, salicòrnia o sosa. Addicionalment pot rebre els noms de ballester. També s'ha recollit la variant lingüística ballaster.[2]
El nom del gènere prové del llatí salicorneum -format per sal, sal, i cornu, banya. El nom de "salicorn" es fa servir també per a anomenar altres plantes que s'utilitzaven antigament per a produir cendres riques en sosa, com el salicorn fi (Soda inermis), que fou emprada antigament per obtenir vidre resistent i molt transparent,[3] i algunes espècies del gènere Arthrocnemum.
Descripció
Són plantes herbàcies halòfites i suculentes capaces de viure en ambients d'alta salinitat com els que hi ha al litoral del mar. Són de mida menuda, normalment amb menys de 30 cm d'altura. Les fulles semblen absents però en realitat són molt reduïdes. El fruit conté una única llavor. El gènere és originari d'Europa i dels Estats Units. De totes les espècies es pot obtenir carbonat de sodi que es feia servir abans per a fer sabó i vidre. El carbonat s'obtenia antigament cremant-les. Algunes espècies són comestibles. Antigament a Catalunya els salicorns es coneixien vulgarment amb el nom d'"amanida de pobre". L'espècie Salicornia europaea és comestible i podia ser aprofitada per a fer un plat d'amanida per tot aquell que passés fam.
Taxonomia
Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).[4][5]
Espècies
Dins del gènere Salicornia es reconeixen les 55 espècies següents:[1]
- Salicornia alpini Lag.
- Salicornia ambigua Michx.
- Salicornia andina Phil.
- Salicornia bigelovii Torr.
- Salicornia blackiana Ulbr.
- Salicornia brachiata Roxb.
- Salicornia capensis (Moss) Piirainen & G.Kadereit
- Salicornia crassispica G.L.Chu
- Salicornia cuscoensis Gutte & G.K.Müll. ex Freitag, M.Á.Alonso & M.B.Crespo
- Salicornia decumbens (Toelken) Piirainen & G.Kadereit
- Salicornia decussata (S.Steffen, Mucina & G.Kadereit) Piirainen & G.Kadereit
- Salicornia disarticulata Moss
- Salicornia dunensis (Moss ex Adamson) Piirainen & G.Kadereit
- Salicornia erectispica G.L.Chu
- Salicornia europaea L.
- Salicornia fruticosa (L.) L.
- Salicornia globosa (Paul G.Wilson) Piirainen & G.Kadereit
- Salicornia hamzaoglui Yaprak
- Salicornia helmutii Piirainen & G.Kadereit
- Salicornia hispanica (Fuente, Rufo & Sánchez Mata) Piirainen & G.Kadereit
- Salicornia iranica Akhani
- Salicornia lagascae (Fuente, Rufo & Sánchez Mata) Piirainen & G.Kadereit
- Salicornia littorea (Moss) Piirainen & G.Kadereit
- Salicornia magellanica Phil.
- Salicornia maritima S.L.Wolff & Jefferies
- Salicornia × marshallii (Lambinon & Vanderp.) Stace
- Salicornia meyeriana Moss
- Salicornia mossambicensis (Brenan) Piirainen & G.Kadereit
- Salicornia mossiana (Toelken) Piirainen & G.Kadereit
- Salicornia natalensis Bunge ex Ung.-Sternb.
- Salicornia neei Lag.
- Salicornia obclavata (Yaprak) Piirainen & G.Kadereit
- Salicornia obscura P.W.Ball & Tutin
- Salicornia pachystachya Bunge ex Ung.-Sternb.
- Salicornia pacifica Standl.
- Salicornia perennans Willd.
- Salicornia perennis Mill.
- Salicornia perrieri A.Chev.
- Salicornia persica Akhani
- Salicornia perspolitana Akhani
- Salicornia praecox A.Chev.
- Salicornia procumbens Sm.
- Salicornia pruinosa (Fuente, Rufo & Sánchez Mata) Piirainen & G.Kadereit
- Salicornia pulvinata R.E.Fr.
- Salicornia quinqueflora Bunge ex Ung.-Sternb.
- Salicornia rubra A.Nelson
- Salicornia senegalensis A.Chev.
- Salicornia × tashkensis Akhani
- Salicornia tegetaria (S.Steffen, Mucina & G.Kadereit) Piirainen & G.Kadereit
- Salicornia terminalis (Toelken) Piirainen & G.Kadereit
- Salicornia turanica Chatren. & Akhani
- Salicornia uniflora Toelken
- Salicornia utahensis Tidestr.
- Salicornia virginica L.
- Salicornia xerophila (Toelken) Piirainen & G.Kadereit
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Salicornia» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 24 març 2024].
- ↑ «salicornia». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 24 març 2024].
- ↑ Juan Arnau Vilasarte i altres, Els vitralls medievals de l'Església de Santa Maria
- ↑ Error en el títol o la url.«» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 24 març 2024].
- ↑ Linné, 1753, p. 3.
Bibliografia
- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.
Enllaços externs
- Dades del tàxon[Enllaç no actiu]
