Sapindàcies
Sapindaceae  | |
|---|---|
 fulles i fruits de Litchi chinensis | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Sapindales |
| Família | Sapindaceae Juss., 1789 |
| Tipus taxonòmic | Sapindus |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
| Sinònims | Xanthocerataceae Hippocastanaceae |
Les sapindàcies (Sapindaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les sapindals (Sapindales)[1] dins del clade de les màlvides, un subclade de les ròsides.[2] Inclou unes 2.000 espècies de distribució cosmopolita, agrupades en uns 140 gèneres.[3] Dins d'aquesta família hi ha espècies ben conegudes com ara castanyer bord (Aesculus hippocastanum), els aurons (Acer), el litxi (Litchi chinensis) o el rambutan (Nephelium lappaceum).
Descripció
Són arbres, arbusts, lianes o herbes, de fulles alternes i sovint amb cèl·lules secretores. Flors hermafrodites o unisexuades, zigomorfes, en general pentàmeres, generalment amb un disc anul·lar excèntric entre la corol·la i l'androceu, amb 8-10 estams; gineceu de 2-3 carpels concrescents, amb un únic òvul cadascun. Fruit variable, capsular, sec i indehiscent, esquizocarpic, en baia o drupa.
Taxonomia
Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789, sota el nom de Sapindi,[4] a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836).[5][6]
Etimologia
La família pren el nom del gènere Sapindus, les seves espècies produeixen fruits que contenen saponines i s'utilitzen com a sabó.
Subfamílies
Dins d'aquesta família es reconeixen les següents subfamílies:[3]
- Dodonaeoideae Burnett
- Xanthoceratoideae Thorne & Reveal
- Hippocastanoideae Dumortier
- Sapindoideae Burnett
Gèneres
Dins d'aquesta família es reconeixen els 143 gèneres següents:[4]
- Acer L.
- Aesculus L.
- Alatococcus Acev.-Rodr.
- Alectryon Gaertn.
- Allophylastrum Acev.-Rodr.
- Allophylus L.
- Amesiodendron Hu
- Aporrhiza Radlk.
- Arfeuillea Pierre ex Radlk.
- Arytera Blume
- Atalaya Blume
- Athyana (Griseb.) Radlk.
- Averrhoidium Baill.
- Beguea Capuron
- Billia Peyr.
- Bizonula Pellegr.
- Blighia K.D.Koenig
- Blighiopsis Van der Veken
- Blomia Miranda
- Boniodendron Gagnep.
- Bridgesia Bertol. ex Cambess.
- Camptolepis Radlk.
- Cardiospermum L.
- Castanospora F.Muell.
- Chonopetalum Radlk.
- Chouxia Capuron
- Chytranthus Hook.f.
- Cnesmocarpon Adema
- Conchopetalum Radlk.
- Cossinia Comm. ex Lam.
- Cubilia Blume
- Cupania L.
- Cupaniopsis Radlk.
- Deinbollia Schumach. & Thonn.
- Delavaya Franch.
- Diatenopteryx Radlk.
- Dictyoneura Blume
- Dilodendron Radlk.
- Dimocarpus Lour.
- Diploglottis Hook.f.
- Diplokeleba N.E.Br.
- Diplopeltis Endl.
- Dipteronia Oliv.
- Dodonaea Mill.
- Doratoxylon Thouars ex Benth. & Hook.f.
- Elattostachys Radlk.
- Eriocoelum Hook.f.
- Erythrophysa E.Mey. ex Harv. & Sond.
- Euchorium Ekman & Radlk.
- Euphorianthus Radlk.
- Eurycorymbus Hand.-Mazz.
- Exothea Macfad.
- Filicium Thwaites
- Ganophyllum Blume
- Gereaua Buerki & Callm.
- Glenniea Hook.f.
- Gloeocarpus Radlk.
- Gongrodiscus Radlk.
- Gongrospermum Radlk.
- Guindilia Gillies ex Hook. & Arn.
- Guioa Cav.
- Handeliodendron Rehder
- Haplocoelopsis F.G.Davies
- Haplocoelum Radlk.
- Harpullia Roxb.
- Hippobromus Eckl. & Zeyh.
- Hirania Thulin
- Hornea Baker
- Hypelate P.Browne
- Jagera Blume
- Koelreuteria Laxm.
- Laccodiscus Radlk.
- Lecaniodiscus Planch. ex Benth.
- Lepiderema Radlk.
- Lepidocupania Buerki, Callm., Munzinger & Lowry
- Lepidopetalum Blume
- Lepisanthes Blume
- Litchi Sonn.
- Llagunoa Ruiz & Pav.
- Lophostigma Radlk.
- Loxodiscus Hook.f.
- Lychnodiscus Radlk.
- Macphersonia Blume
- Magonia A.St.-Hil.
- Majidea Kirk ex Oliv.
- Matayba Aubl.
- Melicoccus P.Browne
- Mischarytera (Radlk.) H.Turner
- Mischocarpus Blume
- Molinaea Comm. ex Juss.
- Namataea D.W.Thomas & D.J.Harris
- Neoarytera Callm., Buerki, Munzinger & Lowry
- Nephelium L.
- Omalocarpus Choux
- Otonephelium Radlk.
- Pancovia Willd.
- Pappea Eckl. & Zeyh.
- Paranephelium Miq.
- Paullinia L.
- Pavieasia Pierre
- Pentascyphus Radlk.
- Phyllotrichum Thorel ex Lecomte
- Placodiscus Radlk.
- Plagioscyphus Radlk.
- Podonephelium Baill.
- Pometia J.R.Forst. & G.Forst.
- Porocystis Radlk.
- Pseudima Radlk.
- Pseudopancovia Pellegr.
- Pseudopteris Baill.
- Radlkofera Gilg
- Rhysotoechia Radlk.
- Sapindus Tourn. ex L.
- Sarcopteryx Radlk.
- Sarcotoechia Radlk.
- Schleichera Willd.
- Scyphonychium Radlk.
- Serjania Mill.
- Sisyrolepis Radlk.
- Smelophyllum Radlk.
- Stadtmannia Lam. ex Poir.
- Stocksia Benth.
- Storthocalyx Radlk.
- Synima Radlk.
- Talisia Aubl.
- Thinouia Triana & Planch.
- Thouinia Poit.
- Thouinidium Radlk.
- Tina Schult.
- Toechima Radlk.
- Toulicia Aubl.
- Trigonachras Radlk.
- Tripterodendron Radlk.
- Tristira Radlk.
- Tristiropsis Radlk.
- Tsingya Capuron
- Ungnadia Endl.
- Urvillea Kunth
- Vouarana Aubl.
- Xanthoceras Bunge
- Xerospermum Blume
- Zanha Hiern
- Zollingeria Kurz
Història taxonòmica
Segons les classificacions filogenètiques recents, les sapindàcies inclouen d'ara endavant també els aurons, així com els castanyer d'índies, que pertanyien respectivament, segons les classificacions clàssiques, a la família de les Aceraceae i a la de les Hippocastanaceae.
Usos
Els extractes del castanyer d'índies (Aesculus hippocastanum) han estat utilitzats per a tractar els problemes de circulació sanguínia a conseqüència dels efectes vasoconstrictors d'aquestes saponines.
Les sapindàcies comprenen diverses espècies d'arbres fruiters com és el cas dels litxis (Litxi chinensis), o els rambutans (Nephelium lappaceum) , ambdós àmpliament cultivats a les regions tropicals.
Amb la incorporació taxonòmica dels aurons, les sapindàcies són una de les famílies més importants com a arbres ornamentals i també per a la producció de fusta de qualitat. També s'elabora el xarop d'auró extret d'alguns aurons com Acer saccharum i Acer nigrum.
Referències
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 18.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
- ↑ 3,0 3,1 «SAPINDACEAE Jussieu» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, juliol 2017. [Consulta: 21 juliol 2023].
- ↑ 4,0 4,1 «Sapindaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 21 juliol 2023].
- ↑ «Sapindaceae Juss.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 21 juliol 2023].
- ↑ Jussieu, 1789, p. 246.
Bibliografia
- Jussieu, Antoine-Laurent. Genera Plantarum, secundum ordines naturales disposita juxta methodum in Horto Regio Parisiensi exaratam (en llatí i francès), 1789.
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons |
 | Viquiespècies |
