Suhrawardí
  | |
| Nom original | (fa) شهابالدین سهروردی |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1155 Sohrevard (Califat Abbàssida) |
| Mort | 1191 (35/36 anys) Alep (Califat Abbàssida) |
| Dades personals | |
| Religió | Sunnisme i sufisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pensament islàmic, sufisme, escola peripatètica, illuminationism (en)  i filosofia |
| Lloc de treball | Imperi persa |
| Ocupació | filòsof, escriptor, poeta |
| Període | Ildegízida |
| Professors | Majduddin al-Jili (en) |
| Influències | Al-Farabí |
| Obra | |
Obres destacables
| |
  | |
Abu-l-Futuh Xihab-ad-Din Yahya ibn Hàbaix ibn Amírak as-Suhrawardí (Suhraward, a prop de Zanjan, Iran, 1155 - Alep, Síria, 1191), més conegut simplement per as-Suhrawardí o Suhrawardí, va ser un filòsof persa medieval, fundador de l'anomenada Escola de la Il·luminació sufí o «teosofia oriental,» moviment influït pel zoroastrisme i el platonisme.[1]
Considerava que tot està fet de llum, de manera que les llums materials que il·luminaven les coses descendien de llums immaterials, d'un mode similar a les idees de Plató. La Llum suprema, identificada amb la divinitat és la font de tota Creació i ha permès l'existència de diferents mons, essent el més fosc el terrenal. Va aplicar aquesta lectura a l'Alcorà, seguint l'esoterisme iranià, motiu pel qual seria finalment executat. Creia que l'islam, el platonisme i el zoroastrisme eren diferents maneres d'aproximar-se a la mateixa veritat.
Suhrawardí també va destacar en lògica (seguint a Aristòtil) i les matemàtiques, però es va allunyar de la idea de necessitat de les lleis científiques perquè considerava el saber comú i inductiu igualment vàlid.
Referències
- ↑ «As-Suhrawardī, Persian mystic». Encyclopædia Britannica [Consulta: 4 agost 2016].
Bibliografia
Sufisme | ||
|---|---|---|
| Conceptes | tahqiq (experiència mística) • irfan (gnosi) • malamiyya (espiritualitat) • ixq (amor diví) • baqa (permanència) • kaixf (desvetllament) • ilham (inspiració) • fanà (anihilació) • qurba (proximitat de Déu) • walaya (santedat) • sirr (secret de l'esperit) • nafs (ànima) • nur (essència) • qutb (‘eix’) • Hu (‘Ell’, Déu) |  |
| Pràctiques | zuhd (ascetisme) • khalwa (seclusió) • muràqaba (meditació) • samà (escoltar) • dhikr (recitació) • mahabba (camí de l'amor) • mujàhada (esforç) • muhas (introspecció) • dhawq (percepcions de l'ànima) • baya (respecte) • ubbad (pregària) • ikhlàs (sinceritat) • hadhra (celebració sufí) • morabit (adoració dels sants) | |
| Confraries | akhis · alevis · ammariyya · aixrafiyya · bayramiyya · bayyumiyya · hansaliyya · haririyya · hazmiriyyun · hurufiyya (nuktawiyya · kizilbaix · bektashiyya) · issawa · karramiyya · khalwatiyya (marwaniyya · sunbuliyya · şabaniye · xadhiliyya (madaniyya · nasiriyya) · xamsiyya · usxakiyya) · khatmiyya · mawlawiyya · muridiyya · naqxbandiyya (xattariyya) · nimat Allahiyya · parsaiyya · qadiriyya · qalandarí · rahmaniyya · rifaiyya · salihiyya · sanusiyya · suhrawardiyya · tijaniyya · wazzaniyya · xarkawa · yasawiyya · ziyaniyya | |
| Sufís destacables | Primerencs: Hàssan al-Basrí • Dhu-n-Nun al-Misrí • Ràbia al-Adawiyya • Abu-Yazid al-Bistamí • al-Muhassibí • Junayd al-Bagdadí • Sahl at-Tustarí • Abu-Tàlib al-Makkí • hí • al-Hal·laj • an-Niffarí Formadors: as-Sarraj • Abd-ar-Rahman as-Sulamí • Abu-Nuaym al-Isfahaní • al-Quxayrí • al-Hujwirí• Abd-Al·lah al-Ansarí • al-Ghazalí • Abd-al-Qàdir al-Jilaní • Àhmad ar-Rifaí • Xihab-ad-Din as-Suhrawardí • Abu-Saïd ibn Abi-l-Khayr • Abd-al-Khàliq Ghujduwaní • Najm-ad-Din Kubra • Baha-ad-Din Walad • Muhyi-d-Din aix-Xistí • Ibn al-Arif • Abu-Màdyan • Ibn Sabín • aix-Xuixtarí • Attar • Ibn Arabí | |
| Altres nocions | ||
- ↑ Marcotte, Roxane «Pkilosophical Reason versus Mys&al Intuition: Shihdb al-Din Suhrawardí (d. 1191)». Anaquel de Estudios Árabes, Núm. 7, 1996, pàg. 109-125 [Consulta: 4 agost 2016].
